Setembre Crític | Indústria agroalimentària

​Segon cap de setmana de protestes pel baix preu de la llet a les portes de l'Esclat de Malla

La concentració davant de l'hipermercat del grup Bon Preu ha estat acompanyada per dues vedelles i diversos tractors

La negativa de moltes granges a firmar la renovació de contractes que finalitzaven el 31 de març obre la porta a poder negociar preus a l'alça

​Llet tacada per les marques blanques

| 02/04/2022 a les 13:55h
Arxivat a: Setembre crític, Bon Preu, Unió de Pagesos, sector lleter, llet, indústria agroalimentària, Joan Font, distribució, ramaderia, pagesia, Esclat
L'acció d'aquest dissabte ha portat dues vedelles d'una granja osonenca a les portes de l'Esclat de Malla
L'acció d'aquest dissabte ha portat dues vedelles d'una granja osonenca a les portes de l'Esclat de Malla | Josep Comajoan
La Unió de Pagesos ha fet per segon dissabte consecutiu una protesta a les portes de l'hipermercat Esclat de Malla pel baix preu que se'ls paga per la llet. A diferència de la setmana passada que les concentracions es van fer davant de diverses cadenes de supermercats arreu del país, aquest dissabte s'ha concentrat a l'Esclat de Malla. Més enllà dels tractors, aquesta setmana les persones de pagès que s'han concentrat s'han fet acompanyar de dues vedelles, que han tingut durant tota l'acció al costat de la pancarta de «La pagesia diu prou», el lema de la Unió de Pagesos en les últimes convocatòries.

Marc Xifra, responsable nacional del sector lleter de la Unió de Pagesos, ha exhibit durant la intervenció que ha fet en la concentració un bric de marca blanca de Bon Preu, que es ven a 69 cèntims el litre. Altre cop s'ha denunciat els efectes perversos que cadenes com Mercadona o Bon Preu-Esclat venguin la marca blanca per sota del preu de cost de producció com a reclam, a costa del preu que es paga a la pagesia. Adreçant-se directament a Joan Font, propietari de Bon Preu-Esclat, Xifra ha remarcat que «com s'han sabut diferenciar en altres qüestions, també us demanem que ho feu pagant un preu just als pagesos». Ha recordat que granges amb quatre generacions vivint-ne estan a punt de tancar, «i això també és patrimoni d'aquest país».
 

Marc Xifra, responsable nacional del sector lleter de la Unió de Pagesos, mostrant un bric de marca blanca de Bon Preu durant la seva intervenció a l'acció d'aquest dissabte Foto: Josep Comajoan


Preguntat sobre l'increment de preus que s'ha experimentat des que l'estiu passat van començar les protestes del sector lleter, Xifra ha reconegut que si bé s'ha passat a de pagar 32 cèntims per litre a 37, el preu de la marca blanca ha passat de 55 a 69 cèntims. Continuen sense quadrar-los els números. I el preu de 41 cèntims que Bon Preu paga per la llet Terra i Tast que permet a les cooperatives Plana de Vic i Vaquers d'Osona vendre'n una part molt simbòlica de la seva producció a un preu més digne, han recalcat, «ara mateix, amb els increments de costos dels últims mesos, ja no és un preu just». Xifra ha recordat que al febrer la llet es pagava a Holanda a una mitjana de 49 cèntims, i a França, de 44.

Optimisme davant la cursa entre Lactalis i Pascual per obtenir contractes amb les granges catalanes

Sí que durant la concentració es notava optimisme per algunes qüestions, com que arran de la finalització de molts contractes amb la indústria lletera en data de 31 de març, diverses granges s'han negat a firmar la renovació per sota dels 45 cèntims, que és el que amb els costos actuals de producció, es considera el preu just. Jordi Erra, de la Unió de Pagesos d'Osona, ha destacat en la seva intervenció, que després de vint anys de sotmetiment a la indústria lletera, aquesta setmana s'han començat a veure alguns moviments que podrien començar a decantar la balança, amb «una guerra entre Lactalis i Pascual», els dos grans del sector, tal com ho ha definit Erra, per aconseguir la llet de les granges catalanes. Algunes d'aquestes, a més, ni que sigui de moment amb petites quantitats, han dut a la pràctica el que era una amenaça latent des de feia temps, consistent en vendre llet a Itàlia, on es paga a un preu molt més alt, i que malgrat el transport, continua sortint a compte. En qualsevol cas, s'ha demanat a les granges que no firmin contractes mentre no es pagui la llet a un preu digne.
 

La protesta ha portat les dues vedelles fins a la mateixa entrada de l'hipermercat Esclat de Malla Foto: Josep Comajoan


Finalment, també s'ha interpel·lat una setmana més a les persones consumidores. A les que entraven i sortien de l'hipermercat se'ls ha entregat una octaveta amb informació sobre la situació del sector i la posició de força de la gran distribució. En els discursos s'ha demanat que no es compri llet per sota d'un euro per garantir que s'està pagant un preu just a la pagesia. També s'ha insistit que si el ritme de tancament de granges continua, es pot arribar a un moment que hi hagi escassedat de llet, que se n'hagi d'importar més de la que ja es fa ara, i que això també acabi comportant un increment de preus als supermercats que s'acabarà pagant des del consum.

Demanen a Joan Font que faci ús de la seva influència a la patronal de la gran distribució

«Però els ramaders catalans volem vendre la nostra llet als catalans», ha insistit Marc Xifra, apel·lant a la sobirania alimentària del país, en risc si es continua al ritme de tancament de granges, que ha estat de més de mil en els últims vint anys, però també de 150 només des de 2017. Xifra també ha recordat que Bon Preu té un paper molt important a IFA, un potent grup de compres espanyol, del qual Joan Font és un dels tres consellers delegats, i que s'asseuen amb Mercadona a les reunions de la patronal de la gran distribució. «Joan Font té poder per parlar amb Mercadona i amb Grupo IFA perquè canviïn els hàbits i paguin un preu just», ha insistit.
 

Els tractors arribant a l'Esclat de Malla, aquest dissabte al matí Foto: Josep Comajoan


Jordi Armengol, responsable nacional de sector ramaders de la Unió de Pagesos, també ha estat a la protesta d'aquest dissabte a Malla, on ha recordat que s'està incomplint la llei de la cadena alimentària, que prohibeix pagar un producte per sota del preu de cost, com s'està fent majoritàriament amb la llet. I ha lamentat que la llei finalment no inclogués el concepte de posició de domini que permetria ara mateix collar més estret a Mercadona, en l'àmbit espanyol, però també a Bon Preu-Esclat en l'àmbit català.

La Unió de Pagesos ha emplaçat el cap de setmana vinent a continuar amb les mobilitzacions, en concret a la fira del Mercat del Ram de Vic. I en la mateixa línia de reivindicacions d'uns preus dignes, el dilluns dia 4 la Unió de Pagesos convoca concentració a la Barcelona Wine Week, en el marc de la fira Alimentaria. La protesta, per reivindicar un millor preu per al raïm, es convoca a les 10 del matí al davant del pavelló 8 de la fira de Montjuïc.
Acte de denúncia dels assetjaments, el setembre de 2020
Acte de denúncia dels assetjaments, el setembre de 2020 | Aleix Auber
Josep Comajoan
Les dues dones denunciants acusen a l'inculpat de tocaments i d'exigir favors sexuals si no volien ser acomiadades prevalent-se de la seva superioritat laboral | Entitats de suport a les denunciants convoquen una concentració i actes de suport durant el judici a Manresa i una primera quedada a Vic per anar juntes cap a la capital del Bages
Marina Garcés: «L'alternativa a la seguretat, en termes conceptuals, és la confiança. En quines formes d'acció política i col·lectiva, de vincle social, poden donar-nos més confiança que seguretat»
Marina Garcés: «L'alternativa a la seguretat, en termes conceptuals, és la confiança. En quines formes d'acció política i col·lectiva, de vincle social, poden donar-nos més confiança que seguretat» | Sara Blázquez
Josep Comajoan
Entrevista a la filòsofa Marina Garcés, publicada originàriament a la revista 'Cooperació Catalana' | Garcés, que acaba de reeditar 'Un món comú' a Tigre de Paper i Bellaterra Edicions, reivindica la filosofia i les «maneres de pensar que no ens facin caure en la temptació de solucions fàcils»
«Sola. Amb vuitanta anys, la mare s’ha assegut per primera vegada davant del teclat d’un ordinador. No sap per on començar. »
«Sola. Amb vuitanta anys, la mare s’ha assegut per primera vegada davant del teclat d’un ordinador. No sap per on començar. » | Laura Guerrero
Emma Sadurní
Text d'auto-ficció d'Emma Sadurní, sobre les dificultats en les relacions familiars | «La mare de la Núria és una víctima més de l’època que li va tocar viure. El preu de néixer a l’inici de la postguerra, de viure sota la dictadura franquista és trauma individual i violència social.»