El dijous 16 d’octubre l’Ajuntament de la Sentiu de Sió (la Noguera) va permetre l’ocupació del poble per part de cinc dotacions d’antidisturbis i almenys quatre patrulles més de Mossos d’Esquadra. A la comarca, no es veia aquesta imatge des de l’1 d’octubre de 2017, quan la guàrdia civil va sortir a requisar urnes.
 
El detonant va ser la visita del fons d’inversió CIP al municipi per publicitar la macrofactoria de biogàs que hi vol instal·lar. Per aquest motiu, es va privatitzar el pavelló municipal tot negant l’accés de veïns al seu interior, als carrers propers i a un perímetre que conformava uns 20.000 metres quadrats. Tot amb el beneplàcit de l’alcalde Josep Torres, que durant l’acte seia al costat del president del fons d’inversió danès sense aparèixer, en cap moment, en el punt on un centenar de manifestants eren aturades pel dispositiu policial.
 
Bona part del gruix de la protesta eren veïnes de la Sentiu unides amb les d’altres localitats afectades per la bombolla del biogàs. També hi havia ramaders, pagesos i pageses disconformes amb què se’ls utilitzi com a pretext del tràfic de residus. De fet, no deixa de ser estrany que el projecte de biogàs més gran del sud d’Europa es vulgui fer en un municipi en el qual pràcticament cap ramader li dona suport.
 
L’acte, ostentós i de mal gust, es va desenvolupar en un pavelló decorat com el final d’una campanya electoral, amb escenari, pantalla gegant, seguretat privada, desenes de treballadors i un gran pica-pica, ofert després d’una hora llarga de converses sobre cadàvers i moviments de merda. Així és la bioeconomia, el projecte que ens volen fer empassar com a futur per a les zones rurals.
 
No cal dir que tota la despesa anava a compte de la subvenció de 4,5 milions d’euros, procedents del Departament d’Agricultura, que els gerents de la refineria pensen cobrar si obtenen els permisos.
 
El xou tenia tres grans objectius. El primer, pressionar al govern perquè agilitzi l’autorització ambiental necessària per obtenir la llicència d’obres de l’Ajuntament. Per això comptaven amb la participació del president de la patronal espanyola del gas, gent acostumada a colonitzar territoris.
 
El segon, enlluernar i posar el consistori a mercè dels nous amos del poble, al més pur estil de Luís García Berlanga, a la pel·lícula Bienvenido Mr. Marshall.
 
I el tercer i més important, era un gran acte de propaganda per vendre la idea que el projecte és imparable i així aconseguir que els ramaders pugin a un carro que va pel pedregar.
 
Però la cosa no va anar del tot bé. Tot i organitzar-se d’amagat i amb invitacions privades per evitar veus discrepants, la Plataforma Pobles Vius va aconseguir reunir més d’un centenar de persones en menys de 24 hores i va fer sentir la seva veu a tots els mitjans.
 
A l’hora de les sortides, es feia evident l’absència de ramaders del poble i dels alcaldes i càrrecs polítics convidats, fet que continua donant pistes del rebuig que genera el projecte en el territori.
 
Contràriament al relat que el presenta com un projecte local, s’hi va veure ramaders de força lluny: del Baix Segrià, de la Segarra i fins i tot de l’Aragó, com aquella senyora que en ser preguntada pel contingut de l’acte, responia que no havia entès res perquè tot s’havia fet en català.  Amb els invitats hi arribaven un bon gruix d’acompanyants i de persones alienes al món de la ramaderia que els promotors tractaven de fer passar per socis del projecte, per vendre que hi ha moltes explotacions al darrera.
 
Per sorpresa nostra, alguns ramaders es mostraven convençuts que els recollirien els purins a la granja i a canvi els donarien adob compostat, quan el projecte no preveu aquest compostatge i el subproducte resultant seria de pitjor qualitat, amb residus associats de les 20 matèries que s’hi preveuen tractar com ara fangs de paperera.
 
Se’ls ha venut la idea que si firmen per la factoria podran ampliar la granja, però tot això no està tan clar. Primer perquè veurem què en pensa el govern d’aquesta idea i, segon, perquè la factoria podria tardar 10 anys a funcionar tal com ha passat amb un macroprojecte de la mateixa empresa constructora a Dinamarca.
 
Al final, l’acte es va mostrar com una gran convenció comercial d’uns promotors sense consciència del perill públic que suposen, amb un projecte sobredimensionat, inflat a base de pirotècnia comissionista i de fum, i que després de tres anys encara no disposa de permisos, ni dels contractes, ni de les muntanyes de matèries que calen per justificar la destrucció de sòl agrari que pretenen fer, a les millors terres del terme.
 
L’endemà, la premsa provincial es feia ressò de la preocupació dels ramaders de la Noguera pel fet que mil  cadàvers afectats per la malaltia contagiosa de la dermatosi, i procedents de Girona, es portin a destruir a l’antiga Grefacsa de Vallfogona de Balaguer. Doncs ja poden tremolar si entra en funcionament la macrofactoria de la Sentiu perquè preveu portar-hi els cadàvers de mig país, i part de l’altre.