El diacrític

La ‘rerevictimització’ dels mitjans

Article de Sara Blázquez publicat a Mèdia.cat sobre el paper dels mitjans a l'hora d'informar dels casos de violència masclista

«Si el poder judicial revictimitza, en molts casos els mitjans de comunicació 'rerevictimitzen', perquè en comptes de promoure la recuperació de l’agredida, el que fan és exposar-la a noves violències»

El moviment feminista no és una font menjadora

| 04/12/2021 a les 12:25h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, violència masclista, premsa, mitjans de comunicació, agressions sexuals, periodisme, Mèdia.cat
Manifestació de l'últim 25-N a Vic
Manifestació de l'últim 25-N a Vic | Sara Blázquez
Aquesta notícia es va publicar originalment el 04/12/2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
«La víctima de la violació d’Igualada va conèixer els seus dos agressors a les xarxes socials», «Apunten que la menor atacada sexualment a Igualada va marxar de la discoteca amb un noi», «La víctima de la violació d’Igualada ha perdut l’oïda d’una orella a causa de l’agressió», «Una jove de 16 anys, ingressada en estat greu per una brutal violació a Igualada», «A l’UCI la menor víctima d’una violació múltiple a Igualada i en busquen els autors», «Investiguen a Igualada una brutal violació d’una menor de 16 anys, que és a l’UCI», «Els autors de la brutal violació a una jove a Igualada estarien identificats», «Els Mossos investiguen si més d’una persona va violar a la menor d’Igualada».

Aquests són només alguns dels titulars que mitjans catalans van escriure per explicar l’agressió sexual que va patir una menor la nit de la castanyada a Igualada. Quasi tots fan èmfasi en la brutalitat de l’agressió, en l’hospitalització de la jove i la gravetat de les lesions o fins i tot suggereixen la relació prèvia de la persona agredida amb els agressors.

És evident que cal informar de les violències sexuals als mitjans, explicar-les, visibilitzar-les, però mai sense tenir en compte com aquestes informacions poden afectar a les agredides. Es parla molt de la revictimització a la qual estan sotmeses una vegada s’inicia el procés judicial, que no deixa de ser una forma de violència institucional, amb un clar biaix de classe i origen, moltes vegades. Han de reviure amb tota mena de detalls l’agressió denunciada, amb la pressió d’encaixar dins el rol que se suposa que ha de tenir una víctima: mai forta, sempre destrossada.

Però si el poder judicial revictimitza, en molts casos els mitjans de comunicació rerevictimitzen, perquè, com en el cas del circuit judicial, en comptes de promoure la recuperació de l’agredida, el que fan és exposar-la a noves violències. Sobretot en tots aquests casos tan mediàtics de violacions en grup que s’han donat durant els darrers mesos, el més recent a Igualada, on hi ha més perill de caure en la descontextualització, la fiscalització de les denunciants o la invisibilització dels agressors sota el paraigua de la presumpció d’innocència.

Hi ha mitjans, però, que s’esforcen a posar context a les violències masclistes i a la justícia patriarcal, com és el cas de La Directa, per exemple. En una de les últimes edicions, Anna Celma signa un reportatge de vuit pàgines titulat «Víctimes de la justícia patriarcal», on s’analitza la violència institucional estructural, la revictimització en el sistema penal, la burocràcia, el paper de cadascun dels actors que formen part del circuit judicial, els biaixos que existeixen i, també, el paper dels mitjans de comunicació.

Com assenyala la peça, de judicis per violències masclistes n’hi ha cada dia, però els més mediàtics solen ser les agressions sexuals en grup, o aquells casos més extrems. Casos que s’agafen com a exemple i es converteixen en bandera, sense saber fins a quin punt afecta les persones agredides. En el cas d’Igualada nombrosos mitjans van explicar amb tota mena de detalls les lesions que va patir la jove agredida, detalls que no calen per entendre la gravetat de l’agressió, com diu la peça.

Em quedo amb les idees que apunten les membres del col·lectiu feminista Justa Revolta de Sabadell, també dins la peça «Informar no pot implicar vulnerar les agredides», dins el reportatge de la companya Anna Celma: «Informar no pot implicar vulnerar i pertorbar la intimitat de les agredides. No hauria d’implicar revictimitzar ni contribuir a generar terror sexual a la resta de les dones», i afegeixen que «cal aprofitar els mitjans per estendre discursos feministes que assenyalen la responsabilitat de les institucions, dels homes que agredeixen, de la societat. I que deixin de posar l’atenció en les dones que han estat agredides». Rellegim els titulars del començament?

Article publicat originàriament a Mèdia.cat.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
Montse Castañé
31/08/2021
Imatge il·lustrativa
Maria Saladich
27/05/2021
Imatge il·lustrativa
Roser Iborra
13/04/2021
Imatge il·lustrativa
Maria Saladich
25/11/2020
Persones amuntagades després de la intervenció policial a la tanca de Melilla, en una imatge presa per l'Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH)
Persones amuntagades després de la intervenció policial a la tanca de Melilla, en una imatge presa per l'Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH) | AMDH
Carme Brugarola
«M’expliquen que m’he d’ imaginar que tinc un gos i que de cop i volta en tindré cinc o sis i com que es barallarien cal marcar territori per conservar allò que som i allò que tenim. M’han dit tot això després de la matança a la tanca de Melilla. Encara ploro» | «Hauríem de rebre a tothom com hem rebut als ucraïnesos, amb els braços oberts, però rebem els joves africans matant-los a cop de bastonades»
El llibre explica la història d'un grup de dones que van lluitar per conquerir l’autonomia dins el moviment cooperatiu català
El llibre explica la història d'un grup de dones que van lluitar per conquerir l’autonomia dins el moviment cooperatiu català
L’obra, escrita per Marc Dalmau i Mar Masip, es presenta el 30 de juny a la Lleialtat Santsenca | Narra la història de l’Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista que va lluitar per fer visible el paper de les dones en el moviment cooperatiu
Les iaies de la Maria Saladich prefereixen passar la revetlla en remull i lluny dels petards. I tu?
Les iaies de la Maria Saladich prefereixen passar la revetlla en remull i lluny dels petards. I tu? | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies de la Maria Saladich prefereixen passar la revetlla en remull i lluny dels petards. I tu?