El comunicat comença solidaritzant-se amb les persones treballadores del sector carni que puguin haver perdut la feina o que pugui patir pel seu lloc de treball. «Sabem que representen la baula més vulnerable de la cadena i que caldrà ajudar en aquests moments difícils», diuen.
Tot seguit, afirmen que la pesta porcina ha posat de manifest que el sector porcí industrial, tot i ser molt gran i tenir molt pes, és molt vulnerable i fràgil; «un gegant amb peus de fang», diuen. Per això, continuen, és molt perillós continuar engreixant aquest sector. Aquesta crisi, segons el GDT, no pot ser l’excusa per destinar encara més diners públics a rescatar grans escorxadors o multinacionals càrnies, «i perpetuar el model que s’ha demostrat fallit». «Sabem del cert que anem tard i que col·lectivament no s’han fet els deures, per tant, cal apostar ja per un canvi de model agroalimentari que sigui més resilient i diversificat», diu el GDT en la introducció del seu informe.
Ja entrant en matèria, el GDT recorda que fa molts anys que denuncien que el creixement de l’agroindústria del porc a les comarques d’Osona i el Lluçanès ha estat desmesurada, temerària i irresponsable. Lamenten que l’administració no ha estat capaç de posar límits, ni fer internalitzar costos al sector. «Ans al contrari, ha posat catifa vermella i gran quantitat de diners públics, directament o indirecta, per desplegar tot un model porcí sobredimensionat i hipertròfic», asseguren. La pesta porcina, diu el GDT, no és el problema, sinó una evidència més d’un model agroalimentari insostenible que, després de molts anys de beneficis, mai ha assumit ni reparat els greus perjudicis ambientals, socials i econòmics que ha generat.
I sostenen aquestes afirmacions de sobredimensionament tant de la cabana porcina com de la capacitat dels escorxadors amb dades. El GDT qualifica de «febre del porc» la proliferació de granges de porcs des dels anys vuitanta per tot Osona i després al Lluçanès. Una «febre del porc» que, en opinió del grup ecologista, ha fet arribar a les dues comarques a la «xifra estratosfèrica» de més d’un milió de porcs en poc terreny. Amb l’agreujant que en algunes ocasions no s’han respectat ni les distàncies sanitàries mínimes entre granges, ni amb les poblacions, en el que qualifiquen de «suïcidi del sector mateix» en cas de malalties infeccioses. «La densitat és tan alta que sovint s’ha parlat d’Osona com d’una granja única», asseveren.
Però és que en els últims anys, afegeixen, també ha crescut enormement la capacitat de matar dels escorxadors d’Osona, que arriben a més de 40.000 porcs al dia, la gran majoria procedents de fora de la comarca. «Tenen capacitat per sacrificar tota la cabana porcina d’Osona i el Lluçanès en poc més d’un mes», indiquen.
La següent dada a la qual fa referència l’informe del GDT és la del consum d’aigua desmesurat del sector porcí que, a més, és el culpable principal de la contaminació per excés de nitrats que provoca en l’entorn. Segons l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), el 36% de les masses d’aigua a Catalunya estan contaminades per excés de nitrats, la major part procedent de la indústria porcina. A Osona i el Lluçanès, però, la cosa empitjora. A banda, han eixugat fonts, aqüífers i rieres, amb pous per tot el territori. En el cas dels escorxadors, el consum d’aigua causa un impacte localment enorme.
I si el sòl es contamina per excés de nitrats procedents de la indústria porcina, l’aire ho fa a causa de l’amoníac, també originat en quantitats descomunals en les zones amb més concentració de granges porcines. Tal com explica l’informe del GDT, l’engreix industrial dels porcs en enormes granges, on viuen damunt de reixes, a sota de les quals es van acumulant les dejeccions i l’aigua de neteja, creen els anomenats purins. Aquests purins emeten una gran quantitat d’amoníac a l’aire provocant que la concentració d’aquest contaminant sigui altíssima a Osona i al pla de Lleida.
L’amoníac, que ja de per si és un tòxic, es combina amb els òxids de nitrogen i de sofre, i creen les perjudicials partícules PM2,5. A la Plana de Vic, la falta de ventilació en temps anticiclònic provoca un augment fora de mida d’aquestes partícules, i provoca un greu problema de qualitat de l’aire i, en conseqüència, de salut pública. Fins a tal punt d’esdevenir una de les regions amb pitjor qualitat de l’aire d’Europa.
L’informe del GDT en cita un altre de Justícia Alimentària, «Això no toca, 2022» sobre les emissions del porc. L’informe posa xifres al CO2 emès en tot el cicle de vida per la ramaderia catalana. Són estimacions que varien depenent de com es comptabilitza la producció, però sempre surt una xifra enorme, que respon a la magnitud del sector.
Aquesta xifra, si es té en compte el pinso que es produeix i el d’importació (com la soja sud-americana, amb greus afectacions en els països d’origen) i tot el porc que es mata a Catalunya criat a fora (una part ve de l’Aragó), surt que les emissions de CO2 del sector porcí català equivalen al 34% de les emissions de CO2 totals de Catalunya.
El GDT posa l’accent en el seu informa en el fet que si parlen de model industrial és perquè la major part de les explotacions han tendit a fer-se grans o molt grans, mentre que les petites gairebé han desaparegut i han anat perdent la relació entre el bestiar i la terra de la mateixa fica. En la majoria de casos, s’ha optat pel model d’integració, no els porcs i els mitjans de producció són de grans corporacions i el pagès esdevé un assalariat a la seva finca.
L’última dada a què fa referència l’informe del GDT és a la dependència excessiva d’un sol sector econòmic. Ho fan remetent-se als informes publicats per l’Observatori Socioeconòmic d’Osona, que alerten des de fa temps de dues idees molt importants. Per una banda, que l’economia osonenca depèn en excés i perillosament de l’agroindústria del porc. I per l’altra, que aquest sector genera molts llocs de treball precaris, amb excessives temporalitat, externalitzacions, sous baixos, condicions físiques molt dures o llargues jornades.
El GDT posa en evidència que, malgrat ser Osona una comarca que, segons el PIB, està creant cada vegada més riquesa, aquesta no es reparteix de forma equitativa entre la població, ni ha servit per reduir la taxa de pobresa. Als darrers anys, recorden, han augmentat de forma preocupant les desigualtats i la precarietat, al mateix temps que les grans corporacions obtenir beneficis astronòmics en els seus balanços.
Tots aquests desequilibris, afegeix el GDT, han portat, a Osona i el Lluçanès, a un escenari d’empobriment ambiental i social, «amb un sistema econòmic fràgil i altament exposat». Un model al qual, tot i ser criticat des de fa temps per moltes veus expertes, s’hi han abocat molts recursos públics. Recursos que, segons l’entitat ecologista, caldria haver destinat a dibuixar un pla B a la indústria del porc. Malauradament, però, afegeixen, «no s’han fet els deures, i ens enfrontem a una situació de col·lapse de tot un model de negoci, que pot arrossegar dues comarques senceres i part del país a una forta depressió».
D’aquí que, davant la crisi oberta amb l’arribada de la pesta porcina africana, el GDT vol aprofitar per proposar el que qualifiquen de diàleg serè i sincer entre sectors, «i una mirada àmplia per trobar solucions en el marc del bé comú i del llarg termini, lluny d’interessos particulars i oportunistes». És hora, diuen, de construir junts un model agroalimentari equilibrat, diversificat i just que posi per davant el benestar de les persones, la salut del territori i la sobirania alimentària del país.
Acció del GDT reivindicant un canvi de model que aposti per redimensionar la cabana i apostar per la petita pagesia Foto: Dolors Pena
Per això proposen un seguit d’idees que impliquen redimensionar l’agroindústria del porc; diferenciar agroindústria de pagesia; protegir i acompanyar la pagesia en la transició cap a models més sostenibles, resilients i arrelats al territori; diversificar l’economia dels territoris saturats, i que l’agroindústria assumeixi la internalització de tots els costos. En definitiva, conclouen, aprofitar el moment per començar a caminar en una altra direcció que no sigui l’augment de granges de porc o de les explotacions.
El GDT, al contrari, aposta per dimensionar les activitats al territori que les acull, i començar a transitar cap a la sobirania alimentària que posa al centre les persones, el territori, l’aigua i la pagesia. Aquesta vegada, recalquen, els recursos públics han de servir per transformar realment, no per apuntalar un sistema carni basat en el porc, «que fa anys que ha tocat sostre».
L'entitat ecologista osonenca reclama, una vegada més, després de dècades de fer-ho, una reducció de la cabana porcina en comarques com Osona i el Lluçanès, «i també la capacitat dels escorxadors, actualment molt sobredimensionada». I si no es vol que la reducció de la cabana agreugi encara més la concentració de poder en menys empreses, demanen que es distingeixi entre agroindústria i pagesia, per tal de tractar-les diferent. Part del problema, diuen, ha vingut per no separar indústria i pagesia, «posant-ho tot al mateix sac».
La indústria del porc, diuen, massa sovint s’ha tractat com una activitat del sector primari per aconseguir favors públics, «però en realitat actuen amb lògiques pròpies d’una indústria». I, per una altra part, advoquen per reconèixer la tasca d’aquells que sí que exerceixen la pagesia, «i els hem de poder compensar les aportacions que fan al paisatge i a la salut dels nostres ecosistemes».
Per això, afegeixen, cal crear les condicions socioeconòmiques necessàries perquè la pagesia pugui viure dignament en explotacions més petites, amb menys caps de bestiar, i amb una economia circular real, on els residus d’un procés esdevinguin inputs d’un altre. «Parlem de pagesia, a grans trets -diu el GDT en la seva proposta de canvi de model-, quan en una explotació petita, hi ha una relació directa entre la terra treballada i la producció agrícola i ramadera, on esdevé clau cuidar la fertilitat del sòl, i quan els mitjans de producció són controlats per la mateixa pagesia».
Per això, incideixen en la necessitat de caminar cap a fórmules que prioritzin la qualitat per davant de la quantitat, que facin certa pedagogia alimentària i que dotin la comarca de segells d’identitat i riquesa alimentària i social.
Respecte a la internalització de costos per part de l’agroindústria, recorden que això no és només un principi de justícia bàsic i indispensable, sinó una manera natural d’evitar les bombolles econòmiques i els creixements desmesurats del sector. En la mateixa línia, aposten per una estratègia per ampliar el ventall d’activitats productives i comercials en territoris com Osona i el Lluçanès, per reduir la dependència d’un sol sector, evitar riscos i aprofitar noves oportunitats.
En aquest sentit, parlen de primar activitats que afavoreixin el patrimoni natural, agrícola i cultural d’aquestes comarques. Alhora que es procuri trobar sortides laborals dignes per a les persones que avui treballen i depenen «d’un model en declivi».
.jpg)
