Per raons de seguretat i per evitar qualsevol sabotatge, la informació detallada sobre la Flotilla s’ha anat fent pública amb comptagotes, però és evident que es convertirà en l’acció de solidaritat amb Palestina per mar més gran de la història. El diumenge 31 d’agost desenes d’embarcacions van salpar des de Barcelona amb ajuda humanitària cap a Gaza per trencar el bloqueig d’Israel, en una acció coordinada des de diversos ports de la Mediterrània i amb delegacions de més de 44 països. Tanmateix, van haver de retornar al port en conjunt degut a les condicions meteorològiques, posposant la sortida per evitar riscos per a les embarcacions més petites. Dilluns al vespre van salpar de nou i l'osonenca Ariadna Masmitjà, Masmi, portaveu de Global Movement to Gaza Catalunya, va explicar en un comunicat que tot i posposar la sortida, «la missió ja ha començat, passaran coses pel camí i això és part de l'acció».

Des que va començar el setge de la Franja de Gaza el 2023, l’Estat d’Israel ha assassinat vora 63.000 palestins i palestines -16.000 de les quals criatures-, més de 300 de fam, segons el Ministeri de Salut de Gaza, unes xifres corroborades per les Nacions Unides. Un dels coordinadors de la plataforma Global Sumud Flotilla, l’activista d’origen palestí Saïf Abukeshek, explica a la Directa que a cada vaixell viatgen perfils diversos amb diferents funcions: assistència sanitària, tripulants, mecànics, ajudants, figures públiques i delegacions de diferents països. Entre les figures més conegudes hi ha l’activista Greta Thunberg, l’actriu Susan Sarandon o l’exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Però més enllà de la composició de cada embarcació, més de 28.000 persones s’han ofert a participar d’alguna manera en la iniciativa, a més dels centenars que l’han estat organitzant.

El nombre concret de vaixells és un secret, però Abukeshek sí que especifica que les embarcacions tenen una mida d’entre 14 i 24 metres. L’organització posa com a exemple el veler Madleen, que va ser assaltat per l’exèrcit israelià el mes de juny després de salpar des de Sicília, perquè són vaixells “legalment viables, àgils i més difícils d’obstruir”. Un mes abans, el maig, Israel va atacar el vaixell Conscience amb dos drons en aigües internacionals, davant les costes de Malta, quan l’embarcació viatjava cap a l’illa des del nord d’Àfrica.
 

D'entre l'organització, i participant a la flotilla, hi ha l'activista internacionalista osonenca Ariadna Masmitjà, 'Masmi'. A la foto, al costat de l'activista brasiler Thiago Ávila. Foto: Victor Serri

Per donar el tret de sortida a les embarcacions, durant el cap de setmana es van organitzar unes jornades per Palestina al Moll de la Fusta de Barcelona. A més de xerrades de col·lectius i organitzacions, hi van actuar artistes i grups com Macaco, Elèctrica Dharma, Tribade, Clara Peya o Lluís Llach.

Disset anys de solidaritat per mar

Des del 2008, quan dues petites embarcacions de pesca –SS Free Gaza i SS Liberty–, van aconseguir arribar a Gaza, totes les flotilles han estat atacades per les forces armades israelianes. Les imatges de l’assalt del Mavi Marmara el 2010 van fer la volta al món. L’exèrcit israelià va assassinar deu activistes (un va morir després de passar quatre anys en coma) i en va ferir una trentena en aigües internacionals. Un any més tard, la Flotilla de la Llibertat II va ser bloquejada a Grècia i el 2016, l’exèrcit israelià va assaltar el veler Zaytouna-Oliva, de la flotilla Dones Rumb a Gaza.
 

L'activista palestí Saïf Abukeshek, dalt d'un dels vaixells. Foto: Gulcin Bekar (Global Sumud Flotilla)

Malgrat els antecedents, Abukeshek reflexiona que l’atac d’Israel a aquestes iniciatives «parla encara més d’Israel» i insisteix que «si deixem de fer les coses perquè reprimeixen, és impossible canviar res». Per minimitzar riscos, l’activista detalla que s’estan duent a terme formacions a tothom i que hi ha un equip legal i de suport psicològic. A més, es farà un seguiment des de terra de cada delegació quan salpi. Per Abukeshek, la pregunta pertinent és com podem permetre que l’Estat d’Israel «continuï cometent un genocidi i actuant de forma criminal, repressiva i violant el dret internacional».

Kneecap, Paul Laverty i La Vuelta

Durant l’estiu, mentre centenars d’activistes s’implicaven en l’organització de la Flotilla, les demostracions de solidaritat amb Palestina s’han intensificat arreu del món i la repressió també.

El grup de rap irlandès Kneecap ha cancel·lat una part de la gira als Estats Units perquè un dels seus membres ha de declarar acusat de terrorisme en una causa judicial oberta al Regne Unit. Alhora, la policia va detenir el guionista escocès Paul Laverty, acusat també de terrorisme per dur una samarreta de l’organització Palestine Action, recentment il·legalitzada pel govern de Keir Starmer. I als Estats Units, la Universitat de Colúmbia ha sancionat una vuitantena d’estudiants que van participar en una xerrada sobre Palestina.

A Catalunya, aquesta setmana, un activista propalestí va ser detingut per intentar aturar l’equip ciclista d’Israel en el pas de La Vuelta a España per Figueres (l’Alt Empordà). Després de passar a disposició judicial, va quedar en llibertat, acusat d’un delicte de desordres públics, per resistència i desobediència i per «haver posat en greu risc la circulació». El mateix dia que va quedar en llibertat, un altre grup d’activistes pro Palestina interrompien La Vuelta a l’altura de l’avinguda Reis Catòlics d’Olot. Fins que van ser expulsades pels Mossos d’Esquadra i durant quatre minuts, els ciclistes van sentir les consignes contra el genocidi a Gaza d’un grup d’activistes que alçaven banderoles palestines i tallaven el trànsit amb els braços alçats a terra.

Des de Setembre ens hem unit a les campanya de condemna dels assassinats de periodistes, el manifest i les convocatòries de concentracions pels periodistes assassinats. La darrera és la crida global impulsada per Reporters Sense Fronteres (RSF) i el moviment ciutadà Avaaz, juntament amb més de 150 mitjans de 50 països, amb l’objectiu de denunciar els crims de l’exèrcit israelià contra els periodistes palestins, reclamar la seva protecció urgent i exigir l'accés lliure i independent de la premsa internacional a Gaza.

[Aquest article ha estat publicat originàriament a la Directa]