Setembre Social | Habitatge cooperatiu

El Turrós, primer projecte d'habitatge cooperatiu de la Garrotxa

El plantejament es basa en una vida comunitària amb habitacions privades, però amb espais comuns, dels lavabos a la cuina o el menjador

El Turrós també és el primer projecte en l'àmbit rural on participa la cooperativa Sostre Cívic

L’habitatge cooperatiu es prepara pel salt d’escala amb un cap de setmana de debats i reivindicacions a Barcelona

| 23/01/2023 a les 21:41h
Arxivat a: Setembre social, Argelaguer, El Turrós, habitatge cooperatiu, món cooperatiu, cooperatives, cooperatives d'habitatge, cooperativisme, Sostre Cívic
Grup de persones que conformen el grup d'habitatge cooperatiu d'El Turrós, a Argelaguer
Grup de persones que conformen el grup d'habitatge cooperatiu d'El Turrós, a Argelaguer
Aquesta notícia es va publicar originalment el 23/01/2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El grup impulsor d’El Turrós ha engegat el primer projecte d’habitatge cooperatiu de la Garrotxa. El grup, format per nou persones adultes i un nadó amb intenció intergeneracional, comparteix una llarga trajectòria d’amistat, convivència i de feina treballant per la dinamització i promoció de pràctiques d’economia alternativa i cooperativa a la comarca.

Mireia Font Solà, usuària del projecte, ha destacat en declaracions a Jornal.cat la importància d’impulsar una sobirania alimentària, energètica, d’habitatge, de cures i salut: «Així, rescatem del capitalisme i de la compra especulativa unes terres, una masia i unes runes perquè no tornin a ser mai més part de l’especulació immobiliària», apunta.

En aquest sentit, el projecte d’habitatge s’ha adherit a l’associació Sostre Cívic, la qual aposta per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per garantir que aquest model sigui durador en el temps. «Tenim la sensació que nosaltres estem de pas, darrere nostre vindrà més gent; és la gràcia del model de cessió d’ús», assegura Font.


Des de Sostre Cívic veuen com un «repte» formar-ne part ja que es tracta del primer programa rural de l’entitat. Concretament, Mandi Domingo, tècnica coordinadora d'El Turrós l’ha valorat molt positivament ja que «busca potenciar sinergies amb el territori» i ha volgut destacar la importància de «trencar l’esquema de convivència habitual i replantejar el model de vida; volem mostrar al món que podem viure d’una manera diferent».

El projecte, tal com l’ha dissenyat el grup impulsor, s’organitza en persones individuals que formen una única unitat de convivència que pren les decisions de manera conjunta, tant pel que fa a nivell operatiu com emocional. Per tant, el plantejament es basa en una vida comunitària amb habitacions privades de diferents mides, però amb espais comuns (lavabos, cuina, menjador, magatzems, etc.).

Els membres d'El Turrós volen que el projecte vagi més enllà de l'ús residencial

Els membres de la comunitat conviuen a l’edifici principal des de finals de l’any passat, després que es constituïssin com a grup amb la intenció d’impulsar el projecte el 2017. L’acte d’inauguració es va celebrar el novembre passat davant d’una vintena de persones: agents de l’economia social del territori, veïns del municipi, tècnics i entitats que han fet possible el projecte, i altres sòcies de la cooperativa.

D’altra banda, els membres d’El Turrós volen que el projecte vagi més enllà de l’ús residencial. Es planteja com un projecte integral que pren com a model les formes de vida de la pagesia, tot aprofitant els espais a l’abast per generar riquesa humana i material. En un futur, el projecte integral de vida rural consistirà en convertir l’espai en el nexe entre iniciatives d’habitatge, agroecologia i economia circular.
 

La casa, amb habitacions privades però la resta d'espais comuns, té una superfície útil construïda de 880 metres quadrats


De fet, a través de la iniciativa Eines Comunes, desvinculada del projecte d’habitatge d’El Turrós, es pretén la creació d’obradors col·lectius de diferents productes alimentaris i artesanals produïts a la mateixa finca. D’aquesta manera, es cobririen la majoria de les necessitats vitals dins d’aquest entramat social i econòmic cooperatiu d’una forma gairebé circular inspirat en un model econòmic en què les aportacions no es valoren només en euros, sinó també en intercanvis, temps o moneda social.

Amb tot, l’operació ha estat possible gràcies al finançament de la cooperativa de serveis financers Coop57, a les aportacions de capital social inicial de cada usuari i a les quotes d’ús mensuals. 

El primer projecte en l'àmbit rural de Sostre Cívic

El Turrós és el primer projecte rural de Sostre Cívic i el primer d’habitatge cooperatiu a la comarca. Es troba en una finca rústica de 240.000 metres quadrats, dels quals 40.000 són de conreu i la resta, bosc. La masia principal i dues edificacions més, ubicades a la localitat d’Argelaguer, tenen una superfície útil construïda de 880 metres quadrats.

Tot l’habitatge forma part del Catàleg de Masies i Cases Rurals de la Generalitat de Catalunya en sòl no urbanitzable, susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. 

[Article publicat originàriament a Jornal.cat]
Imatge il·lustrativa
Setembre, per facilitar les cures i el descans de les persones de la redacció, farà festa durant tot el mes d'agost, com ha fet altres anys. Aquest descans només es trencaria si, excepcionalment, hi ha algun fet molt rellevant durant el mes. Bon agost a tothom!
«Compartir espai amb altres persones no és una cosa menor. També és una manera d'aprendre a conviure»
«Compartir espai amb altres persones no és una cosa menor. També és una manera d'aprendre a conviure»
Laura Arau
Reflexió de Laura Arau entorn de la convivència entorn de les places aprofitant les festes majors, tot vinculant-ho amb la proliferació dels discursos d'odi
Un moment de l'acte, a El Tallaret de Sabadell
Un moment de l'acte, a El Tallaret de Sabadell | Laia Coronado Nadal
Laia Coronado Nadal
L’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental organitza una taula de debat sobre la integració de persones migrants en l’economia social i solidària | Les dificultats burocràtiques són un primer impediment important i sovint insalvable fins que no s’aconsegueix la regularització administrativa, com a mínim al cap de tres anys