Setembre Social

El 87,78% de les cooperatives de treball catalanes van augmentar o mantenir la plantilla l'últim any

El 59,85% de les persones treballadores de les cooperatives catalanes en són sòcies, una xifra rècord

Més del 54% de càrrecs de direcció i presidència estan ocupats per dones

​La Confederació de Cooperatives de Catalunya renova la seva presidència: Laia Bonastra pren el relleu de Guillem Llorens

| 28/07/2025 a les 20:33h
Arxivat a: Setembre social, Baròmetre Cooperatiu, Baròmetre Cooperatiu 2025, cooperatives, cooperativisme, món cooperatiu
Ambient de treball a Dies d'agost, cooperativa editora de Setembre
Ambient de treball a Dies d'agost, cooperativa editora de Setembre | Jordi Casas
Aquesta notícia es va publicar originalment el 28/07/2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un 87,78% de les cooperatives de treball catalanes van augmentar o mantenir la plantilla el 2024, segons dades del Baròmetre Cooperatiu 2025 elaborat per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Segons la Federació, dades com aquesta confirmen que «el cooperativisme de treball continua sent un model sòlid, resilient i amb valors transformadors». 

Expliquen que les cooperatives de treball catalanes no només han resistit els reptes econòmics actuals amb resiliència i capacitat d’adaptació, sinó que han consolidat els llocs de treball, reforçat el seu compromís amb l’equitat de gènere i la participació democràtica, «i han demostrat que el cooperativisme és una via realista i eficient per construir una gestió econòmica solvent, viable i amb impacte social positiu».

Estabilitat laboral i compromís amb l’ocupació de qualitat

A part de la dada del 87,78% de cooperatives que han incrementat o mantingut la plantilla, reforçant així l’estabilitat de les seves estructures, en el Baròmetre Cooperatiu hi ha altres dades d’interès. Per exemple, que el 59,85% de les persones treballadores són sòcies —una xifra rècord—, fet que, a parer de la Federació, «demostra el compromís del model cooperatiu amb la participació, la corresponsabilitat i unes condicions laborals dignes, estables i amb capacitat de millora contínua».

També destaca l’augment del nombre de sòcies durant 2024 en un 31,65%, una dada significativa que, segons la Federació, posa de manifest la capacitat de les cooperatives per generar implicació, retenir i fidelitzar el talent dins d’un projecte col·lectiu amb valors compartits.


 

Les dues sòcies de la llibreria cooperativa La Lluerna de Ripoll, en un dia de treball Foto: Sara Blázquez Castells

Flexibilitat i conciliació i lideratge femení

El 94,44% de les cooperatives que tenen previst el teletreball han implantat aquesta modalitat amb èxit, fet que demostraria no només la seva capacitat d’adaptació als nous models organitzatius i tecnològics, sinó també la voluntat explícita de «situar les persones al centre». Aquest enfocament, segons la Federació, posa en valor la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, i reforça un model que prioritza el benestar i la flexibilitat com a elements estructurals del seu funcionament intern.

El cooperativisme de treball, a més, referma, un any més, la seva mirada feminista amb dades concretes que evidencien una transformació en la manera d’entendre el lideratge i la presa de decisions. Lluny de ser una excepció, la presència femenina en espais clau de governança i direcció és ja una realitat consolidada dins el sector. El 54,66% dels càrrecs de direcció o gerència estan ocupats per dones;  el 52,75% de les persones del consell rector també són dones, i la presidència recau en dones en un 54,85% dels casos.

Aquestes xifres, les més altes des que es tenen registres, no només visibilitzen el lideratge femení, sinó que evidencien la voluntat explícita del cooperativisme de treball de construir organitzacions més igualitàries, diverses i representatives. «Aquest compromís amb la igualtat de gènere no és circumstancial, sinó que forma part de l’ADN del model cooperatiu com un valor estructural i estratègic, imprescindible per avançar cap a una economia més justa i amb perspectiva feminista», destaca la Federació de Cooperatives.

Un model econòmic viable i sostenible

Les dades del 2024 mostren amb claredat que les cooperatives de treball no només són organitzacions amb valors, sinó també models econòmics sòlids, eficients i competitius. El 67,1% de les cooperatives han augmentat la seva facturació durant l’any, mentre que el volum global de negoci ha crescut un 5,79%, un indicador que evidenciaria la capacitat del sector per generar activitat econòmica real, amb arrelament territorial i visió a llarg termini.
 

Dia de feina al Bar Casal Cooperativa, un restaurant cooperatiu de Blanes Foto: Anna Pujol Navarro


A més, el 73,84% de les cooperatives han tancat l’exercici amb resultats positius en forma d’excedents, la qual cosa reforça l’estabilitat i la viabilitat del model cooperatiu, basat en la reinversió dels beneficis i el repartiment just del valor creat. Paral·lelament, un 64,79% han incrementat els fons propis, demostrant una clara voluntat d’enfortir l’estructura financera interna i guanyar autonomia.

Un altre indicador rellevant és que el 60,76% de les cooperatives no tenen deute bancari, un fet que subratlla la seva capacitat d’autofinançament, la gestió prudent dels recursos i l’aposta per una economia desendeutada i responsable. Aquesta solvència estructural permet a les cooperatives afrontar els canvis i incerteses del context econòmic amb garanties, consolidant-se com una opció de futur estable, sostenible i al servei de les persones.

Compromís amb les finances ètiques i cooperatives

El cooperativisme de treball també destaca per la coherència entre els seus valors i la seva pràctica financera: el 70,9% de les cooperatives ha accedit a finançament a través de cooperatives de crèdit o la banca ètica, enfortint així l’ecosistema econòmic social i solidari. «Aquesta elecció reflecteix una voluntat clara d’impulsar circuits econòmics responsables, transparents i arrelats al territori. El suport mutu i la confiança entre entitats del mateix àmbit reforcen un model financer alternatiu al servei del bé comú i no del lucre», remarquen des de la Federació de Cooperatives.

En conclusió, segons la Federació, les dades del Baròmetre Cooperatiu 2025 confirmen que el cooperativisme de treball no només resisteix els reptes actuals, sinó que avança amb fermesa cap a nous horitzons de desenvolupament i transformació social. «Aquest model econòmic i social es caracteritza per generar ocupació estable i de qualitat, promoure la igualtat de gènere i la participació activa de totes les persones sòcies, i apostar decididament pel benestar integral dels seus membres», destaca la Federació. A més, gestiona els recursos amb responsabilitat, transparència i eficiència, garantint la seva viabilitat a llarg termini.

En definitiva, conclouen, «el cooperativisme de treball és una eina clau i un agent de canvi indispensable per construir una economia més justa, democràtica, resilient i sostenible a Catalunya, que posa les persones i el territori al centre de les seves prioritats».
Ponents del Consell Estratègic.
Ponents del Consell Estratègic. | Anna Pujol Navarro
Anna Pujol Navarro
L’economista ha participat al primer Consell Estratègic de l’any de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central | L’acte, que s’ha portat a terme a la Biblioteca Pilarín Bayés de Vic i ha comptat amb la presència d’una cinquantena d’entitats
'La veu de Hind' està basat en fets reals
'La veu de Hind' està basat en fets reals
Explica la història del rescat d'una nena de sis anys, atrapada en un cotxe sota el foc de les bombes a Gaza | Es projecte diumenge a la tarda a L'Atlàntida de Vic
Muntanya de sal al municipi de Sallent. Quan plou l'aigua salada s'escola per la vessant i arriba al riu Llobregat
Muntanya de sal al municipi de Sallent. Quan plou l'aigua salada s'escola per la vessant i arriba al riu Llobregat | Directa
Albert Alexandre
En coordinació amb l'entitat Boicot ICL impulsen una mobilització pels dies 17, 18 i 19 d'abril a la comarca del Bages, per a denunciar l’impacte mediambiental de l'empresa minera i els seus vincles directes amb l’exèrcit d’Israel | Segons una sentència de 2015, la gestió de les mines de Sallent va provocar la salinització de rius, pous, fonts, torrents i aqüífers de tot el Bages