Les dades corresponen a l'exercici 2025 i indiquen que el 73,4% de les cooperatives van obtenir resultats positius, mentre que el 78,4% van mantenir o incrementar l'ocupació. També sis de cada deu cooperatives van augmentar la facturació, tot i que aquest percentatge disminueix respecte dels últims anys, un dels indicadors que evidencia aquesta moderació del creixement. El mateix informe conclou que no s'observa un deteriorament de la situació econòmica, sinó una estabilització després d'uns anys d'expansió.
El director de la Federació de Cooperatives de Treball, Guillem Perdrix Vidal, destaca que les dades «mostren un cooperativisme de treball amb capacitat per mantenir la seva activitat i l'ocupació en un context de menor creixement», i les interpreta com una mostra «de la solidesa d'un model empresarial que posa les persones i la participació al centre».
La Federació de Cooperatives de Treball va renovar el seu consell rector en l'assemblea del 15 de maig passat
L'ocupació continua creixent, però més lentament
L'informe constata que el nombre de persones treballadores a les cooperatives va créixer un 2,04% durant el 2025, una xifra positiva però clarament inferior als increments registrats els dos anys anteriors, quan l'ocupació havia crescut un 8,16% i un 5,75%, respectivament. Les cooperatives d'iniciativa social continuen essent les que més ocupació creen, amb un augment del 2,46%, mentre que les que no són d'iniciativa social registren un lleuger descens.
Malgrat aquesta moderació, el balanç continua sent positiu: quatre de cada deu cooperatives van mantenir estable la plantilla i més d'una de cada tres la van ampliar.
Més vinculació entre treball i propietat
Una de les dades que la Federació considera més rellevants és el reforç del vincle entre treball i propietat, un dels trets distintius del model cooperatiu.
El Baròmetre assenyala que continua augmentant el nombre de persones sòcies i que el percentatge de persones treballadores que també són sòcies arriba al valor més alt de tota la sèrie històrica, un indicador que reforça la participació directa dels treballadors en la propietat i en la presa de decisions de les empreses.
Les dones consoliden la majoria als espais de govern
L'informe també reflecteix avenços en la participació de les dones. Les dones representen el 60,1% de les persones treballadores i ja són majoria no només entre les plantilles i les persones sòcies, sinó també als equips directius i als consells rectors, on s'assoleixen els percentatges més elevats de tota la sèrie històrica.
Ara bé, el Baròmetre també posa de manifest que aquesta major presència als espais de decisió no elimina totes les desigualtats. La bretxa salarial continua existint, especialment entre les persones sòcies, i la Federació la identifica com un dels reptes pendents del cooperativisme.
Taula rodona sobre cooperativisme industrial a l'última Universitat d'Estiu del Cooperativisme
Participació democràtica molt elevada
La participació continua essent un dels principals elements diferencials de les cooperatives de treball. Les assemblees generals registren una participació mitjana del 86,9% de les persones amb dret a vot, una dada molt superior a la que és habitual en altres formes societàries.
També es consoliden altres pràctiques organitzatives. El 83,8% de les cooperatives disposen de mesures de teletreball, mentre que set de cada deu han impulsat formació especialitzada per a les seves plantilles durant el 2025.
Dependència moderada del finançament bancari
En l'àmbit financer, l'estudi dibuixa un sector amb una situació relativament sanejada. Prop del 70% de les cooperatives no tenen deute bancari i només una de cada tres va necessitar finançament durant el 2025. Quan el van requerir, va ser principalment per cobrir necessitats de tresoreria i circulant més que no pas per afrontar grans inversions o processos d'expansió.
Malgrat aquesta estabilitat, l'informe alerta sobre la disminució dels fons propis, un indicador que recomana seguir de prop en els propers exercicis.
Una relació intensa amb l'administració
El Baròmetre també constata que les cooperatives mantenen una relació molt estreta amb les administracions públiques. La majoria han rebut ajuts o subvencions i més de tres quartes parts han prestat serveis o venut productes al sector públic. Aquesta dependència és especialment elevada entre les cooperatives d'iniciativa social, on també és més present la preocupació pel pes que aquesta relació té en la viabilitat econòmica dels projectes.
En conjunt, el Baròmetre dibuixa un cooperativisme que continua consolidant el seu model empresarial en un escenari econòmic menys expansiu que el dels darrers anys. La capacitat de mantenir l'ocupació, obtenir excedents i reforçar la participació de les persones sòcies es mantenen com alguns dels principals trets distintius d'un model que, segons conclou la Federació, afronta una etapa de menor creixement sense perdre solidesa.
.jpg)
