La xarxa, que va començar a funcionar el març de 2025, ha presentat aquest dimecres el balanç dels seus primers divuit mesos d'activitat. Actualment, el projecte aplega sis entitats de Vic, disposa de 232 objectes per compartir i té 185 persones sòcies. Fins ara s'han fet més de 100 préstecs i s'han organitzat més de 70 tallers i activitats comunitàries.
Però el projecte no es limita a facilitar objectes a baix cost. Les entitats reivindiquen les Biblioteques de les Coses com una manera diferent d'organitzar el consum, basada en la reutilització, la cooperació i l'aprofitament col·lectiu dels recursos. Una alternativa que, a més de reduir despeses i residus, vol generar espais de trobada i suport mutu entre el veïnat.
Un estalvi de 34 euros per cada objecte prestat
Les dades econòmiques del projecte parteixen dels primers 100 préstecs realitzats. Segons els càlculs de la xarxa, comprar al mercat els objectes utilitzats hauria costat un total de 3.722 euros. En canvi, les persones usuàries han pagat conjuntament 279,64 euros per agafar-los en préstec.
La diferència representa un estalvi estimat de 3.442,36 euros, és a dir, una mitjana de 34,42 euros per préstec. La comparació parteix del supòsit que les persones haurien hagut de comprar els objectes si no haguessin pogut disposar del servei.
L'estalvi també es trasllada al consum de recursos naturals. A partir de la calculadora ambiental d'AERESS, les entitats estimen que la reutilització associada als préstecs ha permès evitar l'emissió de 871,15 quilos de CO₂ i estalviar 422.859 litres d'aigua, una quantitat equivalent aproximadament a 2.115 dutxes de deu minuts.
Són estimacions que permeten il·lustrar l'impacte potencial de substituir la compra de productes nous pel préstec i la reutilització. Especialment en el cas d'objectes que es necessiten puntualment, compartir-los pot evitar despeses individuals i reduir la necessitat de fabricar nous productes.
Un moment de la presentació del balanç del primer any de les Biblioteques de les Coses. Al fons, la Biblioteca de les Eines Foto: Sara Blázquez Castells
Des d'eines i jocs fins a roba, música i obres d'art
La Xarxa de Biblioteques de les Coses de Vic està formada per sis entitats: la cooperativa La Clota, l'Associació Ashes, l'Associació Tapís, ACVIC, la cooperativa La Fera Ferotge i Creu Roja Osona.
Entre totes impulsen set biblioteques especialitzades: la Biblioteca dels Mobles, la dels Jocs, la de les Eines, la de les Cures, la de la Roba, la de la Música i la de l'Art, aquesta última pendent d'inaugurar-se pròximament.
La diversitat d'objectes disponibles mostra les possibilitats del model. La proposta va més enllà de les eines o els aparells que es fan servir ocasionalment i incorpora àmbits com el joc, les cures, la cultura o la roba. L'objectiu és que cada vegada més necessitats quotidianes es puguin resoldre sense haver de recórrer necessàriament a la compra individual.
Per facilitar l'accés al servei, les entitats han creat un catàleg digital compartit, consultable a bibliotecadelescosesvic.cat, que permet conèixer els objectes disponibles a les diferents biblioteques.
Més de 70 activitats per aprendre a reparar i reutilitzar
Un dels aspectes que les entitats destaquen del balanç és la dimensió comunitària del projecte. Durant aquest primer any i mig s'han organitzat més de 70 tallers i activitats relacionades amb la reutilització, la reparació i el consum responsable.
Entre aquestes propostes hi ha els tallers de La Renova, un espai d'autoreparació de petits electrodomèstics que permet allargar la vida útil dels aparells i compartir coneixements pràctics entre les persones participants.
Aquest tipus d'activitats volen anar més enllà de l'estalvi econòmic immediat. Reparar un electrodomèstic en lloc de llençar-lo, aprendre a fer servir una eina o compartir coneixements sobre manteniment són pràctiques que contribueixen a reduir residus, però també a recuperar habilitats i formes de cooperació que el consum individualitzat tendeix a deixar en segon terme.
La xarxa també ha establert col·laboracions amb centres educatius, equipaments i altres agents del territori, i ha compartit l'experiència amb projectes similars d'altres municipis catalans.
Ara hi ha set biblioteques: la dels Mobles, la dels Jocs, la de les Eines, la de les Cures, la de la Roba, la de la Música i la de l'Art Foto: Sara Blázquez Castells
El repte de convertir el préstec en un hàbit quotidià
Malgrat el balanç positiu, les entitats reconeixen que un dels principals reptes és arribar a més persones i aconseguir que compartir objectes esdevingui una opció habitual abans de comprar-los.
En aquesta línia, preveuen impulsar nous tallers als centres educatius, inicialment adreçats a infants d'educació infantil i dels primers cursos de primària. La voluntat és introduir la cultura de la reutilització des de les primeres etapes educatives i fer arribar aquests aprenentatges també a les famílies.
L'altre gran repte és garantir la continuïtat econòmica i organitzativa del projecte. Fins ara, les Biblioteques de les Coses s'han sostingut gràcies a la implicació de les sis entitats impulsores i a l'acompanyament de la Comunalitat de Vic, que ha contribuït a coordinar la xarxa, crear el catàleg compartit i dinamitzar el treball conjunt.
Les entitats consideren que, per consolidar el projecte i ampliar-lo, cal avançar cap a un model amb recursos estables que permeti mantenir la coordinació, reforçar les biblioteques existents, organitzar noves activitats i incorporar altres iniciatives.
Aquesta reivindicació situa el projecte en un debat més ampli sobre el paper de les economies comunitàries. Les Biblioteques de les Coses demostren que és possible organitzar col·lectivament l'accés a determinats béns, però també posen de manifest que aquestes alternatives necessiten temps, persones i recursos per mantenir-se.
«Compartir no és només una manera d'estalviar. És una manera de construir comunitat», han defensat les entitats durant la presentació dels resultats.
La Xarxa de Biblioteques de les Coses de Vic continua oberta a noves persones i entitats que vulguin sumar-s'hi. El projecte aspira a consolidar un model en què el préstec, la reutilització i la reparació deixin de ser pràctiques excepcionals per convertir-se en una alternativa quotidiana al consum basat en la compra i la propietat individual.
