A Barcelona, cada dilluns, un grup de dones es troba per mirar el món a través d’un altre objectiu. No és només una càmera el que sostenen entre les mans, sinó també la possibilitat de recuperar el fil de les seves pròpies vides. Es tracta de Territoris Dona, una iniciativa participativa centrada en dones supervivents de violències masclistes, que troben en la fotografia una eina de denúncia, d’expressió i, sobretot, de reconstrucció.
 
El projecte neix amb l’objectiu de visibilitzar les realitats i resistències d’aquestes dones mitjançant la metodologia Fotoveu, un enfocament que uneix la imatge, la narrativa i l’acció comunitària. No és una mirada externa la que guia la investigació, sinó les pròpies participants, que es converteixen en autores del seu relat. La seva veu, com deia bell hooks —referent feminista i antiracista—, té poder. I quan es comparteix, es converteix en una eina de resistència col·lectiva.
 
Un espai segur, divers i viu 

Impulsat per l’Associació Hèlia, entitat feminista que acompanya dones en processos de recuperació i apoderament, Territoris Dona compta amb la col·laboració de diversos espais i col·lectius. L’Espai Francesc Català Roca ofereix les seves instal·lacions perquè les participants puguin explorar la fotografia de manera creativa.
 
El projecte, però, no és només tècnic ni artístic. És emocional, polític i comunitari. «No cal saber fotografia per participar-hi», expliquen les organitzadores. El que es prioritza és la narrativa transformadora, la vivència compartida i l’espai segur. El grup és viu, obert, i constantment s’hi incorporen noves dones derivades des de l’equip de psicòlogues d’Hèlia. La diversitat és un dels valors centrals: dones de diferents edats, orígens, situacions legals, recursos econòmics o experiències vitals troben aquí un lloc per fer escolta, per ser escoltades, per crear.
 
Amb l’acompanyament de la fotógrafa Eugènia Ortiz, fundadora de CliCme_inclusió, i l’acompanyament psicosocial, es construeix un entorn de confiança on les dones poden reconstruir el relat de les seves vides des de la dignitat i la força.
 
La recuperació a través de la imatge 

La metodologia Fotoveu proposa transformar l’experiència viscuda en relat visual. Això permet no només exterioritzar el dolor, sinó també reinterpretar-lo i resignificar-lo. Segons les pròpies participants, el procés fotogràfic les ha ajudat a reconnectar amb si mateixes. «He après a mirar-me des d’un altre lloc, amb més presència», diu una d’elles. Una altra explica que «m'ha ajudat a focalitzar-me. A reconèixer-me a través de l'autoretrat. A estimar-me. A mirar-me des d'un lloc més conscient.»
 
Aquestes vivències no són casuals. Estudis sobre trauma i recuperació indiquen que els llenguatges no verbals, com la fotografia, poden ser claus per expressar allò que les paraules no aconsegueixen verbalitzar. A través de l’autoretrat, la composició i el joc simbòlic amb la llum, les participants reprenen el control del seu relat vital. Territoris Dona no només ajuda a guarir ferides, sinó que permet generar sentit, comunitat i esperança.
 
Diagnosi i acció: investigar des de dins 

Abans d’iniciar les sessions, l’equip de Territoris Dona va realitzar un procés de diagnosi conjunt amb les dones participants. Aquesta recerca va servir per entendre les seves necessitats i expectatives, però també per codissenyar els temes a tractar. El resultat van ser nou grans eixos cocreats, que aborden des dels records i els silencis, fins a les estratègies de resistència quotidiana.
 
El projecte parteix d’un enfocament de recerca participativa, en què les dones no són objectes d’estudi, sinó subjectes actius. Participen en totes les fases: des de la conceptualització fins a la interpretació dels resultats. Aquest model, conegut com a «recerca des de dins», busca empoderar les persones afectades per una problemàtica, tot dotant-les de veu.
 
A més de les sessions setmanals, també s’han generat espais per a la reflexió i l’anàlisi col·lectiva. Un dels instruments clau ha estat el diari col·laboratiu, una eina creativa que recull les imatges i textos elaborats per les dones, i que pot ser compartit tant en espais d’exposició com en àmbits institucionals.
   
El repte de protegir i visibilitzar 

Treballar amb dones en situació de vulnerabilitat implica també afrontar reptes ètics i pràctics. Territoris Dona ha tingut molt present la necessitat de protegir la privacitat de les participants, especialment perquè moltes estan immerses en processos judicials. Això ha implicat limitar l’ús de rostres, assegurar el consentiment informat i crear un entorn de confiança on cada dona pugui decidir com, què i amb qui vol compartir.
 
Alhora, un dels objectius és fer arribar aquestes veus a l’àmbit públic. En aquest sentit, el projecte treballa en xarxa amb l’Observatori de Violències Institucionals Masclistes (OVIM), impulsat per Hèlia i Almena Cooperativa Feminista. Aquest espai busca denunciar les institucions que no actuen amb diligència deguda en casos de violència de gènere, i alhora donar visibilitat a les vivències de les dones des d’una perspectiva feminista, interseccional i antiracista.
 
Creativitat com a resistència 

Territoris Dona parteix de la convicció que la creativitat no és un luxe, sinó una forma de resistència. La fotografia permet expressar emocions des d’un lloc simbòlic, íntim i universal. Fins i tot en contextos de llengua o cultura diferents —com en els tallers paral·lels «Correspondències» que Hèlia realitza a Nablus, Palestina— la imatge esdevé un idioma compartit que connecta, commou i transforma.
 
A través del joc visual, de l’error, de l’assaig, les dones es donen permís per explorar noves maneres de mirar-se i mirar el món. I això, en si mateix, és revolucionari. Els processos creatius tenen la capacitat de desconstruir narratives de dolor i substituir-les per relats de fortalesa, tendresa i lluita.
 
Un futur de llum 

L’avaluació del projecte inclou diversos instruments: enquestes, entrevistes, col·loquis, llibres d’opinions a les exposicions... Però més enllà de les mètriques, el que realment evidencia l’èxit de Territoris Dona són les paraules de les participants. «El taller m’ha ajudat a deixar de buscar l’aprovació a fora i començar a estimar-me», diu una. «És una de les activitats més sanadores que he fet mai», afegeix una altra. «Amb la fotografia he pogut expressar tot el silenciat. És revelador. És sanador. I ara la llum torna a aparèixer en les meves imatges», diu una tercera. I encara una altra: « Acudeixo al taller perquè em recorda que soc valenta, creativa i lliure.»
 
Ara, el repte és que aquestes veus no quedin a les parets del taller. Que les imatges, els relats i les conclusions arribin a espais institucionals, culturals i socials. Que siguin escoltades per qui pren decisions. Que siguin part del canvi.
 
Perquè quan una dona pot explicar la seva història des del seu propi llenguatge, no només es transforma ella. Transforma també la mirada de qui observa.