El Diacrític

L'estelada de sis barres

Roser Iborra fa una crítica al supremacisme excloent d'alguns sectors independentistes i al racisme espanyolista

«No blanquegem l’odi i l’exclusió en nom d’una identitat pretesament superior. Som catalans i catalanes, sí: vinguts d’arreu a una terra de pas. Amb costums diversos que ens enriqueixen»

Dolça fruita, amarga gènesi

| 18/06/2019 a les 12:12h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, racisme, independentisme, estelada, supremacisme, Sant Jordi, persones migrades
Pancarta per denunciar les condicions laborals de Le Porc Gourmet feta per alguns dels treballadors acomiadats per l'empresa, a la plaça Major de Vic
Pancarta per denunciar les condicions laborals de Le Porc Gourmet feta per alguns dels treballadors acomiadats per l'empresa, a la plaça Major de Vic
Aquesta notícia es va publicar originalment el 18/06/2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa dos anys, per Sant Jordi, els treballadors i treballadores de Le Porc Gourmet, en plena onada d’acomiadaments per haver gosat denunciar les terribles condicions laborals de l’escorxador, van fer una paradeta de venda de roses, llibres i samarretes a la plaça de Vic, amb el suport de Càrnies en lluita. La plaça era una festa de llibres, roses i estelades. Suposo que això va fer que se sentissin part de tot plegat, perquè la gent s’acostava molt a la paradeta i preguntava, i escoltava.

Hi vam ser tot el dia. Havent dinat, vam començar a fer una pancarta, el lema de la qual no recordo, però que devia fer referència a la readmissió i la lluita... La pancarta era estesa al terra de la plaça i anàvem fent. Un dels nois, molt jove, va suggerir: «Posem-hi l’estrella!». «I les ratlles!», va dir un altre. Quan van acabar, vaig quedar bocabadada, perquè l’estelada que havien dibuixat tenia sis barres. «Però si són qua...», vaig començar a dir. I vaig callar. Perquè m’havia emocionat profundament. Aquella estelada havia sortit del cor, no era fruit de cap imposició. En aquella estelada, hi cabia tothom.
 
Tant de bo cap bandera, ni cap frontera, fos necessària. Tant de bo només hi hagués d’haver roba estesa, als balcons: una bandera universal feta de samarretes petites o de faldilles virolades i llençols de pau. Però som on som. Ara com ara, ens calen símbols contra l’opressió i necessitem dir que som un poble. Hi tenim dret. Hem lluitat per la llengua i ho hem de continuar fent. Hem lluitat per la llibertat dels presos i ho hem de continuar fent.

Ara bé: tots i totes les catalanes som una meravella? No ens enganyem. Hi ha capitalistes catalans. I ara mateix, a Ripoll, hi ha qui s’embolica amb l’estelada per dir que no hi cabem tots. I això és tota una altra cosa, això és intolerable. El racisme no és una opinió: és un delicte. Hem de combatre el racisme espanyolista, però també el que barreja reivindicacions ben lícites amb un supremacisme excloent. No blanquegem l’odi i l’exclusió en nom d’una identitat pretesament superior. Som catalans i catalanes, sí: vinguts d’arreu a una terra de pas. Amb costums diversos que ens enriqueixen. Casa meva és casa vostra, que diu la cançó: si és que hi ha cases d’algú. Cases de totes, de tots.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
Yousra Touri El Mansouri
10/01/2019
Imatge il·lustrativa
Roser Iborra
04/07/2022
Imatge il·lustrativa
Roser Iborra
28/07/2020
Imatge il·lustrativa
Retransmissió de l'acte inclòs dins el Festival Protesta on es parla del poder transformador de la cultura | Hi participen projectes com el Konvent, La Clota, Literal BCN o Festival Protesta
Trobada de presentació de la Fundació Emprius, aquest mes de febrer, que va aplegar nombroses persones del consell assessor i ambaixadores
Trobada de presentació de la Fundació Emprius, aquest mes de febrer, que va aplegar nombroses persones del consell assessor i ambaixadores | Fundació Emprius
Neus Altisent i Silva
La gestió i custòdia del patrimoni, l’enfortiment i difusió de la cultura comunal i les eines agrícoles i forestals compartides en són les tres principals línies d’acció | L'objectiu és assegurar la redistribució dels recursos i la regeneració de la biodiversitat, dins d’un marc de decreixement amb justícia social
Imatge il·lustrativa
Núria Segura Insa
Entrevista a Czarina Musni, advocada filipina refugiada a Barcelona que ha intervingut al Mobile Social Congress | La lletrada assegura que de manera «implícita» la indústria tecnològica contribueix en la persecució de les persones que defensen els drets humans