Setembre Crític | Lluita ecologista

​Cada vegada més fonts seques i igual de contaminades a Osona

El GDT fa l’enèsima denúncia del mal estat dels aqüífers a partir de l’analítica de 170 fonts d’Osona i el Lluçanès

Un 41% de les fonts analitzades estaven contaminades per purins i un 42% no rajaven, un 9% més que ara fa un any

​El GDT situa en un mapa les 220 denúncies per infraccions al medi ambient que ha rebut en els seus més de trenta anys d'història

| 25/03/2023 a les 16:00h
Arxivat a: Setembre crític, GDT, Grup de Defensa del Ter, fonts, purins, contaminació, lluita ecologista, ecologisme, medi ambient, Ginesta Mary, sequera
Mapa de la contaminació per purins a Osona, amb les tres fonts amb uns índexs més alts de nitrats
Mapa de la contaminació per purins a Osona, amb les tres fonts amb uns índexs més alts de nitrats | Grup de Defensa del Ter
Aquesta notícia es va publicar originalment el 25/03/2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Gairebé la meitat de les fonts d’Osona no ragen. És un dels resultats del mostreig de 170 fonts que ha fet el Grup de Defensa del Ter (GDT) per veure l’evolució de la contaminació per l’excés de nitrats que porten els purins que s’aboquen als camps. En concret, d’aquestes 170 fonts d’Osona i el Lluçanès, un 42% no ragen, un 9% més que l’any passat, que amb un 33% ja era un valor molt elevat.

Per tant, descartades 71 fonts que estaven seques, el mostreig final s’ha fet a partir de l’analítica de l’aigua de 99 fonts. D’aquestes, un 41% estan contaminades, mentre que l’any anterior n’hi havia un 46,1%. La mitjana de nitrats d’aquestes fonts que ragen és de 56,1 mg/l enfront dels 60,9 mg/l de nitrat de l’any passat. 
 

Ginesta Mary, presidenta del GDT, durant la presentació dels resultats del mostreig de fonts, aquest divendres a Folgueroles Foto: Grup de Defensa del Ter


El grup ecologista osonenc ha presentat els resultats de les analítiques aquest divendres a la tarda a la Font Trobada, de Folgueroles. Segons han explicat, una anàlisi purament numèrica de les dades de fonts contaminades podria portar a pensar que la situació ha millorat. Però tot seguit han afegit que cal tenir en compte que la pluja recarrega les masses d’aigua subterrànies, i així és com el nitrogen present al purí hi arriba. Actualment, en fer més de trenta mesos que pràcticament no plou, el nitrat es va quedant als camps.

En opinió del GDT, «les dades indiquen que portem anys en una situació molt greu de saturació del sòl i les masses d’aigua amb nitrats i la notícia d’aquest any que fins a un 42% de les fonts no ragen». Una notícia gens engrescadora, ja que, en definitiva, la sequera el que fa és distorsionar l’estadística de contaminació, però sense que aquesta en realitat hagi disminuït. I és que, tal com ha recalcat el GDT en l’acte que s’ha fet a Folgueroles, «la situació és molt greu, i en el context de sequera actual, la contaminació de les masses d’aigua subterrània ens fa cada dia més pobres».
 

Evolució de la contaminació per purins i de les fonts que no ragen en els últims quatre anys a Osona Foto: Grup de Defensa del Ter


«Hem arribat al futur que fa anys que anunciàvem»

Segons Ginesta Mary, presidenta del GDT, «hem arribat al futur que fa anys que anunciàvem, cada vegada hi ha menys aigua i la poca que hi ha està en mal estat». I ha afegit que la situació no és res que es pugui canviar per si sol, sinó que «és necessari que com a societat provoquem el canvi necessari». Per això han fet l’enèsima cria a «no continuar gastant aigua en un model caduc de producció de carn barata». 

Han tornat a recordar que el més d’un milió de porcs que hi ha a Osona consumeixen una gran quantitat d’aigua, sobretot en la neteja de les corts, l’aigua bruta de la qual, coneguda com a purí, és abocada als camps. «Se’l qualifica de regal del cel per a la terra, però res més lluny de la realitat, ja que el purí és molt més contaminant que un adob, perquè el nitrogen que conté es troba en una forma que quan plou va directament a contaminar les masses d’aigua subterrànies», ha insistit Ginesta Mary. D’aquí que segons el GDT, «ja n’hi ha prou d’aquest relat creat per un dels sectors econòmics amb més pes del país, hem d’escollir si volem continuar sent una fàbrica de carn barata o fer un canvi a un model relacionat amb la terra».
 

La presentació del resultat de les analítiques de les fonts va acabar amb un berenar a la Font Trobada Foto: Grup de Defensa del Ter


Un reconeixement a l’activisme ecologista i a les 61 persones voluntàries del mostreig de fonts

En la presentació dels resultats del mostreig de fonts el GDT també va voler posar en valor el paper de l’activisme. «Aquest any reivindiquem l’esperança que neix de l’activisme, una lluita que vol aconseguir que en un futur les fonts ragin abundoses i netes», han recalcat. Ho ha fet en el marc de la col·laboració de fins a 61 persones voluntàries en el mostreig de les 170 fonts d’Osona i el Lluçanès. «En aquests temps tan convulsos és necessari, més que mai, l’activisme ecologista», ha conclòs Ginesta Mary la seva intervenció a la Font Trobada de Folgueroles, on el GDT també ha fet una de les performances que caracteritzen les seves presentacions públiques. L’acte s’ha tancat amb un berenar.

Ja entrant més en el detall, la font més contaminada d’Osona és la de Gallisans, a Santa Cecília de Voltregà, amb una càrrega contaminant per nitrats de 543,8 mg/l. La segueixen la font del Raig, a Torelló, amb 291,8, i la Font Salada, a Gurb, amb 221. El límit de contaminació permès per la normativa mediambiental és de 50 mg/l. 
Silvina Merino a l'entrada del local de Creadoness.
Silvina Merino a l'entrada del local de Creadoness. | Anna Pujol Navarro
Anna Pujol Navarro
Entrevista a una de les creadores de l'associació ètica de moda sostenible situada al carrer Robadors de Barcelona | «La nomenclatura economia social és molt europea, però el que significa, al sud global, hi existeix des de fa molt de temps»
Les quatre varietats que han sortit al mercat tenen una etiqueta diferent obra de l’il·lustrador penedesenc Lluís Masachs
Les quatre varietats que han sortit al mercat tenen una etiqueta diferent obra de l’il·lustrador penedesenc Lluís Masachs
Els vins s’han fet a partir de raïm de vinyes treballades per aquest projecte de relleu agrari i inserció de col·lectius vulnerables | Quatre petits elaboradors del Penedès han col·laborat amb el projecte elaborant els quatre vins que configuren la col·lecció
Trini Molist a l'edifici de les Adoberies.
Trini Molist a l'edifici de les Adoberies. | Sara Blázquez Castells
Anna Pujol Navarro
«Hem de prendre consciència per sortir d’aquesta dinàmica de consum bèstia i ferotge» | «Cada segon, a escala internacional, s’aboca un camió ple de roba que no s’aprofita»