En Moviment | Economia social i solidària

​PratSubirà: cooperativa, tradició i modernitat al món de l’espelma artesana

Bruna González Subirà i Eduard Fernández Prat han creat una cooperativa de producció artesana d'espelmes recollint la tradició d'una cereria històrica del barri gòtic de Barcelona

Més enllà de la producció i venda d'espelmes, també fan tallers per ensenyar-ne tant a adults com a escoles

Àgape: amor desinteressat i cooperatiu en l'acompanyament a les persones

| 12/11/2023 a les 14:05h
Arxivat a: Setembre social, Prat Subirà, Eduard Fernández Prat, Bruna González Subirà, artesania, espelmes, cooperatives, cooperativisme, món cooperatiu, economia social, economia solidària, economia social i solidària, Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central
Eduard Fernández Prat i Bruna González Subirà, a la fira d’artesanes i artesans de Nadal de Ripoll
Eduard Fernández Prat i Bruna González Subirà, a la fira d’artesanes i artesans de Nadal de Ripoll
Aquesta notícia es va publicar originalment el 12/11/2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Cereria Subirà de Barcelona és a la Baixada de la Llibreteria, en ple barri Gòtic a tocar la plaça de Sant Jaume. És en l’establiment comercial més antic de la ciutat, que es remunta a 1761, quan hi havia hagut una botiga de teixits. La cereria la regenta des de fa diverses generacions la família de Bruna González Subirà, una vigatana que, a la seva manera, dona continuïtat a la tradició de l’elaboració artesana d’espelmes que va iniciar el seu besavi, que ja provenia de Vic. La Bruna ho fa després de constituir la cooperativa PratSubirà amb Eduard Fernández Prat, l’altre soci treballador amb qui han emprès aquesta aventura artesanal.

Tots dos van viure la pandèmia junts, i recollint la tradició familiar, van aprendre a fer espelmes, a experimentar i a perfeccionar la tècnica. A final d’any ja paraven a la fira d’artesans de Vic, al Passeig. D’una fira a una altra i també portant algunes creacions a la botiga de Barcelona, es van anar engrescant fins que ara ja tenen tota la intenció de convertir-ho en el seu ofici. 

Això sí, amb un model empresarial adaptat als nous temps, el de la cooperativa. «La cooperativa ens encaixava molt, no hi ha cap esperit d’abarcar un més que l’altre i, en canvi, sí de compartir», expliquen. D’aquí que després d’un primer contacte amb Àlex Pujols, vinculat al cercle de Cultura de l’Ateneu, aquest ja els posés en contacte amb Blanca Pellicer, tècnica d’acompanyaments, amb qui ja van tirar endavant el projecte.

Malgrat ser una cooperativa jove, han anat ampliant la gamma d’espelmes que elaboren, des d’aromàtiques, d’aniversari, de decoració amb formes geomètriques, etc. Ara estan estenent el treball cap al camp de la ceràmica, que també es fan ells dos i estan col·laborant amb gent que talla vidre. A partir d’ampolles de cervesa en fan espelmes. També fan candeles, a través d’una tècnica antiga consistent en submergir el ble en cera, que servia per encendre totes les espelmes de la casa.
 

Bruna González Subirà i Eduard Fernández Prat, els dos socis treballadors de la cooperativa PratSubirà Foto: Josep Comajoan


Combinant modernitat i tradició els permet fer imatges divertides que els demanen molt a fires i botigues, des d’animals com ossos, dofins o estrelles de mar, a flors, com les roses de cera que venen per Sant Jordi, o ara a la tardor, carabassetes, o per Setmana Santa, els ous de Pasqua, i per Nadal, tions i arbres de Nadal. «Ens estem endinsant a fer els nostres propis motlles», afegeixen.

S’apassionen explicant el món de la cera. I és que no totes són iguals, «cada espelma necessita un tipus de cera, quin punt de fusió, si va o no va a fora, o dins un envàs, i que duri, o una cera més dura perquè aguanti la forma i el color, perquè si el color és més fort, va bé la cera de parafina, però si vols cera gens modificada, hi ha la cera verge d’abella». Tot un món i una tradició als quals ells dos, de poc més de 25 anys aporten l’entusiasme de la joventut. 

Ells dos, que ja s’han tret el carnet d’artesà,  treballen a l’obrador, i la comercialització la fan, de moment, a través de la botiga de Barcelona o de La Flor del Remei, a Vic. També reben encàrrecs al seu compte d’Instagram, @pratsubira; al correu electrònic [email protected] o al 621 25 60 25, tant per whatsapp com trucant-los. I més enllà de la producció artesanal, fan tallers, tant per a adults com per a infants, tot i que voldrien especialitzar-se en els que ofereixen a les escoles, per a nenes i nens de 7 a 12 anys. «També ho fem en festes d’aniversari», afegeixen. 

[Reportatge publicat en col·laboració amb l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central]
El pany rebentat de la porta. Els el van començar a rebentar sense previ avís, havent-hi la família dins el pis
El pany rebentat de la porta. Els el van començar a rebentar sense previ avís, havent-hi la família dins el pis | Ferran Domènech Tona
Ferran Domènech Tona
La família no havia estat notificada prèviament i, malgrat tot, el llançament s'ha dut a terme | Diversos activistes per l'habitatge han acompanyat la família, que té fins dimarts per retirar les seves pertinences
Rafa Burgos, davant les torres negres de la Caixa a la Diagonal de Barcelona
Rafa Burgos, davant les torres negres de la Caixa a la Diagonal de Barcelona
L’acte es farà dimarts vinent, 14 de juliol, a Can Grau, amb la partipació de l’autor; de l’editora, Mar Carrrera, i de Josep Comajoan, periodista de Setembre | Editat per Pol·len Edicions, ‘La Caixa. Una història mai no explicada’ dissecciona el poder real i les ombres de la institució financera més influent del país
Concentració de suport a Vic al CDR osonenc Txevi Buigas arran de la seva detenció el setembre de 2019
Concentració de suport a Vic al CDR osonenc Txevi Buigas arran de la seva detenció el setembre de 2019 | Sara Blázquez Castells
Josep Comajoan Colomé
El 16 de juliol és previst que el Tribunal de Justícia de la Unió Europa es pronunciï sobre l'encaix de la llei d'amnistia en la justícia europea | Els CDR centren el seu suport als companys encausats en l''operació Judes' pel risc que la repressió que pateixen quedi eclipsada pel discurs mediàtic sobre l'exili