Carta oberta a Toni Coromina, habitant de la llum

«La teva estela de bonhomia i de senzillesa se’ns ha fet record i recança i estic segura que estriparà la boira cada dia, al Montseny i a la ciutat que ha tingut el privilegi de tenir-te»

| 24/11/2020 a les 09:37h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, periodisme, Toni Coromina
Toni Coromina
Toni Coromina | Adrià Costa/Nació Digital
Aquesta notícia es va publicar originalment el 24/11/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Toni, estimat amic:

Dilluns la boira, tan tossuda, es va esquinçar amb la notícia inversemblant de la teva mort.

Sabia que estaves ingressat perquè tu mateix ho havies dit a les xarxes i pensava que, si ho deies, si et declaraves «esperançat» era que tot plegat anava per bon camí.

Què et puc dir que no sàpigues, Toni. 

Feia molt que no ens vèiem, perquè la nostra era (és) una amistat intermitent: un amic de referència que vaig conèixer a partir del fet d’escriure i que sempre estava a punt d’escoltar.

Cap dolor no t’era aliè, t’explicava lluites, ens encoratjaves.

Crec que l’última vegada que ens vam veure encara no anàvem disfressats amb la mascareta: vam coincidir en un banc molt a prop de l’hospital  i vam xerrar una estona. Et vaig preguntar pels nens i la Fàtima i me’n vas parlar amb amor i meravella: els dibuixos del petit, el gran tan gran. I tu vas escoltar l’enèsim tràfec de la lluita de les càrnies i ens vam acomiadar sense recança perquè ens sabíem propers.

He anat al Vic de les mascaretes a dir-te adéu.

He anat a seure al banc a prop de l’hospital i també al banc de la clínica de l’Aliança, des d’on he mirat llargament l'arbre encara una mica daurat del qual estaves enamorat i que fotografiaves al llarg de l’any i en feies una crònica muda i apassionada.

Després m’he enfilat per les escales de Can Maurici per veure el Montseny, aquest drac blau adormit que també espiaves des de tots els colors i des de tots els angles.

«Des de Vic és un drac; des de casa meva és un llangardaix blanc», vam comentar un dia, i devia ser quan et vaig voler regalar un conte personalitzat per als teus fills i tu i la Fàtima em vau regalar l’escalfor d’una conversa i d’un dinar a casa vostra.

Doncs res, Toni. Que estic molt trista però, alhora, com tants i tantes, guardo com un tresor una petita part dels teus records i ja són meus. Ets nostre.

Ets i eres un habitant de la llum. La teva estela de bonhomia i de senzillesa se’ns ha fet record i recança i estic segura que estriparà la boira cada dia, al Montseny i a la ciutat que ha tingut el privilegi de tenir-te. I al cor dels teus.
Imatge il·lustrativa
Josep Comajoan
La plataforma Stop JJOO, organitzadora de la manifestació, reclama un model econòmic i social que garanteixi l'arrelament i la vida i el treball dignes al Pirineu i no fiar-ho tot al negoci de la neu, el turisme i les segones residències
Remei Reviu explicant aquest diumenge les últimes novetats sobre la plaça de la Noguera
Remei Reviu explicant aquest diumenge les últimes novetats sobre la plaça de la Noguera | Josep Comajoan
Josep Comajoan
L’entitat veïnal denuncia la connivència de l’Ajuntament amb els interessos privats del grup Tarradellas | Remei Reviu fa un últim intent de demanar que s’aturi l’edificació de la plaça i se’n preservi l’ús comunitari i públic
Les iaies de la Maria Saladich deixen clar que no són amigues una setmana després del Dia de la Visibilitat Lèsbica
Les iaies de la Maria Saladich deixen clar que no són amigues una setmana després del Dia de la Visibilitat Lèsbica | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies de la Maria Saladich deixen clar que no són amigues una setmana després del Dia de la Visibilitat Lèsbica