El bon temps i les ganes de retrobar-se dels projectes cooperatius i d’economia social del país han col·laborat a convertir la desena Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) que s’ha fet a l’antiga fàbrica Fabra i Coats de Barcelona una vegada més en el gran punt de trobada del món cooperatiu del país. Al llarg de tot el cap de setmana, però sobretot el diumenge al matí i migdia, centenars de persones han passat pel recinte exterior de la Fabra i Coats, que és on aquest any se situaven les parades de la FESC.

Més de 140 empreses i entitats de diversos sectors econòmics han exposat durant el cap de setmana a la FESC. L’objectiu de mostrar com des de l’economia solidària es pot donar resposta a bona part de les necessitats de la vida, des de l’habitatge o l’alimentació a la roba, la mobilitat, l’energia o serveis com les finances ètiques, la salut i cures, la cultura i l’oci, o la tecnologia, s’ha complert amb escreix. També, però, el d’exercir de punt d’intercooperació entre diferents iniciatives de l’economia social i solidària catalanes.
A més, aquest any la FESC recuperava la presencialitat, ocupant la pràctica totalitat dels espais exteriors de la Fabra i Coats amb la fira de mostres, i reservant les sales interiors de les antigues naus per a les xerrades i debats sectorials. L'any passat la FESC es va haver de forma virtual, a causa de la Covid-19. Eva Goenaga, co-coordinadora de la fira, valora positivament la desena FESC, en tant que «punt de retrobada de les persones que conformen l’economia solidària del país, era un espai necessari que s’ha pogut recuperar», alhora que reconeixia com un «repte pendent» poder continuar fent arribar l’economia solidària a la població que encara no la coneix suficientment.

Una resposta democràtica, ètica i sostenible a la crisi del capitalisme

La FESC va néixer el 2012, en plena crisi del capitalisme, com a resposta des d’un sistema econòmic respectuós amb les persones, el medi ambient i els territoris que funciona sota criteris democràtics, d’horitzontalitat, transparència, equitat i participació. Després de deu anys, la FESC s’ha convertit en l’espai referencial de l’economia solidària del país, tot i que a la seva ombra han anat sorgint iniciatives similars en diferents comarques catalanes. 

Entre els objectius de la fira hi ha divulgar les alternatives que aporta l’economia solidària, tant a curt termini, per cobrir les necessitats urgents, com a mitjà i llarg termini per sortir del capitalisme, tot donant a conèixer d’una forma propositiva les solucions que aporta ja avui en dia aquest tipus d’economia a les necessitats materials de les persones en la seva vida quotidiana.
 
També, però, donar visibilitat al teixit comercial i empresarial de l’economia social i solidària, i que ja abarca bona part dels sectors econòmics. Tot plegat amb l’objectiu d’augmentar el nombre de persones i organitzacions compromeses en les iniciatives de l’economia solidària, siguin com a proveïdores, estalviadores o emprenedores.

A nivell més intern, més enllà de ser la gran trobada anual del sector, i més aquest any després d’haver hagut de suspendre la fira virtual de l’any passat, la FESC és un espai de foment de la intercooperació entre els agents de l’economia solidària, alhora que un espai de reflexió i debat. En aquest sentit, es plantejava la desena edició com un punt per mirar al passat i al present però per fixar nous horitzons de futur per a l’economia solidària catalana.

La FESC és organitzada des de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) de Catalunya, que dona cobertura a bona part de les entitats del sector, amb 344 projectes econòmics adherits. Pel que fa a l’economia solidària, per fer-nos una idea aproximada de la seva incidència al país, segons càlculs de la mateixa XES, les 344 organitzacions adherides tenen una base social de 242.000 persones, generen 9.100 llocs de treball i uns ingressos anuals de 324 milions d’euros.
 
Dies d'agost i Setembre, amb les cooperatives de comunicació

Dies d'agost, cooperativa editora de Setembre, ha tornat a ser present, com ho ha estat des de la seva creació l'any 2016, a la Fira d'Economia Solidària de Catalunya. Ha format part del sector de projectes vinculats amb el món de la comunicació, en aquest cas compartint espai amb les cooperatives El Far Cooperatiu, de Tarragona, i La Pera, de Barcelona. Amb El Far i amb La Pera des de Dies d'agost ja hi intercoopera en altres projectes vinculats a la difusió de l'economia social i solidària. 

En l'espai d'El Far, La Pera i Dies d'agost s'hi podien conèixer alguns projectes comunicatius que impulsen les tres cooperatives, alhora que intervenir en algunes activitats. Entre elles, una de vinculada amb Setembre, on es donava l'oportunitat a les persones que s'hi van apropar a completar el cartell de la campanya #JoSetembre per donar a conèixer aquesta publicació i fomentar-ne la subscripció, en tant que vol dependre sobretot de les persones que la llegeixen i la segueixen i no pas de la publicitat, els bancs, les grans empreses i les subvencions.

Aquest any, també, per tercer any consecutiu, Dies d'agost ha gestionat la difusió en premsa de la FESC. I un any més, també, des de Setembre s'ha volgut celebrar la FESC oferint durant tota la setmana la subscripció anual a 30 euros, amb un descompte d'un 40% sobre la tarifa habitual.
 
Marina Garcés i Silvia Federici van inaugurar la FESC 2021

Les filòsofes Marina Garcés i Silvia Federici van ser les protagonistes de la inauguració de la desena edició de la Fira d’Economia Solidària (FESC) de Catalunya que es va fer diumenge passat al Canòdrom, a Barcelona, en una conversa moderada per la periodista Magda Bandera. Garcés i Federici van transmetre un missatge optimista sobre la sostenibilitat per la vida i els processos de canvi per garantir-la, fins i tot en el context de gairebé dos anys de pandèmia. 

Totes dues van coincidir que la pandèmia ha permès visibilitzar més que mai unes crisis que ja existien, aprofundint-les fins a un punt que aparentment s’han caracteritzat per l’individualisme i l’aïllament, però que alhora ha reforçat la consciència de la necessitat d’un canvi que possibiliti el sosteniment de la vida d’una forma col·lectiva i bastant-se en el suport mutu.

Marina Garcés, que havia començat desenvolupant el concepte d’emancipació, «no com un horitzó, sinó com un aprenentatge», va explicar que ha viscut la pandèmia amb «una sensació de paradoxa». Per una part, perquè ha reconduït les vides a un espai molt més individual i aïllat, amb un alt component d’obediència, però al mateix temps «ens ha posat a tothom alhora davant quina vida tenim, com la volem, com la teníem però no la volíem». Per tant, paradoxalment, s’ha pogut convertir allò que es pretenia individual i aïllat com un problema comú.
 
En la mateixa línia, Silvia Federici va mostrar el seu convenciment que «davant els problemes reals, la gent supera la por», i pren consciència de la necessitat d’un canvi. Ha posat en valor les xarxes de suport mutu que s’han reforçat durant la pandèmia, alhora que valors com els de l’autosubsistència, no des d’un punt de vista individual sinó de la mà de la comunitat local, prenien més força que mai.

Sobre l’estratègia a seguir, Garcés va posar sobre la taula la «desproporció de temporalitats entre la urgència i la creació d’espais de vida no només construïts des de l’emergència». Ho va emmarcar en un problema d’escala a l’hora d’afrontar les problemàtiques, la més local però alhora també la global. En aquest sentit, Federici ha apostat per recuperar els espais més locals de lluita, començant per la protecció de la salut o la consciència del paper de les dones en les cures. Va insistir en el concepte d’«ajuda mútua», la necessitat d’alliberar temps per a les tasques reproductives, però també per a la lluita col·lectiva.

Aquesta necessitat de treure hores productives per destinar-les a l’emancipació, personal però alhora col·lectiva, les va portar a debatre sobre el concepte d’«enfrontament», davant l’Estat i les estructures del capitalisme, cuidant allò petit però alhora pensant en allò global, amb qüestions com les referides a la sostenibilitat, l’energia o el consum. «No és només a nivell individual que resoldrem el problema dels plàstics o els residus», ha exemplificat Federici. «La FESC forma part d’aquest nivell local, insuficient però imprescindible», va concloure la periodista Magda Bandera, tot tancant l’acte.