El Diacrític

L'estelada de sis barres

Roser Iborra fa una crítica al supremacisme excloent d'alguns sectors independentistes i al racisme espanyolista

«No blanquegem l’odi i l’exclusió en nom d’una identitat pretesament superior. Som catalans i catalanes, sí: vinguts d’arreu a una terra de pas. Amb costums diversos que ens enriqueixen»

Dolça fruita, amarga gènesi

| 18/06/2019 a les 12:12h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, Sant Jordi, supremacisme, estelada, independentisme, racisme, persones migrades
Pancarta per denunciar les condicions laborals de Le Porc Gourmet feta per alguns dels treballadors acomiadats per l'empresa, a la plaça Major de Vic
Pancarta per denunciar les condicions laborals de Le Porc Gourmet feta per alguns dels treballadors acomiadats per l'empresa, a la plaça Major de Vic
Aquesta notícia es va publicar originalment el 18/06/2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa dos anys, per Sant Jordi, els treballadors i treballadores de Le Porc Gourmet, en plena onada d’acomiadaments per haver gosat denunciar les terribles condicions laborals de l’escorxador, van fer una paradeta de venda de roses, llibres i samarretes a la plaça de Vic, amb el suport de Càrnies en lluita. La plaça era una festa de llibres, roses i estelades. Suposo que això va fer que se sentissin part de tot plegat, perquè la gent s’acostava molt a la paradeta i preguntava, i escoltava.

Hi vam ser tot el dia. Havent dinat, vam començar a fer una pancarta, el lema de la qual no recordo, però que devia fer referència a la readmissió i la lluita... La pancarta era estesa al terra de la plaça i anàvem fent. Un dels nois, molt jove, va suggerir: «Posem-hi l’estrella!». «I les ratlles!», va dir un altre. Quan van acabar, vaig quedar bocabadada, perquè l’estelada que havien dibuixat tenia sis barres. «Però si són qua...», vaig començar a dir. I vaig callar. Perquè m’havia emocionat profundament. Aquella estelada havia sortit del cor, no era fruit de cap imposició. En aquella estelada, hi cabia tothom.
 
Tant de bo cap bandera, ni cap frontera, fos necessària. Tant de bo només hi hagués d’haver roba estesa, als balcons: una bandera universal feta de samarretes petites o de faldilles virolades i llençols de pau. Però som on som. Ara com ara, ens calen símbols contra l’opressió i necessitem dir que som un poble. Hi tenim dret. Hem lluitat per la llengua i ho hem de continuar fent. Hem lluitat per la llibertat dels presos i ho hem de continuar fent.

Ara bé: tots i totes les catalanes som una meravella? No ens enganyem. Hi ha capitalistes catalans. I ara mateix, a Ripoll, hi ha qui s’embolica amb l’estelada per dir que no hi cabem tots. I això és tota una altra cosa, això és intolerable. El racisme no és una opinió: és un delicte. Hem de combatre el racisme espanyolista, però també el que barreja reivindicacions ben lícites amb un supremacisme excloent. No blanquegem l’odi i l’exclusió en nom d’una identitat pretesament superior. Som catalans i catalanes, sí: vinguts d’arreu a una terra de pas. Amb costums diversos que ens enriqueixen. Casa meva és casa vostra, que diu la cançó: si és que hi ha cases d’algú. Cases de totes, de tots.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
Yousra Touri El Mansouri
10/01/2019
Imatge il·lustrativa
Roser Iborra
04/06/2023
Imatge il·lustrativa
Abdelkarim Bouloum
23/05/2023
Imatge il·lustrativa
Ferran Domènech Tona
21/05/2023
Imatge il·lustrativa
Ferran Domènech Tona
19/05/2023
Concert d'Anna Andreu en una edició del Cantilafont
Concert d'Anna Andreu en una edició del Cantilafont | Clara Orozco
Laura Arau
«Festivals com Cantilafont no només reben menys diners públics —també decideixen millor on van els que tenen. Amb pressupostos que mai s'acostaran als dels grans festivals, la decisió passa per pagar bé a poca gent en lloc de pagar malament a molta. No és una qüestió d'escala. És una qüestió de criteri» | «I quan el diner públic arriba als grans festivals, no es tradueix en oportunitat real per a qui crea: l’artista emergent hi és present al cartell, relegat a un escenari petit en un horari on gairebé no hi ha públic, però en treu poc més que la il·lusió d’haver-hi estat»
Una de les imatges incloses en el llibre, de la junta de la cooperativa de Manlleu, fotografiats amb dues dones de l'agrupació feminista de la cooperativa La Moral de Badalona, que el 6 de març de 1932 va anar a Manlleu a promoure la creació d'agrupacions feministes a les cooperatives del territori
Una de les imatges incloses en el llibre, de la junta de la cooperativa de Manlleu, fotografiats amb dues dones de l'agrupació feminista de la cooperativa La Moral de Badalona, que el 6 de març de 1932 va anar a Manlleu a promoure la creació d'agrupacions feministes a les cooperatives del territori
Josep Comajoan Colomé
El Museu del Ter i l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central recuperen 'El cooperativisme a Osona', de l'historiador Josep Casanovas, publicada originalment el 1998 | La publicació, consultable gratuïtament al web del Museu del Ter, és el quart volum del projecte editorial «El fil de la cooperació»
Activistes de la PAH concentrades davant l'immoble afectat del carrer Diputació
Activistes de la PAH concentrades davant l'immoble afectat del carrer Diputació | ferr
Ferran Domènech Tona
Una desena d'activistes convocats per la PAH s'han concentrat a l'avinguda de la Diputació de Manlleu per negociar amb la comitiva judicial | Finalment s'ha pogut aturar el llançament, però el secretari judicial ha anunciat que el proper cop vindran amb ARRO dels Mossos d'Esquadra