En moviment

​Divendres es presenta a Manresa l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central

L’Ateneu Cooperatiu neix amb l’objectiu de fomentar l’economia social al territori i reforçar-hi la creació de noves cooperatives i ocupació estable i de qualitat

Formen part de l'Ateneu de la Catalunya Central les cooperatives Gedi, Frescoop, L'Arada, Sambucus, Dies d'agost i Set-C

Cinc cooperatives han constituït l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central

| 15/02/2017 a les 10:33h
Arxivat a: En moviment, cooperativisme, Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, cooperatives, Gedi, Frescoop, Dies d'agost, Set-c, Sambucus, economia social, Aracoop, L'Arada, economia solidària
Un dels grups de treball de la Taula Territorial de l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, divendres al Celler Cooperatiu d'Artés
Un dels grups de treball de la Taula Territorial de l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, divendres al Celler Cooperatiu d'Artés
Aquesta notícia es va publicar originalment el 15/02/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest divendres dia 17 es presenta a Manresa l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central. L’Ateneu és un nou espai de trobada i coordinació que neix amb l’aposta d’impulsar l’economia social i solidària en aquest territori, i crear ocupació estable i de qualitat a partir de la creació de noves cooperatives. El de la Catalunya Central és un dels 10 ateneus cooperatius que s’han creat aquest any 2017 a Catalunya en el marc del programa Aracoop.

L’Ateneu de la Catalunya Central el formen sis cooperatives: Gedi i Frescoop, del Bages; Sambucus i Dies d’agost, d’Osona; L’Arada, del Solsonès, i Set-C, amb seu a Barcelona però amb presència a la Catalunya Central. També hi figuren com a entitats col·laboradores Coop 57 i diverses administracions locals de les sis comarques de la Catalunya Central. Divendres passat ja es va constituir la Taula Territorial de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, amb presència de les cooperatives i institucions que formen part del projecte. L’acte es va fer al Celler Cooperatiu d’Artés, com a símbol de la presència ja centenària del cooperativisme a la Catalunya Central.

La presentació d’aquest divendres es farà a les 10 del matí a la sala d’actes de l’edifici FUB2 de la UManresa, i comptarà amb la participació de Josep Ginesta, secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies; Laura Vilagrà, delegada territorial del Govern a la Catalunya Central; Josep Vidal, director general d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa; Mireia Estefanell, primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Manresa; Marc Bernadich, responsable d’Emprenedoria dels estudis d’ADE de la UManresa, i Alba Rojas, coordinadora de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central.

Els Ateneus Cooperatius

Els Ateneus Cooperatius neixen com un espai de trobada, coordinació, aprenentatge, cooperació i transformació social, i com a projectes estratègics per impulsar l’economia social i cooperativa a cada territori. La implicació i col·laboració de les administracions i el sector cooperatiu del territori serà clau en el funcionament dels ateneus per oferir els recursos i serveis necessaris per fer aflorar les potencialitats de l’economia social i cooperativa i crear ocupació estable i de qualitat.

Amb un pressupost de 3,3 milions d’euros pel conjunt de Catalunya, la iniciativa ha consistit en la creació d’una xarxa de deu Ateneus Cooperatius, distribuïts arreu del país, que donaran servei, atenció i cobertura a persones, empreses, cooperatives i societats laborals interessades en convertir-se en cooperatives o fomentar l’economia social i solidària en el territori.

Els Ateneus també presten suport a aquelles empreses o entitats que tinguin capacitat per incentivar la creació d’empreses cooperatives i societats laborals, com ara entitats públiques, assessories, gestories, escoles de negoci, entitats formatives, empreses en transformació, associacions i fundacions.
Els deu Ateneus Cooperatius s’han establert a Barcelona Ciutat; Barcelonès Nord; Vallès Occidental; Baix Llobregat; Catalunya Central; Girona; Camp de Tarragona; Terres de l’Ebre, i Alt Pirineu i Aran.
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Les escriptores Maica Rafecas i Ivet Eroles presentaran 'El setembre i la nit' i 'Dones al marge' durant els propers dies a Vic
Les escriptores Maica Rafecas i Ivet Eroles presentaran 'El setembre i la nit' i 'Dones al marge' durant els propers dies a Vic | Sara Blázquez
Aquest dissabte es presenta al Casino de Vic 'El setembre i la nit', de Maica Rafecas | El dimecres 14 d'abril es presenta a la llibreria Muntanya de llibres 'Dones al marge', d'Ivet Eroles
Iolanda Fresnillo és sociòloga, però el seu pas per l'Observatori del Deute en la Globalització i una quinzena d'anys com a investigadora sobre el deute la fan la fan una de les veus més expertes sobre el deute.
Iolanda Fresnillo és sociòloga, però el seu pas per l'Observatori del Deute en la Globalització i una quinzena d'anys com a investigadora sobre el deute la fan la fan una de les veus més expertes sobre el deute. | Elena Bulet
Sara Blázquez
Entrevista a Iolanda Fresnillo, sociòloga i investigadora sobre el deute, publicada originàriament a la revista Cooperació Catalana | «El capitalisme acaba amb les condicions per la vida i per la supervivència, ha generat el canvi climàtic, ja estem en un punt de no retorn, si no el transformem, és impossible que ens en sortim»
Martina Marcet és l'autora d’un dels textos d’Economia Solidària i Feminista (Pol·len Edicions)
Martina Marcet és l'autora d’un dels textos d’Economia Solidària i Feminista (Pol·len Edicions) | Núria Farrés
Sara Blázquez
Entrevista a Martina Marcet, ramadera agroecològica a Cal Roio del Catllaràs de la Nou de Berguedà i autora d'un dels textos d''Economia Solidària i Feminista' (Pol·len) | «A les zones rurals les dones tenen un pes i una càrrega molt grossa perquè saben que s’hauran de cuidar de la gent gran, dels fills, per tant hi ha un èxode cap a les zones urbanes i és on els moviments feministes creixen més»