SETEMBRE CRÍTIC | VIOLÈNCIES MASCLISTES

Una marxa de torxes fa visible les violències masclistes a Vic

Gairebé un centenar de persones, la majoria dones i identitats dissidents, van participar a la marxa de torxes en motiu del 25N, aquest dilluns a Vic

La marxa va començar davant dels jutjats i va acabar a la Rambla Tarradellas, on es va llegir un manifest que va subratllar que «les violències que patim no són casuals, sinó estructurals»

La manifestació del 8M a Vic se solidaritza amb la resta de causes que conflueixen amb el feminisme

| 26/11/2024 a les 11:57h
Arxivat a: Setembre crític, 25N, violències masclistes, violència masclista, violència de gènere, feminisme, feminismes, Vic, Osona, ortiga feminista
«La llei d'estrangeria mata gent cada dia» va ser una de les consignes més cridades a la marxa
«La llei d'estrangeria mata gent cada dia» va ser una de les consignes més cridades a la marxa | Sara Blázquez
Gairebé un centenar de persones, la majoria dones i identitats dissidents, van participar dilluns a la marxa de torxes convocada amb motiu del 25N, Dia Internacional per l'Eliminació de les Violències Masclistes, convocada pel col·lectiu l'Ortiga Feminista, enxarxada amb la resta d'organitzacions de Feministes Anticapitalistes dels Països Catalans. La marxa va començar davant els jutjats de Vic i, a diferència d'anys anteriors, el recorregut va avançar cap al sud de Vic, acabant a la Rambla Tarradellas. 

 

En arribar a la Rambla Tarradellas, es van deixar apagar les torxes, juntes, fent una foguera, mentre es llegia el manifest preparat per a l'ocasió, que va començar subratllant «els discursos masclistes, racistes i antiecologistes amb què l'extrema dreta omple les xarxes», posant èmfasi en el rumor que les denúncies per violència masclista són falses, «mentre que el 2023 no van arribar ni al 0,001%». 
 

La marxa de torxes va començar davant dels jutjats de Vic Foto: Sara Blázquez

 

Les feministes van assenyalar dirigents polítics, policia, sistema judicial i empresaris, que «continuen perpetuant les violències estructurals que suporten aquest sistema opressiu i criminal». Van mencionar Palestina i el Líban, el País Valencià, les temporeres de Huelva, la impossibilitat per accedir a un habitatge digne i les dificultats per tramitar el padró, «necessitem urgentment abolir la llei d'estrangeria i totes les polítiques racistes». 

El manifest va acabar remarcant que «les violències que patim i patirem no són casuals sinó estructurals, i que la responsabilitat de perpetuar-les o combatre-les és de tothom». 
 

La marxa de torxes la va convocar el col·lectiu Ortiga Feminista Foto: Sara Blázquez

 

L'Ortiga Feminista es va organitzar amb la resta de col·lectius que formen part de Feministes Anticapitalistes dels Països Catalans Foto: Sara Blázquez
 

La marxa de torxes va canviar el recorregut d'anys anteriors i va acabar al barri del Remei Foto: Sara Blázquez
 

Les persones que van participar de la marxa de torxes van cridar consignes contra la violència masclista, el patriarcat i el capitalisme Foto: Sara Blázquez
 

Una vuitantena de persones van marxar contra la violència masclista dilluns a Vic Foto: Sara Blázquez
 

La marxa de torxes va acabar a la Rambla Tarradellas de Vic Foto: Sara Blázquez
 

La marxa de torxes al seu pas per la biblioteca Pilarín Bayés de Vic Foto: Sara Blázquez
 

«No hi som totes, falten les mortes! No són mortes, són assassinades!» Foto: Sara Blázquez
 

Les consignes es van acompanyar pel ritme d'un bombo Foto: Sara Blázquez
 

La marxa va acabar a la Rambla Tarradellas, al barri del Remei, on es van apagar les torxes. Foto: Sara Blázquez
 

La marxa va acabar a la Rambla Tarradellas, al barri del Remei, on es van apagar les torxes. Foto: Sara Blázquez
 

Al final de la marxa es va llegir un manifest on es va assenyalar «el sistema opressiu i criminal que segueix perpetuant les violències estructurals» Foto: Sara Blázquez

 

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
Maria Saladich
25/11/2021
Un estri de color verd, però amb l'ombra ben fosca, com el que va rescatar-li a la Nel la «maleïda memòria» de tants anys de patiment
Un estri de color verd, però amb l'ombra ben fosca, com el que va rescatar-li a la Nel la «maleïda memòria» de tants anys de patiment
Josep Comajoan Colomé
Nel Pena comparteix sensacions i emocions reviscudes amb la sola visió d’un estri damunt una taula al cap de més de vint anys de separar-se del seu agressor | «Compartir és sanar i també una mostra de fortalesa en comunicar l’experiència viscuda i reviscuda. Quan sento la paraula ‘supervivent’ em molesta, em sento més ‘sobrevivent’»
Grafit a Bujr el Barajneh, un camp de refugiats palestins al sud de Beirut. L’escrit es pot traduir com «Recupera't aviat Beirut, una expressió que s'ha fet servir sovint durant la guerra
Grafit a Bujr el Barajneh, un camp de refugiats palestins al sud de Beirut. L’escrit es pot traduir com «Recupera't aviat Beirut, una expressió que s'ha fet servir sovint durant la guerra | Núria Roma
Núria Roma
Una osonenca resident a Beirut relata com va viure l’inici dels atacs d’Israel al Líban abans de ser evacuada per l’ambaixada espanyola | Núria Roma fa dilluns dia 2 a les 19h una xerrada a Can Costa i Font de Taradell sobre «Líban, guerra, resiliència i els drets de les dones»
Jenn Díaz és autora de 'Violència en tres actes', un llibre íntim i personal que parteix d’una experiència pròpia com a víctima de violència masclista
Jenn Díaz és autora de 'Violència en tres actes', un llibre íntim i personal que parteix d’una experiència pròpia com a víctima de violència masclista | Sara Blázquez
Sara Blázquez Castells
L'escriptora i exdiputada del Parlament de Catalunya Jenn Díaz ha publicat aquest any 'Violència en tres actes' (La Magrana, 2024), on explica la seva experiència com a víctima de violència masclista | Jenn Díaz: «El poder l'hem atorgat a certs homes, però el sistema patriarcal el sostenim entre tots i totes»