En Moviment | Economia social i solidària

​PratSubirà: cooperativa, tradició i modernitat al món de l’espelma artesana

Bruna González Subirà i Eduard Fernández Prat han creat una cooperativa de producció artesana d'espelmes recollint la tradició d'una cereria històrica del barri gòtic de Barcelona

Més enllà de la producció i venda d'espelmes, també fan tallers per ensenyar-ne tant a adults com a escoles

Àgape: amor desinteressat i cooperatiu en l'acompanyament a les persones

| 12/11/2023 a les 14:05h
Arxivat a: Setembre social, Prat Subirà, Eduard Fernández Prat, Bruna González Subirà, artesania, espelmes, cooperatives, cooperativisme, món cooperatiu, economia social, economia solidària, economia social i solidària, Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central
Eduard Fernández Prat i Bruna González Subirà, a la fira d’artesanes i artesans de Nadal de Ripoll
Eduard Fernández Prat i Bruna González Subirà, a la fira d’artesanes i artesans de Nadal de Ripoll
Aquesta notícia es va publicar originalment el 12/11/2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Cereria Subirà de Barcelona és a la Baixada de la Llibreteria, en ple barri Gòtic a tocar la plaça de Sant Jaume. És en l’establiment comercial més antic de la ciutat, que es remunta a 1761, quan hi havia hagut una botiga de teixits. La cereria la regenta des de fa diverses generacions la família de Bruna González Subirà, una vigatana que, a la seva manera, dona continuïtat a la tradició de l’elaboració artesana d’espelmes que va iniciar el seu besavi, que ja provenia de Vic. La Bruna ho fa després de constituir la cooperativa PratSubirà amb Eduard Fernández Prat, l’altre soci treballador amb qui han emprès aquesta aventura artesanal.

Tots dos van viure la pandèmia junts, i recollint la tradició familiar, van aprendre a fer espelmes, a experimentar i a perfeccionar la tècnica. A final d’any ja paraven a la fira d’artesans de Vic, al Passeig. D’una fira a una altra i també portant algunes creacions a la botiga de Barcelona, es van anar engrescant fins que ara ja tenen tota la intenció de convertir-ho en el seu ofici. 

Això sí, amb un model empresarial adaptat als nous temps, el de la cooperativa. «La cooperativa ens encaixava molt, no hi ha cap esperit d’abarcar un més que l’altre i, en canvi, sí de compartir», expliquen. D’aquí que després d’un primer contacte amb Àlex Pujols, vinculat al cercle de Cultura de l’Ateneu, aquest ja els posés en contacte amb Blanca Pellicer, tècnica d’acompanyaments, amb qui ja van tirar endavant el projecte.

Malgrat ser una cooperativa jove, han anat ampliant la gamma d’espelmes que elaboren, des d’aromàtiques, d’aniversari, de decoració amb formes geomètriques, etc. Ara estan estenent el treball cap al camp de la ceràmica, que també es fan ells dos i estan col·laborant amb gent que talla vidre. A partir d’ampolles de cervesa en fan espelmes. També fan candeles, a través d’una tècnica antiga consistent en submergir el ble en cera, que servia per encendre totes les espelmes de la casa.
 

Bruna González Subirà i Eduard Fernández Prat, els dos socis treballadors de la cooperativa PratSubirà Foto: Josep Comajoan


Combinant modernitat i tradició els permet fer imatges divertides que els demanen molt a fires i botigues, des d’animals com ossos, dofins o estrelles de mar, a flors, com les roses de cera que venen per Sant Jordi, o ara a la tardor, carabassetes, o per Setmana Santa, els ous de Pasqua, i per Nadal, tions i arbres de Nadal. «Ens estem endinsant a fer els nostres propis motlles», afegeixen.

S’apassionen explicant el món de la cera. I és que no totes són iguals, «cada espelma necessita un tipus de cera, quin punt de fusió, si va o no va a fora, o dins un envàs, i que duri, o una cera més dura perquè aguanti la forma i el color, perquè si el color és més fort, va bé la cera de parafina, però si vols cera gens modificada, hi ha la cera verge d’abella». Tot un món i una tradició als quals ells dos, de poc més de 25 anys aporten l’entusiasme de la joventut. 

Ells dos, que ja s’han tret el carnet d’artesà,  treballen a l’obrador, i la comercialització la fan, de moment, a través de la botiga de Barcelona o de La Flor del Remei, a Vic. També reben encàrrecs al seu compte d’Instagram, @pratsubira; al correu electrònic [email protected] o al 621 25 60 25, tant per whatsapp com trucant-los. I més enllà de la producció artesanal, fan tallers, tant per a adults com per a infants, tot i que voldrien especialitzar-se en els que ofereixen a les escoles, per a nenes i nens de 7 a 12 anys. «També ho fem en festes d’aniversari», afegeixen. 

[Reportatge publicat en col·laboració amb l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central]
Carmen Moreno fent una formació amb Carlota Caldés, amb qui també ha publicat 'Maternar en plural'
Carmen Moreno fent una formació amb Carlota Caldés, amb qui també ha publicat 'Maternar en plural' | Cedida
Sara Blázquez Castells
Després de l'èxit de la versió en castellà, Carmen Moreno publica el seu 'Hipnopart' en català | «Amb una bona preparació, el part no es viu com una situació que simplement «passa» i en què som passives, sinó com un procés transcendental en què som part activa i acompanyem els nostres nadons a néixer»
El debat de com s'afronta la temàtica de les cures centrarà la sisena sessió de l'Escola del Col·lapse
El debat de com s'afronta la temàtica de les cures centrarà la sisena sessió de l'Escola del Col·lapse
Es fa aquest diumenge a la Guixa amb la Xarxa pel Dret a Cura, l'Associació Més que Cures i el Grup de Suport Mutu de Manlleu | S'hi debatrà sobre què es pot fer des de les comunitats per posar les cures i la vida al centre
La manifestació clamava per un habitatge digne i contra el monocultiu turístic al Pirineu.
La manifestació clamava per un habitatge digne i contra el monocultiu turístic al Pirineu. | Anna Pujol Navarro
Anna Pujol Navarro
La manifestació per un habitatge digne al Pirineu compta amb una afluència de quatre mil persones | La dignitat dels pobles pirinencs i de la pagesia es posen de manifest en els parlaments dels diversos col·lectius, a més de la denúncia al monocultiu turístic