El Diacrític

Condemno la violència

Article de Roser Iborra de condemna de diverses formes de violència, més enllà de la que ens volen fer veure els mitjans de comunicació hegemònics

«Condemno enèrgicament la violència sibil·lina dels qui ens volen fer creure, amb tots els recursos i des de tots els mitjans, que res no pot canviar»

​Valtonyc: «El meu delicte ha estat fer una cançó i no violar una dona en grup»

| 19/02/2021 a les 13:45h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, violència institucional, violència policial, manifestacions, protestes, protesta social, violència
Concentració de protesta contra l'empresonament de Pablo Hasél, dilluns a Vic
Concentració de protesta contra l'empresonament de Pablo Hasél, dilluns a Vic | Sara Blázquez
Aquesta notícia es va publicar originalment el 19/02/2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No m’agrada gens, la violència. 

Condemno la violència hipòcrita de tancar un noi que diu les veritats a la presó  i no penalitzar la incitació a l’odi de la dreta extrema.

Condemno la violència descarada dels qui roben a cabassos els diners públics i dels qui trafiquen amb influències i nomenen a dit familiars i amics per a les feines més ben pagades.

Condemno la violència desvergonyida de les empreses, que contracten i acomiaden persones quan i com els ve de gust, com si fossin només peces de la seva maquinària de fer diners.

Condemno la violència profunda dels qui han fet o han permès o han ignorat les lleis laborals injustes que aboquen a les hores de feina  inacabables o a un atur desemparat la gent treballadora.

Condemno la violència cínica dels qui demanen experiència als joves i joventut als qui tenen experiència.

Condemno la violència  traïdora dels grans sindicats, que en realitat afavoreixen les injustícies de les empreses.

Condemno la violència masclista contra les dones: la ignorada, l’acceptada socialment, la rebutjada al carrer però exercida a casa; la que discrimina, la que assetja, la que maltracta, la que mata. Dia sí i dia també.

Condemno la violència immoral  dels qui exporten les guerres i els residus perillosos als països empobrits, però n’espolien la riquesa.

Condemno la violència monstruosa  dels qui volen persones immigrants esclaves però no les deixen ni arribar i les condemnen a la mort al mar. O que, si han arribat, els neguen repetidament els papers que els empararien legalment i els condemnen a tota una vida de precarietat i d’angoixa. Com si els papers fossin el més important. Volien immigrants: però han arribat persones.

Condemno la violència inaudita dels qui prenen les cases als qui no poden pagar hipoteques abusives o lloguers desmesurats i que els deixen amb les cadires i les bosses al carrer, a la intempèrie, empesos i maltractats per una policia nostrada. I encara amb suposats deutes!

Condemno sense matisos la violència esgarrifosa dels policies que disparen als ulls de les noietes que es manifesten al carrer contra els abusos d’una legalitat il·legítima.

Condemno enèrgicament la violència sibil·lina dels qui ens volen fer creure, amb tots els recursos i des de tots els mitjans, que res no pot canviar.

Sí, condemno aquestes violències.
Activistes pel dret a l'habitatge davant el domicili afectat
Activistes pel dret a l'habitatge davant el domicili afectat | Fatima Akallouch
Ferran Domènech Tona
La comitiva judicial ha alertat que el proper llançament serà amb l'ARRO dels Mossos d'Esquadra | El desnonament ha tingut moments de tensió quan la gestora de la immobiliària ha increpat a la família al crit de «que es comprin una casa»
Una nena camina pels carrers de Gaza, buscant menjar enmig de la destrucció de les bombes israelianes
Una nena camina pels carrers de Gaza, buscant menjar enmig de la destrucció de les bombes israelianes | Jaber Jehad Badwan
Laura Arau
«Quan només veiem runes i destrucció, quan Gaza queda reduïda a allò que li han fet, correm el risc de tornar a deixar fora de camp les persones i la societat que hi viuen» | «La fortalesa de les persones que sostenen la vida en condicions extremes no ens hauria de fer oblidar que tenen dret a viure sense haver de resistir permanentment»
Un dels moments més emotius de la jornada inaugural de L'Etxavuiro
Un dels moments més emotius de la jornada inaugural de L'Etxavuiro | Sara Blázquez Castells
Sara Blázquez Castells
Centenars de persones participen al llarg de dissabte en la festa d'inauguració de l'Ateneu Popular i Independentista, que estrena oficialment el local reformat del carrer de la Ramada | La jornada combina cultura, debats, una arrossada multitudinària, quines i antiquines i concerts, en un ambient festiu que ni les quatre gotes de pluja aconsegueixen aigualir