En moviment

​La XES celebra haver arribat als 1.000 habitatges protegits, però insta l’Ajuntament de Barcelona a reforçar el model cooperatiu

Tot i l’èxit del conveni ESAL, la XES veu amb preocupació que l’Ajuntament obri la porta a promotors amb lucre mentre desaprofita la capacitat del model cooperatiu

Yabel Pérez i Moreno: «Amb l’habitatge cooperatiu, volem que la gent s’empoderi»

| 03/12/2025 a les 19:05h
Arxivat a: En moviment, habitatge, habitatge cooperatiu, XES, Ajuntament de Barcelona, conveni ESAL
Inauguració de l'habitatge cooperatiu de Ca l'Ordit, el 15 de novembre passat
Inauguració de l'habitatge cooperatiu de Ca l'Ordit, el 15 de novembre passat
La Xarxa d'Economia Solidària de Catalunya (XES) celebra que l’Ajuntament de Barcelona ha confirmat l’activació de les dues últimes fases del Conveni ESAL (entitats sense ànim de lucre) per assolir els 1.000 habitatges protegits en solars municipals cedits a entitats sense ànim de lucre. Les tres primeres fases ja completades sumen 611 habitatges repartits en 17 promocions; la fase IV, en procés d’adjudicació, n’afegeix 99; i les fases V i VI definides ara pel consistori aportaran aproximadament 344 habitatges més, elevant la xifra a 1.054 habitatges cedits des de l’inici del conveni.

Aquest resultat, a parer de la XES, reafirma que la col·laboració pública cooperativa i social és una realitat en la producció habitatge assequible a la ciutat. Aquest model permet a l’Ajuntament mantenir la titularitat pública del sòl i lliurar drets de superfície a entitats sense ànim de lucre assegurant-ne l’assequibilitat i el retorn social, com ho demostra la inauguració, el 15 de novembre, a Ca l’Ordit a Sant Andreu, una aposta per l’habitatge cooperatiu i inclusiu en cessió d’ús. Aquestes accions, diu la XES en un comunicat, contribueixen a fer front a la crisi d’habitatge a la ciutat, generant resposta estructural – no només puntual – en la provisió d’habitatge assequible.

El model cooperatiu, en risc de quedar relegat

Dit això, des de la XES observen amb preocupació la política paral·lela que ha encetat el consistori barceloní generant nous concursos oberts a privats amb lucre per generar HPO. Per una banda, perquè, al seu parer, dilueixi la prioritat institucional cap al model de l’economia social i solidària que no només s’ajusta als costos establerts per llei, sinó que genera moltes més externalitats positives socials i ambientals com demostren estudis recents

I, per altra banda, perquè mentre es creen nous concursos oberts a actors privats amb lucre no s’està aprofitant tota la capacitat de producció de les cooperatives i fundacions operatives al país. És a dir, consideren que els productors d’habitatge protegit sense ànim de lucre de la ciutat estan infrautilitzats mentre el consistori es dedica a obrir nous concursos d’HPO a privats amb lucre.

La XES recorda que els principals partits del consistori, inclòs el del PSC al govern, han remarcat la necessitat de protegir l’habitatge de les dinàmiques especuladores del mercat. És en aquesta línia que des de la XES urgeixen al govern municipal barceloní a continuar dotant tots els equips de l’Ajuntament de més recursos i capacitat per ampliar la producció i gestió d’habitatge protegit. I alhora, a seguir prioritzant i aprofitar el màxim les capacitats dels agents cooperatius i socials sense ànim de lucre en tota la cadena de valor de la producció i gestió de l’habitatge protegit de la ciutat.
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Foto de família del consell rector de SEB en Transició
Foto de família del consell rector de SEB en Transició | Sara Blázquez Castells
SEB en Transició celebra la posada en marxa una de les tres instal·lacions amb una jornada festiva oberta al poble amb més de 60 persones participants | El projecte, impulsat amb talent i tecnologia local optimitzada, consolida un model energètic col·lectiu, eficient i amb impacte directe al territori
Activistes del Grup de suport Mutu de Manlleu concentrats davant de l'immoble afectat del carrer Àngel Guimerà
Activistes del Grup de suport Mutu de Manlleu concentrats davant de l'immoble afectat del carrer Àngel Guimerà | Ferran Domènech
Ferran Domènech
La família vivia en règim d'ocupació des de fa dos anys, quan van perdre la feina i van acumular deutes amb el propietari, que no els va renovar el lloguer | Fa dos anys que estan inscrits a l'espera de pisos de protecció oficial, però no els n'han concedit cap
El runam salí del Cogulló, al fons.
El runam salí del Cogulló, al fons. | Revoltes de la Terra
Anna Pujol Navarro
Entre les accions de desobediència, es va ocupar el runam salí del Cogulló, es van desmontar vies del tren i es va portar a terme una marxa lenta per tallar les carreteres c-16 i c-25 | Les protestes organitzades per Revoltes de la Terra han posat el focus en els greus impactes ambientals de la mineria de potassa, especialment la salinització dels rius i la degradació del territori