El Grup de Defensa del Ter (GDT) col·labora en aquesta desena edició amb l'organització de la matinal «Canvia el clima, canviem el model. Aigua, terra, pagesia i futur al Lluçanès», que començarà a les deu del matí al Local Social de Santa Eulàlia de Puig-oriol. La proposta forma part de la campanya «Capgirem el model porcí», amb què l'entitat ecologista vol obrir un debat sobre les conseqüències ambientals i socials de l'actual model de producció ramadera i la necessitat de transformar-lo.
La jornada combinarà les aportacions d'especialistes en aigua i gestió forestal amb experiències pageses del mateix Lluçanès. A la tarda, el programa continuarà amb diferents intervencions dedicades a la transhumància, els camins ramaders i els reptes que afronta la ramaderia extensiva.
Hi ha aigua per a tants porcs?
Després de la benvinguda de Glòria Colom, alcaldessa de Lluçà, prevista a les deu del matí, el biòleg Gabriel Borràs, expert en gestió de l'aigua, protagonitzarà a un quart d'onze la xerrada «Hi ha aigua per a tants porcs?». La intervenció posarà el focus en un dels principals interrogants que planteja el GDT: fins a quin punt el volum de producció porcina és compatible amb la disponibilitat d'aigua i amb la preservació dels recursos hídrics del territori, especialment en un escenari de canvi climàtic.
L'entitat ecologista defensa la necessitat de revisar el dimensionament de la cabana porcina i les seves repercussions sobre els aqüífers i els ecosistemes. Amb aquesta activitat vol vincular el debat sobre el model ramader amb la gestió de l'aigua, un recurs cada vegada més condicionat pels episodis de sequera i els efectes del canvi climàtic.
A les onze del matí serà el torn de Marc Castellnou, inspector de Bombers, responsable de l'àrea forestal i del Grup d'Actuacions Forestals (GRAF), que parlarà de «La importància dels ramats per mantenir el mosaic agroforestal». La seva intervenció abordarà el paper que pot tenir la ramaderia extensiva en la gestió del paisatge, especialment a través del manteniment de pastures i espais oberts que contribueixen a trencar la continuïtat de les masses forestals.
El debat connecta la prevenció dels grans incendis amb el manteniment de l'activitat pagesa i ramadera. En aquest sentit, la jornada vol posar en valor que la presència de ramats al territori pot tenir funcions que van més enllà de la producció d'aliments, com la gestió de la vegetació i la conservació del mosaic agroforestal.
Quatre experiències pageses per repensar el futur del Lluçanès
Després d'una pausa per esmorzar, a dos quarts d'una del migdia començarà una taula rodona d'experiències agroramaderes del Lluçanès, amb la participació del Projecte Bardissa, La Font Sostenible, El Soler de n'Hug i Mas Terricabras. La trobada vol traslladar el debat del terreny teòric a les pràctiques de la pagesia local, a partir de quatre iniciatives vinculades al territori.
L'objectiu és reflexionar sobre com avançar cap a una activitat agrària i ramadera adaptada als recursos disponibles i a les característiques del Lluçanès, en un context en què la crisi climàtica obliga a repensar la gestió de l'aigua, del sòl i de les pastures. El GDT planteja explícitament si la ramaderia extensiva, dimensionada al territori, pot ser una alternativa real a l'actual concentració de producció porcina. La pregunta forma part del debat més ampli que l'entitat promou amb la campanya «Capgirem el model porcí», sota el lema «Sobren porcs, falten pagesos».
La matinal acabarà a les dues del migdia amb un dinar popular elaborat amb productes del Lluçanès, seguit d'una sobretaula musical amb acordionistes de la comarca.
Els camins ramaders, les pastures i la coexistència amb el llop, protagonistes de la tarda
La desena Jornada de Transhumància continuarà a partir de les cinc de la tarda amb un programa organitzat al voltant de la preservació dels camins ramaders, el patrimoni cultural de la transhumància i els reptes actuals de la ramaderia extensiva.
A les cinc, Felipe Monzón, de la Universitat de La Laguna, parlarà de «La transhumància i els itineraris culturals», una aproximació al valor patrimonial i territorial d'aquests recorreguts històrics.
A dos quarts de sis, Joan Rovira i Josep Astort, de l'Associació Camí Ramader de Marina, presentaran el mapa del Camí Ramader de Marina, la Cerdanya, el Conflent i el Capcir. La intervenció posarà en relleu la importància de conservar i recuperar els itineraris que han connectat durant segles les zones de pastura i els territoris de transhumància.
A les sis de la tarda, el vaquer Marc Ribot, ramader de vaques en extensiu al Pla d'Anyella, abordarà «L'amenaça de les plaques solars al Pla d'Anyella». La seva participació introduirà el debat sobre la competència pels usos del sòl i les tensions que poden generar determinats projectes energètics en espais tradicionalment destinats a la pastura.
Mitja hora més tard, Jérémie Moulin i Amaranta Fontcuberta, de l'organització suïssa OPPAL, parlaran de «Protecció participativa dels ramats per millorar la coexistència amb el llop». La xerrada permetrà conèixer experiències de protecció dels ramats i abordar un dels reptes de la ramaderia extensiva en territoris amb presència de grans depredadors.
La darrera intervenció, a un quart de vuit del vespre, anirà a càrrec del pastor transhumant Enric Ponsico, de Barbes, amb la xerrada «40 anys trescant per les cabaneres». La jornada es tancarà amb un sopar de pastors.
Una jornada per defensar una pagesia arrelada al territori
La trobada està organitzada per l'Ajuntament de Lluçà, el Centre d'Estudis i Recursos de la Transhumància de Lluçà, el Grup de Defensa del Ter i altres entitats vinculades a la preservació de la transhumància i la cultura ramadera. La celebració de la desena edició permetrà reunir en una mateixa jornada debats sobre l'aigua, la prevenció d'incendis, el futur de la pagesia, els camins ramaders, les pastures i la coexistència amb la fauna salvatge.
.jpg)
.jpg)
