Carta oberta a Toni Coromina, habitant de la llum

«La teva estela de bonhomia i de senzillesa se’ns ha fet record i recança i estic segura que estriparà la boira cada dia, al Montseny i a la ciutat que ha tingut el privilegi de tenir-te»

| 24/11/2020 a les 09:37h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, Toni Coromina, periodisme
Toni Coromina
Toni Coromina | Adrià Costa/Nació Digital
Aquesta notícia es va publicar originalment el 24/11/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Toni, estimat amic:

Dilluns la boira, tan tossuda, es va esquinçar amb la notícia inversemblant de la teva mort.

Sabia que estaves ingressat perquè tu mateix ho havies dit a les xarxes i pensava que, si ho deies, si et declaraves «esperançat» era que tot plegat anava per bon camí.

Què et puc dir que no sàpigues, Toni. 

Feia molt que no ens vèiem, perquè la nostra era (és) una amistat intermitent: un amic de referència que vaig conèixer a partir del fet d’escriure i que sempre estava a punt d’escoltar.

Cap dolor no t’era aliè, t’explicava lluites, ens encoratjaves.

Crec que l’última vegada que ens vam veure encara no anàvem disfressats amb la mascareta: vam coincidir en un banc molt a prop de l’hospital  i vam xerrar una estona. Et vaig preguntar pels nens i la Fàtima i me’n vas parlar amb amor i meravella: els dibuixos del petit, el gran tan gran. I tu vas escoltar l’enèsim tràfec de la lluita de les càrnies i ens vam acomiadar sense recança perquè ens sabíem propers.

He anat al Vic de les mascaretes a dir-te adéu.

He anat a seure al banc a prop de l’hospital i també al banc de la clínica de l’Aliança, des d’on he mirat llargament l'arbre encara una mica daurat del qual estaves enamorat i que fotografiaves al llarg de l’any i en feies una crònica muda i apassionada.

Després m’he enfilat per les escales de Can Maurici per veure el Montseny, aquest drac blau adormit que també espiaves des de tots els colors i des de tots els angles.

«Des de Vic és un drac; des de casa meva és un llangardaix blanc», vam comentar un dia, i devia ser quan et vaig voler regalar un conte personalitzat per als teus fills i tu i la Fàtima em vau regalar l’escalfor d’una conversa i d’un dinar a casa vostra.

Doncs res, Toni. Que estic molt trista però, alhora, com tants i tantes, guardo com un tresor una petita part dels teus records i ja són meus. Ets nostre.

Ets i eres un habitant de la llum. La teva estela de bonhomia i de senzillesa se’ns ha fet record i recança i estic segura que estriparà la boira cada dia, al Montseny i a la ciutat que ha tingut el privilegi de tenir-te. I al cor dels teus.
La família abandonant el Palau Bojons, on hi ha els Serveis Socials de l'Ajuntament, que no els va poder oferir cap alternativa d'habitatge. Una imatge ben simbòlica a les portes del Nadal
La família abandonant el Palau Bojons, on hi ha els Serveis Socials de l'Ajuntament, que no els va poder oferir cap alternativa d'habitatge. Una imatge ben simbòlica a les portes del Nadal | Josep Comajoan
Josep Comajoan | Ferran Domènech
La falta d’un informe de vulnerabilitat de l’Ajuntament amb l'excusa que la família no té els papers en regla ha facilitat el desnonament ordenat pel jutjat de Vic | Dos furgons dels ARRO de Mossos d’Esquadra han protegit la comissió judicial que ha ordenat el desallotjament immediat del pis, en presència del fill de tres anys
Arbres reflectits en l'aigua al barri de Sant Llàtzer de Vic
Arbres reflectits en l'aigua al barri de Sant Llàtzer de Vic | Josep Comajoan
Núria Barnolas
Dos articles en un de Núria Barnolas per analitzar fins a quin punt el canvi climàtic afecta a Vic i Osona, i quines mesures caldria prendre d'immediat per pal·liar-ne els efectes | Analitza com els arbres milloren les condicions de vida de la gent de Vic de forma desigual per barris, i conversa amb Manolo Tomàs, Jaume Portell i Ginesta Mary sobre les interrelacions de Vic, el Delta de l'Ebre, la indústria porcina i la guerra d'Ucraïna
Luz Helena Ramírez Hache, sòcia fundadora de la cooperativa MigrESS.
Luz Helena Ramírez Hache, sòcia fundadora de la cooperativa MigrESS. | Camilo Ramírez Hache
Núria Segura Insa
Per l’activista, actualment l’ESS no representa la diversitat social, un repte que ha d’assolir integrant persones migrades i dels sectors populars | Les persones nouvingudes poden contribuir a enfortir l’ESS amb la seva experiència en economia comunitària, una mirada global de la vida basada en cura de la natura o la capacitat d’autoestalvi