En Moviment | Ramaderia intensiva

Mil porcs al costat de casa

Lluçanès Viu, el Grup de Defensa del Ter i veïns de Beulaigua, al municipi de Sant Martí d’Albars, denuncien la reobertura d’una macro-granja amb mil cent porcs

Les entitats ecologistes han anunciat que presentaran aquest nou cas al Síndic de Greuges per al seu estudi

​Entitats ecologistes denuncien la problemàtica dels purins a Catalunya davant el Departament d'Agricultura a Barcelona

| 09/05/2019 a les 18:22h
Arxivat a: En moviment, purins, Lluçanès, Sant Martí d'Albars, contaminació, Lluçanès Viu, Grup de Defensa del Ter, ecologisme, ramaderia, porcs, bestiar porcí
Teulats de les naus que s'han repoblat amb un miler de porcs al nucli de Buelaigua a Sant Martí d'Albars
Teulats de les naus que s'han repoblat amb un miler de porcs al nucli de Buelaigua a Sant Martí d'Albars
Aquesta notícia es va publicar originalment el 09/05/2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Lluçanès Viu, el Grup de Defensa del Ter i veïns de Sant Martí d’Albars denuncien la reforma d’unes antigues naus de bestiar per acollir més de mil porcs. Aquestes granges estan paret per paret amb cases del nucli urbà. Assenyalen l’Ajuntament i la Generalitat com a responsables de retornar les naus a l’activitat d’engreix de porcs.

El veïnat es queixa de les fètides olors, els crits dels porcs i els problemes de salut que comporta ser veí de més d’un miler de porcs. També denuncien que aquest fet limitarà el creixement de la població en aquest nucli. Alhora, denuncien que la macro-indústria del porc al Lluçanès «ha escampat purins pels conreus de l’entorn contaminant les seves fonts, i alhora ha amplificat desenes de vegades el consum d’aigua potable destinat als animals». Eudald Rifà, del Grup de Defensa del Ter, afirma que «les dimensions de la ramaderia intensiva no només supediten el territori als seus desitjos sinó que frenen altres activitats, com ara el turisme rural».

Tot i que la Generalitat ha declarat la comarca zona vulnerada per la contaminació dels purins, la cabana porcina no ha fet més que augmentar. El Síndic de Greuges de Catalunya recentment ha presentat un informe on apunta la incongruència de donar permisos a granges en zones contaminades i posa en dubte l’eficiència de la gestió dels purins en aquestes zones.

[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Les escriptores Maica Rafecas i Ivet Eroles presentaran 'El setembre i la nit' i 'Dones al marge' durant els propers dies a Vic
Les escriptores Maica Rafecas i Ivet Eroles presentaran 'El setembre i la nit' i 'Dones al marge' durant els propers dies a Vic | Sara Blázquez
Aquest dissabte es presenta al Casino de Vic 'El setembre i la nit', de Maica Rafecas | El dimecres 14 d'abril es presenta a la llibreria Muntanya de llibres 'Dones al marge', d'Ivet Eroles
Iolanda Fresnillo és sociòloga, però el seu pas per l'Observatori del Deute en la Globalització i una quinzena d'anys com a investigadora sobre el deute la fan la fan una de les veus més expertes sobre el deute.
Iolanda Fresnillo és sociòloga, però el seu pas per l'Observatori del Deute en la Globalització i una quinzena d'anys com a investigadora sobre el deute la fan la fan una de les veus més expertes sobre el deute. | Elena Bulet
Sara Blázquez
Entrevista a Iolanda Fresnillo, sociòloga i investigadora sobre el deute, publicada originàriament a la revista Cooperació Catalana | «El capitalisme acaba amb les condicions per la vida i per la supervivència, ha generat el canvi climàtic, ja estem en un punt de no retorn, si no el transformem, és impossible que ens en sortim»
Martina Marcet és l'autora d’un dels textos d’Economia Solidària i Feminista (Pol·len Edicions)
Martina Marcet és l'autora d’un dels textos d’Economia Solidària i Feminista (Pol·len Edicions) | Núria Farrés
Sara Blázquez
Entrevista a Martina Marcet, ramadera agroecològica a Cal Roio del Catllaràs de la Nou de Berguedà i autora d'un dels textos d''Economia Solidària i Feminista' (Pol·len) | «A les zones rurals les dones tenen un pes i una càrrega molt grossa perquè saben que s’hauran de cuidar de la gent gran, dels fills, per tant hi ha un èxode cap a les zones urbanes i és on els moviments feministes creixen més»