Les set del vespre a Vic. Ja és fosc i roïneja. A la rambla de Sant Domènec, les botigues estan obertes i la claror es reflecteix al terra brillant d’aigua. Hi ha una cua de gent davant d’una petita botiga de queviures. Porten cabassos, esperen.
 
De cop, una explosió. Què passa? Corredisses amunt i avall. Cau gent a terra. Ferits, morts... que porten al claustre de l’Escola d’Art i un cop allà tapen amb llençols blancs. Encara es senten les bombes. Després, res. Hi ha un silenci espès entre la gent aplegada.
 
Anna Busanya, del grup de teatre, llegeix un poema molt conegut de Martin Niemöller que parla de la insolidaritat humana , i Amin El Meziani un comunicat contundent del Grup de Solidaritat amb Palestina d’Osona.
 
A continuació, persones de l’Escola d’Art i algunes de fora fan una altra intervenció artística de denúncia de la violència institucional, especialment la patida amb les detencions derivades de les manifestacions per Palestina. Porten bosses de plàstic al cap i les mans lligades a l’esquena.
 
Amb aquestes accions, (dels Tai-a-tre-ros de l’Esquirol i els Diables del Pont Vell de Roda de Ter, i de gent de l’Escola d’Art), començava la inauguració de l’exposició per Palestina «Deixeu-nos en pau», que organitza H, Associació per a les arts contemporànies i el Grup de Solidaritat esmentat.
 
A la sala de l’exposició de l’Escola d’Art (a qui cal agrair la cessió de l’espai), Ton Granero i Marià Dinarès, ànimes del projecte, van amunt i avall explicant el qui i el com de les obres exposades.
 
A mi em crida especialment l’atenció un llitet blanc de criatura, amb una joguina mòbil feta d’avions de guerra, també blancs. Al llençol del llit, hi ha brodat un poema en anglès de Khaled Juma, un autor palestí, que ve a dir: «Els nens trapelles potser arrencaven les flors del meu jardí, i cridaven molt, però ara no hi són i els trobo a faltar».
 
A la sala, entre les més  de cinquanta obres exposades, hi ha també una petita mostra de fotografies de vuit autors palestins, que té continuïtat a l’exposició paral·lela muntada per Agnès Juste, del Grup de Solidaritat amb Palestina d’Osona, al Centre Cívic Joan Triadú, i inaugurada el dia anterior. Són més de noranta fotografies de gran format que mostren tant el patiment com la fortalesa i resiliència del poble palestí durant els darrers dos anys de genocidi. Són terribles i dures però, alhora, d’una gran qualitat artística: capturen la llum i la foscor, la violència i la tendresa d’una realitat insuportable.
 
Totes dues exposicions es podran veure fins al dia 28 de novembre. Al Centre Cívic Joan Triadú,  els matins de dilluns, dimarts i dimecres  de 10 a 13h, i les tardes de dilluns a divendres de 16 a 20h. A l’Escola d’Art, de dilluns a divendres d’11 a 14h i de 17 a 20h.
 
No us ho perdeu. És la feina de molta gent contra la indiferència. Diverses mirades dels qui no volen girar el cap quan un genocidi televisat sembla que no és de debò.

[Poden recuperar-se els textos llegits en la inauguració en aquest enllaç]