La cloenda, celebrada a L'Atlàntida de Vic, va reunir 350 persones i va exhaurir les entrades. L'acte va combinar l'actuació musical d'Alosa amb la projecció de Por el bien de Adam, en una sessió conduïda per la productora manlleuenca Ariadna Dot.
Més enllà de les xifres d'assistència, el balanç del Protesta 2026 posa de manifest la voluntat del festival de donar visibilitat a cinematografies i realitats socials diverses, obrir espais de reflexió col·lectiva i qüestionar algunes de les dinàmiques habituals de la indústria cinematogràfica.
El 80% de les participants en els actes paral·lels han estat dones, com en aquest amb Laura Arau, Nadia Ghulam i Tesh Sidi Foto: Laia Sardà
Un festival que reivindica la diversitat i no vol fer competir les pel·lícules
Una de les singularitats del Protesta és la seva manera d'entendre els premis. A diferència de molts altres festivals, no disposa d'un jurat professional que decideixi quines pel·lícules són millors, sinó que deixa aquesta valoració en mans del públic.
Durant la cloenda, Ariadna Dot va reivindicar aquesta filosofia. Segons va explicar, «no té cap sentit posar a competir pel·lícules que són radicalment diferents, fetes en llocs del món radicalment diferents, amb pressupostos radicalment diferents».
En aquesta edició, a més, el festival ha optat per no anunciar el palmarès durant la cloenda. Els resultats de les votacions del públic es faran públics al llarg de la setmana posterior, amb la voluntat de no destacar unes produccions per damunt de les altres en l'acte final.
La programació ha inclòs nou estrenes a Catalunya i cinc a l'Estat espanyol, a més de dues sessions de marató de curtmetratges. Aquesta diversitat de formats i procedències forma part de l'aposta del festival per acostar a Vic propostes cinematogràfiques que no sempre tenen una presència destacada als circuits comercials.
Acte de cloenda del Protesta, on per primera vegada no s'hi va anunciar el palmarès
El 64% de les pel·lícules, dirigides per dones
La perspectiva de gènere ha tornat a ser un dels eixos del festival. El 64% de les pel·lícules projectades han estat dirigides per dones, mentre que les dones també han representat el 80% de les persones convidades a les projeccions i activitats.
Amb aquestes xifres, el Protesta vol contribuir a reduir la bretxa de gènere que continua existint en el sector cinematogràfic, tant pel que fa a les oportunitats de direcció com a la visibilitat de les professionals.
La temàtica transversal d'enguany ha estat la pell, entesa com l'òrgan que ens permet el contacte amb les altres persones, però també com una frontera que pot marcar diferències i generar desigualtats. Aquest fil conductor ha travessat una part de les pel·lícules i de les activitats programades, i ha servit per reflexionar sobre les identitats, els cossos i les formes d'exclusió.
Entre les activitats paral·leles ha destacat una conversa sobre el Sàhara Occidental i l'Afganistan, amb la participació de Nadia Ghulam i Tesh Sidi. La trobada ha permès posar en diàleg experiències i realitats de dos territoris marcats per conflictes polítics i vulneracions de drets.
El festival també ha organitzat una trobada de cineastes osonenques, amb Ariadna Seuba, Liliana Torres, Marta Vivet Montagut i Yousra El Mansour. L'activitat ha donat visibilitat a creadores del territori i ha obert un espai de conversa sobre les seves trajectòries i experiències en el món audiovisual.
El Protesta ha buscat que les pel·lícules no acabessin amb els títols de crèdit i ha buscat el debat posterior a la projecció Foto: Laia Sardà
Kelly Reichardt inaugura les retrospectives del Protesta
Una de les novetats de la tretzena edició ha estat la incorporació d'una retrospectiva dedicada a una cineasta de referència. La primera protagonista d'aquest nou espai ha estat la directora independent nord-americana Kelly Reichardt, coneguda per un cinema que sovint posa el focus en les vides quotidianes, les relacions humanes i les tensions socials.
El festival ha projectat tres de les seves pel·lícules: Wendy and Lucy, Certain Women i Entity The Mastermind. Aquesta última va exhaurir les entrades.
Les coorganitzadores valoren positivament l'acollida d'aquesta nova proposta, que vol retre homenatge a grans referents del cinema i ampliar les possibilitats del públic de conèixer o redescobrir les seves filmografies.
Una altra de les sessions destacades ha estat la projecció de Siemprevivas, que va omplir l'ETC de Vic i va comptar amb la presència de la seva directora, Mar López Zapata, en un col·loqui posterior.
El contacte directe entre cineastes i espectadors ha estat, de fet, una constant de l'edició. També han visitat el festival Marc Ortiz, director d'Els mals noms; Jorge Ruiz i Berry Espinosa, directors de Good Bye, Carabanchel, i Inma Reyes, directora d'El niño con el traje de luces.
Aquestes trobades són una de les característiques del Protesta, que busca que les projeccions no acabin amb els títols de crèdit, sinó que es converteixin en un punt de partida per compartir preguntes, experiències i reflexions.
El Protesta ha organitzat activitats pensades específicament per al públic més jove Foto: Eva Freixa
Sis-cents joves d'Osona reflexionen sobre les migracions
Una altra de les línies de treball del festival és la vinculació amb els centres educatius de la comarca. A través del programa PRO TEENS, el Protesta organitza sessions específiques per al públic jove, amb la voluntat d'utilitzar el cinema com a eina d'educació crítica.
Enguany, al voltant de 600 joves d'Osona han participat en les activitats educatives, centrades en les migracions. La proposta ha inclòs la projecció de Papallones negres, de David Baute, i un treball posterior de debat i reflexió.
La dinamització ha anat a càrrec de Fronteres Invisibles, una cooperativa especialitzada en activitats i formacions per comprendre el fenomen migratori a través del joc.
La iniciativa permet acostar als estudiants realitats que sovint coneixen principalment a través dels mitjans de comunicació o dels discursos polítics, i obrir espais per qüestionar prejudicis i reflexionar sobre les causes i conseqüències dels desplaçaments humans.
Amb aquest programa, el Protesta reforça una dimensió que va més enllà de la programació cinematogràfica: la voluntat de fer del cinema una eina de sensibilització i debat també entre les generacions més joves.
El Protesta ha portat les pel·lícules a diferents espais de la ciutat Foto: Laia Sardà
Cinema i debat social més enllà de les sales
La tretzena edició del Festival Protesta ha combinat una programació cinematogràfica àmplia amb converses, trobades amb cineastes, activitats educatives i propostes musicals.
L'organització fa un balanç molt positiu de l'acollida del públic, tant pel nombre global de participants com per la resposta a sessions que han exhaurit les entrades.
El festival manté així una identitat pròpia dins del panorama cinematogràfic: la d'un certamen que no es limita a exhibir pel·lícules de temàtica social, sinó que vol generar espais de trobada i reflexió sobre les desigualtats, els drets humans i les diferents formes de resistència.
Amb més de 3.000 participants, la incorporació de nous formats i la consolidació de les activitats amb centres educatius, el Protesta tanca una edició que reforça la seva aposta per un cinema capaç d'interpel·lar el públic i alimentar el debat col·lectiu.
