En Moviment | Periodisme

Campanya popular per defensar als tribunals que el diari digital Crític pugui publicar el nom dels grans propietaris de pisos de Catalunya

La Cambra de la Propietat ha presentat un contenciós administratiu per impedir la publicació dels noms de les empreses, bancs i fons d’inversió que són grans tenidors d’habitatge

El mitjà cooperatiu engega una campanya de Verkami per aconseguir 15.000 euros i fer front a les despeses judicials

En defensa del periodisme lliure i autogestionat

| 01/02/2022 a les 07:00h
Arxivat a: En moviment, habitatge, grans tenidors, Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, tribunals, TSJC, Crític, periodisme
Aquesta notícia es va publicar originalment el 01/02/2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

La Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona ha presentat un contenciós administratiu davant del TSJC per evitar que la publicació digital Crític publiqui els noms de les empreses que són grans tenidores d’habitatge, és a dir, que acumulen 10 o més pisos de propietat. La Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública (GAIP) i l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades han determinat que la Generalitat ha de facilitar a Crític aquesta informació, però la Cambra s’hi oposa amb l’argument que, si es fes públic, això podria incentivar l’ocupació il·legal de pisos i generar un «abús de dret». Per aquest motiu ha presentat un contenciós contra la GAIP per evitar que Crític pugui tenir finalment accés a la informació.

Davant d’aquesta situació, Crític engega aquest dimarts 1 de febrer una campanya a Verkami per fer front a les despeses judicials. La cooperativa de periodistes s’ha marcat l’objectiu d’aconseguir 15.000 euros en 40 dies de crowdfunding. L’objectiu, segons expliquen Roger Palà i Laura Aznar, periodistes de Crític i responsables de l’àrea d’investigació del mitjà, és «defensar en primera persona el dret a la informació i garantir que aquestes dades seran públiques». Els periodistes creuen que la publicació d’aquesta informació «és especialment rellevant en un context en què l’accés a l’habitatge és un tema d’interès general».

El Col·lectiu Ronda, cooperativa històrica d'advocats i advocades que es dedica a l'assessoria jurídica i laboral, assumirà la defensa de Crític en aquest procediment. «Personar-se en un procediment judicial no és ni fàcil ni barat. Requereix temps, recursos i molts esforços», expliquen els periodistes. «Per això hem decidit impulsar una campanya de Verkami per obtenir uns fons extraordinaris que ens permetin plantar cara a l'estratègia judicial de la Cambra».

Des d’aquest dimarts 1 de febrer, tothom qui ho vulgui pot fer aportacions a la campanya. Si finalment aconsegueix una sentència favorable del TSJC, Crític publicarà un dossier digital especial d’investigació explicant qui són aquestes grans empreses i quines connexions polítiques i econòmiques tenen. El lema de campanya és #DeQuiSónElsPisos i el link per fer aportacions és www.vkm.is/dequisonelspisos.

Un any d’investigació periodística

La investigació de Crític que la Cambra ha impugnat davant del TSJC té el seu origen en una petició de dret d’accés a la informació pública davant de l’Institut Català del Sòl (Incasol), l’organisme públic on es dipositen les fiances dels llogaters. En un primer moment, l’Incasol només va facilitar part de la informació i de forma anonimitzada. D’aquesta manera, es va poder saber que hi ha 10 empreses que, elles soles, acumulen 25.000 pisos de lloguer. Davant la negativa de l’Incasol a facilitar tota la informació, Crític va recórrer a la GAIP, que va acabar donant la raó al mitjà i determinant s’ha de facilitar la totalitat dels noms de les empreses que són grans tenidores d’habitatge. Un informe de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades realitzat per encàrrec de la GAIP també conclou que Crític pot tenir accés a la informació.

Crític és una cooperativa de periodistes especialitzada en investigació, reportatges amb profunditat i anàlisi crítica de l’actualitat política i social catalana. En formem part un equip de deu persones dirigit pels periodistes Roger Palà i Sergi Picazo. Compta amb una base social de 1.700 persones subscriptores i s'ha especialitzat en temàtiques com l’emergència climàtica, el feminisme, l’educació o el dret a l’habitatge.
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
El Casal Boira Baixa de Manlleu és un dels punts habilitats per atendre les persones que volen acollir-se a la regularització
El Casal Boira Baixa de Manlleu és un dels punts habilitats per atendre les persones que volen acollir-se a la regularització | Ferran Domènech
Ferran Domènech
A mitjan abril va entrar en vigor la regularització extraordinària per a persones migrants, una victòria històrica que no hauria estat possible sense anys de mobilització dels col·lectius antiracistes | Es calcula que entre 7.000 i 8.000 persones d’Osona s'acolliran al procés i un total de mig milió arreu de l'Estat Espanyol
La impunitat d'especuladors i grans propietaris ha propiciat en els últims 30 anys la desforestació d'una part important de l'Amazònia a l'estat de Rondônia
La impunitat d'especuladors i grans propietaris ha propiciat en els últims 30 anys la desforestació d'una part important de l'Amazònia a l'estat de Rondônia | Josep Iborra Plans
Josep Iborra Plans
Relat extens i documentat de Josep Iborra, fill d'Alpens i actual assessor agrari de la Comissió Pastoral de la Terra de Rondônia, sobre la impunitat i els interessos en la desforestació de la selva i les contínues agressions a les comunitats tradicionals de l'Amazònia | Una acció del Tribunal Suprem brasiler, aquesta setmana, podria posar fi a més de 30 anys d'agressions i impunitat
Concentració d'Osona Respira, l'any 2019 a Vic, per denunciar la mala qualitat de l'aire de la comarca d'Osona
Concentració d'Osona Respira, l'any 2019 a Vic, per denunciar la mala qualitat de l'aire de la comarca d'Osona | Sara Blázquez Castells
Núria Barnolas
Una tesi doctoral demostra que el 20% d’osonencs de menys de 50 anys té algun tipus de problema respiratori mentre que de la població espanyola només hi ha una afectació del 5% | Al Camp de Tarragona hi ha escoles a 600 metres d’indústries contaminants que en altres països la llei les obliga a ser a més de 50 quilòmetres dels nuclis urbans