El dia 6 d’abril de 2017 hi va haver dos accidents de treballadors a l’escorxador Le Porc Gourmet, de Santa Eugènia de Berga (Osona), amb poques hores de diferència, en una màquina vella que els treballadors ja havien avisat que no funcionava bé. Això es suma al fet el que dia 27 de març  quatre treballadors ja havien resultat ferits per haver respirat gasos tòxics. Però és que ja hi havia hagut cinc accidents més en les últimes setmanes: caigudes, dits tallats, ferides... Una sinistralitat escandalosa i insuportable.

Però res d’això no atura la producció. A Santa Eugènia de Berga, un poble petit on l’escorxador és més gran que el poble, arriben cada dia camions i més camions de porcs, i ja els estan projectant una carretera nova que destrossarà encara més el territori.

Hi ha ràbia, frustració, impotència... tant al col·lectiu de treballadors i treballadores com al grup de suport de Càrnies en lluita. Els magnats de la indústria càrnia d’Osona estan asseguts damunt del polvorí que ells mateixos han creat. Que ho sàpiguen.

El dissabte 1 d’abril els treballadors de Le Porc Gourmet, juntament amb Càrnies en lluita i altra gent que els va mostrar suport, es van concentrar per primera vegada a la plaça del Pes de Vic. Més de cent persones, la majoria treballadors. Homes i dones van agafar el micròfon i van deixar enrere la por. Van explicar  en català, en anglès i en castellà el que està passant, la precarietat que els aboca a deixar-hi la pell, a la feina. En aquest acte Xavi Palos, en nom de la XES (Xarxa d’Economia Solidària), va llegir el comunicat de suport als treballadors de les càrnies i en contra de les falses cooperatives aprovat el passat dia 11 de març i que ja han signat centenars de persones i entitats.

«Volem treballar, però no volem morir per treballar. Volem un treball digne i segur», van dir les treballadores, entre moltes altres coses.
 
També s’han concentrat, aquest dissabte dia 8, davant l’Ajuntament de Santa Eugènia de Berga, en protesta pels dos darrers accidents, després d’una assemblea d’uns dos-cents treballadors i treballadores davant del macro-escorxador. A la plaça, a més de les treballadores, hi havia gent del poble, de la COS, de Càrnies en lluita, d’Arran Osona.... Hi va haver moltes intervencions dels treballadors i treballadores en català, castellà, anglès i polonès. També els va mostrar el seu suport l’alcaldessa de Santa Eugènia, Anna Franquesa: els va dir que no estaven sols.

El dia 6 d’abril, que passarà a la història sinistra del rècord d’accidents en un escorxador, mentre  dos treballadors es deixaven literalment la pell a la feina, nosaltres participàvem en representació de Càrnies en lluita en un debat sobre la modificació de la llei de cooperatives a la Fundació Roca Galés. Hi havia Joseba Polanco, director de la Confederació de Cooperatives de Catalunya; Cristina Grau, de la XES, i Xavi Palos, president de la Fundació Roca Galés, que moderava el debat al qual ens havia convidat com a president de la fundació. I, tot i la disconformitat d’uns i altres amb alguns aspectes de la modificació de la llei (també nosaltres, perquè no recull els drets de sindicació i de vaga dels treballadors i treballadores), sí que vam coincidir en un aspecte essencial: el fet que les lleis són transitòries i millorables però que sense mobilització es poden quedar buides de contingut; i el fet que, malgrat tot, és una eina que ara podem i hem d’utilitzar.

Joseba Polanco deia que caldrà fer un seguiment de l’aplicació de la llei, que ara dóna més marge a Inspecció de Treball per fer la seva feina i desemmascarar cada vegada més les falses cooperatives, que ell preferia anomenar «falses empreses», perquè s’han constituït com  a tals només per defraudar els drets dels treballadors i treballadores i augmentar els beneficis de la patronal, a les antípodes de l’esperit cooperatiu. Cristina Grau, advocada de la XES, va dir  que els cooperativistes de debò no poden tolerar el frau de llei de les falses cooperatives perquè, en la mesura que no es respecten drets humans fonamentals, s’hi senten necessàriament implicats. 

Com a Càrnies en lluita, lluny de tecnicismes, els vam demanar que visualitzessin que, en comptes de nosaltres, hi havia asseguts un noi negre i una treballadora romanesa, que no entenien ni el català ni el castellà, amb les mans ferides en accidents evitables: perquè aquesta és la gent a qui donem suport i que, en aquest debat, representàvem.
 
Xavier Palos va acabar convocant com a XES i nosaltres com a Càrnies en lluita a la mostra de suport a treballadores i treballadors que es farà el dia 6 de maig a Vic, al Passeig, a les cinc de la tarda, amb el lema «Contra les falses cooperatives, per un treball digne i segur».

Aquesta jornada es farà conjuntament amb altres col·lectius de treballadores precàries i amb l’adhesió de les entitats que vulguin a un manifest unitari de compromís amb aquesta lluita que aviat podran signar. Que tothom amb consciència desperta es reservi aquest dia, doncs: perquè el 6 de maig, a Vic, florirà una primavera que, com diu la cançó de Maria del Mar Bonet, ve exigent.