Carta oberta a Toni Coromina, habitant de la llum

«La teva estela de bonhomia i de senzillesa se’ns ha fet record i recança i estic segura que estriparà la boira cada dia, al Montseny i a la ciutat que ha tingut el privilegi de tenir-te»

| 24/11/2020 a les 09:37h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, periodisme, Toni Coromina
Toni Coromina
Toni Coromina | Adrià Costa/Nació Digital
Aquesta notícia es va publicar originalment el 24/11/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Toni, estimat amic:

Dilluns la boira, tan tossuda, es va esquinçar amb la notícia inversemblant de la teva mort.

Sabia que estaves ingressat perquè tu mateix ho havies dit a les xarxes i pensava que, si ho deies, si et declaraves «esperançat» era que tot plegat anava per bon camí.

Què et puc dir que no sàpigues, Toni. 

Feia molt que no ens vèiem, perquè la nostra era (és) una amistat intermitent: un amic de referència que vaig conèixer a partir del fet d’escriure i que sempre estava a punt d’escoltar.

Cap dolor no t’era aliè, t’explicava lluites, ens encoratjaves.

Crec que l’última vegada que ens vam veure encara no anàvem disfressats amb la mascareta: vam coincidir en un banc molt a prop de l’hospital  i vam xerrar una estona. Et vaig preguntar pels nens i la Fàtima i me’n vas parlar amb amor i meravella: els dibuixos del petit, el gran tan gran. I tu vas escoltar l’enèsim tràfec de la lluita de les càrnies i ens vam acomiadar sense recança perquè ens sabíem propers.

He anat al Vic de les mascaretes a dir-te adéu.

He anat a seure al banc a prop de l’hospital i també al banc de la clínica de l’Aliança, des d’on he mirat llargament l'arbre encara una mica daurat del qual estaves enamorat i que fotografiaves al llarg de l’any i en feies una crònica muda i apassionada.

Després m’he enfilat per les escales de Can Maurici per veure el Montseny, aquest drac blau adormit que també espiaves des de tots els colors i des de tots els angles.

«Des de Vic és un drac; des de casa meva és un llangardaix blanc», vam comentar un dia, i devia ser quan et vaig voler regalar un conte personalitzat per als teus fills i tu i la Fàtima em vau regalar l’escalfor d’una conversa i d’un dinar a casa vostra.

Doncs res, Toni. Que estic molt trista però, alhora, com tants i tantes, guardo com un tresor una petita part dels teus records i ja són meus. Ets nostre.

Ets i eres un habitant de la llum. La teva estela de bonhomia i de senzillesa se’ns ha fet record i recança i estic segura que estriparà la boira cada dia, al Montseny i a la ciutat que ha tingut el privilegi de tenir-te. I al cor dels teus.
'D'una en una', una de les propostes escèniques que va poder veure's dissabte a Prats
'D'una en una', una de les propostes escèniques que va poder veure's dissabte a Prats | Encarna Bassas/Joan Vall
Roser Iborra
Crònica de Roser Iborra de les dues propostes escèniques que van poder veure's dissabte a la Farmàcia Vella de Prats de Lluçanès | «Bona part de la màgia del teatre és deixar-se portar sense preguntes, deixar fluir la pròpia aigua subterrània i les emocions submergides en l’oblit»
Mireia Bosch
Mireia Bosch | Sara Blázquez
Josep Comajoan
Mireia Bosch és una de les impulsores de «Viure Juntes», un innovador projecte d'habitatge comunitari en l'àmbit rural | «O fem una economia que estigui alineada amb la vida, o economia i vida són oxímoron» | Entrevista publicada originàriament a la revista 'Cooperació Catalana'
La consellera Teresa Jordà, enmig de les representants dels dos projectes guardonats als Premis a la Innovació Rural del Lluçanès
La consellera Teresa Jordà, enmig de les representants dels dos projectes guardonats als Premis a la Innovació Rural del Lluçanès
Aleix Auber
La Roca Gastrocoop Natural va obrir el mes de març passat malgrat la situació d'incertesa per al sector a causa de la pandèmia | La iniciativa gastronòmica d'Iris Camps i Yolanda Rosell vol anar més enllà de servir menjars