Al llarg de la manifestació, però, s’han pogut sentir moltíssimes més proclames, contra la violència masclista o la transfòbia, però també a favor de l’avortament o del respecte per tota mena de cossos, i en general, contra el capitalisme com a marc que genera la resta d'opressions. Entre les pancartes i cartells que duien algunes de les dones, n’hi havia amb missatges com el de la capçalera de la manifestació, «Un dia no podrem més i totis ho podrem tot», fins a d’altres de menys vistos, com «Tu mente es más corta que mi falda», «Yo elijo cómo me visto y con quién me desvisto», «Si se’m passa l’arròs, em demano una pizza» «Si mi perro entiende un ‘no’, tú también puedes» o «No somos princesas, somos dragonas».

La manifestació va estar formada bàsicament per dones

La manifestació començant a enfilar la rambla de l'Hospital

La manifestació, multitudinària, al seu pas per la rambla del Passeig
Després de pujar per la rambla de l’Hospital i anar cap al Passeig, la manifestació ha acabat a la plaça del Carbó, on s’ha llegit el manifest de la jornada de vaga feminista a Osona. El text comença contextualitzant la jornada de lluita, «que no n’hi ha prou en fer demanes a les institucions i governs, que és als carrers, a les places, on organitzant-nos i lluitant aconseguirem el que és nostre». Tot seguit, fa un repàs a les diferents lluites amb les quals intersecciona el feminisme, des de l’antiracisme, la transfòbia o la de l’habitatge, a l’ecologista, per l’avortament lliure i gratuït o l’educació pública, passant pel rebuig ferm a la violència masclista, LGTBIfòbica i transmissògina.
S’ha demanat la derogació de la llei d’estrangeria, la regularització de totes les persones i l’aturada de les deportacions. S’ha reivindicat les dones trans «com a subjecte del feminisme», i tot celebrant la força dels feminismes decolonials i transfeminismes, s’ha fet una crida a «la sororitat entre dones i dissidències per fer tremolar els privilegis».



A la manifestació es van poder llegir tot tipus de missatges en pancartes i cartells
En referència al dret a l’habitatge per a tothom, s’ha posat l’accent en «les més vulnerabilitades, que viuen amb el seu agressor, que no tenen papes o accés a un treball no precaritzat». S’ha demanat la fi dels desnonaments, la regularització dels lloguers i l’expropiació d’habitatges buits propietat de grans tenidors i fons voltors per fer-hi lloguer social.
«Defensem un món on el benefici monetari no passi per davant de la conservació dels ecosistemes, ni les persones», diu el text, en referència a la lluita per la terra. «Caminem cap a un decreixement ecofeminista, deixant de produir el que no necessitem, posant les cures i la vida al centre», continua el manifest, que reivindica la sobirania alimentària i energètica i la regulació dels preus de productes essencials.

Capçalera de la manifestació d'aquest dimecres a Vic


A la manifestació es van poder llegir tot tipus de missatges en pancartes i cartells
En referència al món del treball, el manifest proclama: «Treballem menys, treballem totes, produïm el necessari, redistribuim-ho tot». Alhora que es reivindica el reconeixement del treball de cures i reproductiu com a treball, «la comprensió que el sistema és sostingut per dones, tant de manera remunerada com per les tasques naturalitzades en l’àmbit de la llar i comunitari». En definitiva, es reclama «un treball que inclogui la vida».
S’exigeix per a totes sense exclusions ser protagonistes de la salut de cadascuna i «mestresses dels nostres cossos, que no són mercaderies ni objectes». «Reivindiquem la recuperació i validació del coneixement ancestral de les dones i dissidències al llarg de la història, i denunciem la medicalització dels nostres cossos», alhora que es defensa una atenció de qualitat i integral des d’una mirada antipsiquiatritzadora i despatologitzadora. «Som gordes, som boges, som velles, però la nostra salut no gira al seu voltant», afirma l’apartat dedicat a la salut, que també reclama un sistema sociosanitari 100% públic i reforçat, tot respectant els drets laborals de les treballadores de l’àmbit sanitari i social.



La manifestació va acabar a la plaça del Carbó, on es va llegir el manifest del comitè de vaga
En la mateixa línia es reclama un sistema educatiu 100% públic, que acompanyi a la diversitat afectiva-sexual, corporal i de gènere a la infància i adolescència, «per construir rols que trenquin amb els estereotips de gènere, que possibilitin l’exploració lliure i el creixement individual i col·lectiu i que no ens obliguin a encaixar en cossos, identitats i sexualitats binàries o normatives».
Finalment, es reivindiquen «comunitats que acompanyin i tinguin cura de tots els cicles de les nostres vides», amb pensions dignes per a totes i xarxes comunitàries i autogestionades de cures. En l’àmbit de la cultura el manifest advoca per «una cultura inclusiva, feminista, que representi la societat en la qual vivim i diversifiqui els subjectes creadors d'art i cultura». Una cultura crítica, que generi nous imaginaris possibles i representacions des del marge.


Diferents dones van llegir el manifest del comitè de vaga feminista d'Osona i el Lluçanes
En definitiva, «vuit mil motius per lluitar contra la repressió de totes les persones perseguides per combatre i organitzar-se per la llibertat i per una vida més digna», tot fent bandera de la solidaritat i de la tendresa. «Legitimem l'autodefensa feminista com a eina no només per repel·lir les agressions masclistes, LGTBIfòbiques i transmissògines, sinó també per prevenir-les i per empoderar-nos i alliberar-nos», diu el manifest, just abans de demanar que s’aturin els feminicidis i que cap altra persona mori per la seva condició. «Organitzem-nos perquè, si un dia no tornem, cremi tot! Ens declarem comunitats d’acció i de resistència feminista i celebrem les nostres aliances, per la vida, per la comunitat, per la possibilitat de seguir existint!», acaba el manifest.