Carta oberta a Toni Coromina, habitant de la llum

«La teva estela de bonhomia i de senzillesa se’ns ha fet record i recança i estic segura que estriparà la boira cada dia, al Montseny i a la ciutat que ha tingut el privilegi de tenir-te»

| 24/11/2020 a les 09:37h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, periodisme, Toni Coromina
Toni Coromina
Toni Coromina | Adrià Costa/Nació Digital
Aquesta notícia es va publicar originalment el 24/11/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Toni, estimat amic:

Dilluns la boira, tan tossuda, es va esquinçar amb la notícia inversemblant de la teva mort.

Sabia que estaves ingressat perquè tu mateix ho havies dit a les xarxes i pensava que, si ho deies, si et declaraves «esperançat» era que tot plegat anava per bon camí.

Què et puc dir que no sàpigues, Toni. 

Feia molt que no ens vèiem, perquè la nostra era (és) una amistat intermitent: un amic de referència que vaig conèixer a partir del fet d’escriure i que sempre estava a punt d’escoltar.

Cap dolor no t’era aliè, t’explicava lluites, ens encoratjaves.

Crec que l’última vegada que ens vam veure encara no anàvem disfressats amb la mascareta: vam coincidir en un banc molt a prop de l’hospital  i vam xerrar una estona. Et vaig preguntar pels nens i la Fàtima i me’n vas parlar amb amor i meravella: els dibuixos del petit, el gran tan gran. I tu vas escoltar l’enèsim tràfec de la lluita de les càrnies i ens vam acomiadar sense recança perquè ens sabíem propers.

He anat al Vic de les mascaretes a dir-te adéu.

He anat a seure al banc a prop de l’hospital i també al banc de la clínica de l’Aliança, des d’on he mirat llargament l'arbre encara una mica daurat del qual estaves enamorat i que fotografiaves al llarg de l’any i en feies una crònica muda i apassionada.

Després m’he enfilat per les escales de Can Maurici per veure el Montseny, aquest drac blau adormit que també espiaves des de tots els colors i des de tots els angles.

«Des de Vic és un drac; des de casa meva és un llangardaix blanc», vam comentar un dia, i devia ser quan et vaig voler regalar un conte personalitzat per als teus fills i tu i la Fàtima em vau regalar l’escalfor d’una conversa i d’un dinar a casa vostra.

Doncs res, Toni. Que estic molt trista però, alhora, com tants i tantes, guardo com un tresor una petita part dels teus records i ja són meus. Ets nostre.

Ets i eres un habitant de la llum. La teva estela de bonhomia i de senzillesa se’ns ha fet record i recança i estic segura que estriparà la boira cada dia, al Montseny i a la ciutat que ha tingut el privilegi de tenir-te. I al cor dels teus.
Anna Fernández, Eva Goenaga i Guillem Subirachs, a la presentació de la FESC 2021
Anna Fernández, Eva Goenaga i Guillem Subirachs, a la presentació de la FESC 2021 | Sara Blázquez
Més de 140 entitats i empreses de tots els sectors exposaran el 23 i 24 d’octubre a la FESC d'aquest any | L'informe de Balanç Social 2021 indica que l'economia solidària està creixent a tots nivells: en organitzacions, en base social i en generació d’ocupació i d’ingressos
La Carmeta i la Paquita han rebut targetes diferents. Reconeixes aquests símbols? Estem de sorteig a Instagram!
La Carmeta i la Paquita han rebut targetes diferents. Reconeixes aquests símbols? Estem de sorteig a Instagram! | Maria Saladich
Maria Saladich
La Carmeta i la Paquita han rebut targetes diferents. Reconeixes aquests símbols? Sortegem una entrada doble entre les persones que els encertin (sorteig a Instagram) per veure '100UP', una pel·lícula que retrata una selecció acolorida de persones de tot el món que tenen més de 100 anys, i que es projecta aquest dissabte dins el Festival Protesta
Un passadís de l'hospital de Porto Velho on està ingressat Z., català resident al Brasil, que ha explicat la situació caòtica que es viu al centre
Un passadís de l'hospital de Porto Velho on està ingressat Z., català resident al Brasil, que ha explicat la situació caòtica que es viu al centre
Roser Iborra
Article a partir de la conversa amb un català resident al Brasil, hospitalitzat en un caòtic hospital de Porto Velho, que explica la situació de col·lapse arran de la Covid-19 | «Comparteix l’habitació amb cinc persones i això vol dir que té un llit. Però els passadissos de l’hospital estan plens a vessar de gent amuntegada. En llits escampats pels corredors, alguns estirats en matalassos al terra»