Quiràlia és una empresa amb seu a Manlleu dedicada al lleure educatiu que ofereix serveis com casals d'estiu o cursos de monitor i director de lleure. L'empresa, registrada com a Puntuajocs SL, ha facturat 9,3 milios d'euros en contractes públics els darres sis anys. La seva clientela són, sobretot, institucions com l'Ajuntament de Barcelona, el Consell Comarcal de la Garrotxa o l'Ajuntament de Malgrat de Mar. Tanmateix, part de la plantilla fixa encarregada de gestionar les prop de 500 treballadores que l'empresa té arreu de Catalunya denuncia un seguit de males pràctiques i abusos laborals que les ha portat a sindicalitzar-se a la Coordinadora Obrera Sindical (COS) i a fer pública la seva situació. Les treballadores assenyalen directament la gerència de l'empresa. «Ens cremen exigint-nos molta més feina de la que podem assumir. Quan ens queixem hi ha una nul·la gestió del conflicte i, a més, et fan el buit i et fan sentir culpable de la situació. L'ambient és molt hostil», expliquen.

Segons Robert Roig, membre de l'àrea jurídica de la COS, una de les principals irregularitats denunciades és l'ús de les hores complementàries: «s'exigeix fer hores complementàries a treballadores a jornada parcial, la majoria de treballadores de Quiràlia, que no s'acaben remunerant. També s'exigeix fer hores complementàries a treballadores a jornada sencera quan aquestes haurien de ser hores extraordinàries i ser remunerades com a tal».

Una de les afectades -que prefereix romandre en l'anonimat- assegura que acumula més de 30 hores pendents de recuperar, però que la càrrega de feina li impedeix fer-ho. Una altra explica que va decidir deixar d'allargar la seva jornada i posar límits a les exigències de la direcció. Poc després, segons denuncia, va ser acomiadada: «quan vaig començar a posar límits vaig esdevenir un problema per a ells». Una altra treballadora resumeix així el clima laboral: «Els tinc por. He treballat molts anys al món de l'hostaleria i mai havia vist una situació com aquesta». Tot plegat, ha dut a part de les treballadores a presentar una denúncia davant d'inspecció del treball.

Personal insuficient

Segons expliquen les denunciants, «la sobrecàrrega de treball és estructural». L'empresa gestiona majoritàriament serveis adjudicats mitjançant contractació pública, però asseguren que l'equip d'estructura és insuficient per assumir el volum de feina. Actualment, expliquen, cinc tècniques coordinen prop de 500 treballadores indirectes, mentre que la resta de departaments són pràcticament unipersonals. Fins i tot àrees diferenciades com administració, nòmines i recursos humans recauen en una sola persona.

Les treballadores també denuncien un ambient intern marcat per la pressió i el control. Expliquen que la direcció intenta identificar «de quin bàndol està» cada membre de l'equip i que discrepar o qüestionar determinades decisions comporta conseqüències. «Quan poses límits deixen de parlar-te, desconfien de tu i acabes sent criminalitzada», asseguren. També descriuen una gestió dels conflictes basada en crits, menyspreus, manipulacions i responsabilitzacions individuals, en un entorn que qualifiquen de paternalista.

Comentaris discriminatoris

A més de les condicions laborals, les denunciants alerten de possibles vulneracions de drets fonamentals. Afirmen que dins l'organització s'han produït comentaris i actituds capacitistes, racistes i discriminatoris envers una plantilla formada majoritàriament per dones i identitats dissidents. Segons expliquen, disposen de proves documentals i testimonis que sustentarien aquestes denúncies.

La situació, afegeixen, també està passant factura a la salut de la plantilla. Diverses treballadores asseguren patir ansietat, episodis d'urticària i altres afectacions psicològiques derivades de l'entorn laboral. Algunes afirmen haver experimentat fins i tot pensaments suïcides o situacions de risc relacionades amb el deteriorament de la seva salut mental.

Segons relaten, arrel de les conseqüències psicològiques que patia, una treballadora va agafar la baixa. La resposta de direcció hauria sigut titllar-la d'«indigne i de moralitat baixa» davant al resta de la plantilla. Quan una de les treballadores va mostrar el seu rebuig a aquests comentaris, hauria rebut la mateixa represàlia.

Aquest mitjà s'ha posat en contacte amb la direcció de Quiràlia per conèixer la seva versió dels fets: l'empresa s'ha negat a respondre a la petició.