Carta oberta a Toni Coromina, habitant de la llum

«La teva estela de bonhomia i de senzillesa se’ns ha fet record i recança i estic segura que estriparà la boira cada dia, al Montseny i a la ciutat que ha tingut el privilegi de tenir-te»

| 24/11/2020 a les 09:37h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, Toni Coromina, periodisme
Toni Coromina
Toni Coromina | Adrià Costa/Nació Digital
Aquesta notícia es va publicar originalment el 24/11/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Toni, estimat amic:

Dilluns la boira, tan tossuda, es va esquinçar amb la notícia inversemblant de la teva mort.

Sabia que estaves ingressat perquè tu mateix ho havies dit a les xarxes i pensava que, si ho deies, si et declaraves «esperançat» era que tot plegat anava per bon camí.

Què et puc dir que no sàpigues, Toni. 

Feia molt que no ens vèiem, perquè la nostra era (és) una amistat intermitent: un amic de referència que vaig conèixer a partir del fet d’escriure i que sempre estava a punt d’escoltar.

Cap dolor no t’era aliè, t’explicava lluites, ens encoratjaves.

Crec que l’última vegada que ens vam veure encara no anàvem disfressats amb la mascareta: vam coincidir en un banc molt a prop de l’hospital  i vam xerrar una estona. Et vaig preguntar pels nens i la Fàtima i me’n vas parlar amb amor i meravella: els dibuixos del petit, el gran tan gran. I tu vas escoltar l’enèsim tràfec de la lluita de les càrnies i ens vam acomiadar sense recança perquè ens sabíem propers.

He anat al Vic de les mascaretes a dir-te adéu.

He anat a seure al banc a prop de l’hospital i també al banc de la clínica de l’Aliança, des d’on he mirat llargament l'arbre encara una mica daurat del qual estaves enamorat i que fotografiaves al llarg de l’any i en feies una crònica muda i apassionada.

Després m’he enfilat per les escales de Can Maurici per veure el Montseny, aquest drac blau adormit que també espiaves des de tots els colors i des de tots els angles.

«Des de Vic és un drac; des de casa meva és un llangardaix blanc», vam comentar un dia, i devia ser quan et vaig voler regalar un conte personalitzat per als teus fills i tu i la Fàtima em vau regalar l’escalfor d’una conversa i d’un dinar a casa vostra.

Doncs res, Toni. Que estic molt trista però, alhora, com tants i tantes, guardo com un tresor una petita part dels teus records i ja són meus. Ets nostre.

Ets i eres un habitant de la llum. La teva estela de bonhomia i de senzillesa se’ns ha fet record i recança i estic segura que estriparà la boira cada dia, al Montseny i a la ciutat que ha tingut el privilegi de tenir-te. I al cor dels teus.
La Cia. Psirc portarà el seu espectacle 'Després de tot'.
La Cia. Psirc portarà el seu espectacle 'Després de tot'. | Cantilafont
El festival, que tindrà lloc l’11 i el 12 de juliol de 2025, es tornarà a celebrar al Castell d’Olost | El Cantilafont és un festival cultural i gastronòmic realitzat al Lluçanès que vol posar en rellevància les ruralitats i la cultura
Lluís Vidal Sixto, Liz Massip Planas, Berta Jàtiva Vilagut, Laura Muixí Casaldàliga, Eduard Aragón Ruíz, Arnau Ramos Puigdellívol, Dani Castellano Cardoso i César Mendoza Beltrán a la presentació del cartell de la festa.
Lluís Vidal Sixto, Liz Massip Planas, Berta Jàtiva Vilagut, Laura Muixí Casaldàliga, Eduard Aragón Ruíz, Arnau Ramos Puigdellívol, Dani Castellano Cardoso i César Mendoza Beltrán a la presentació del cartell de la festa. | Ajuntament de Manresa
Durant els dies previs, hi ha hagut activitats complementàries com xerrades i taules rodones | El dissabte 17 de maig i durant tot el dia, les persones que s’apropin al Parc Josep Vidal podran conèixer entitats i projectes vinculats a l’Economia Social i Solidària
Ariadna Seuba i Anna Rebés, a casa seva, aquest dilluns a la tarda.
Ariadna Seuba i Anna Rebés, a casa seva, aquest dilluns a la tarda. | Sara Blázquez
Sara Blázquez Castells
Ariadna Seuba és la directora però també una de les protagonistes del documental Mares, que s’estrena aquest dimecres al Festival DOCS de Barcelona | Rodada durant més de quatre anys, la pel·lícula segueix l’experiència de Seuba i la seva parella, Anna, mentre intenten ser mares mitjançant tractaments de reproducció assistida.