Estem a les portes d’unes eleccions on partits obertament feixistes i racistes es presenten a diverses alcaldies. A Ripoll, el partit de Sílvia Orriols, Aliança Catalana, intentarà mantenir la regidoria que va guanyar el 2019 amb el Front Català, partit que posteriorment va abandonar. El mateix Front Català presentarà llistes a capitals com Manresa, Girona o Barcelona. A Vic, Josep Anglada també intentarà recuperar la cadira amb el partit Som Identitaris, després que el 2019 la justícia li impedís presentar-se després de condemnar-lo per unes coaccions a un menor d’edat.

I no ens oblidem de Vox, que triplica el nombre de candidatures municipals i presentarà un total de 133 llistes a Catalunya davant de les 45 que va presentar el 2019. Finalment, a Manlleu Sílvia Orriols ha muntat una sucursal d’Aliança Catalana, un municipi on PxC havia arribat a tenir tres regidors i on es tem que el discurs de suposada inseguretat que atien la majoria de partits decantin l’electorat cap als discursos d’ultradreta.

Ha sigut justament a Manlleu on ha nascut una proposta per fer front a aquesta deriva totalitària. Diversos col·lectius com el Casal Popular Boira Baixa, el grup de glosa Cor de Carxofa o la Colla Gegantera de Manlleu han compost una cançó amb l’objectiu de trencar l'estigma contra les persones racialitzades i mostrar que són un poble viu i acollidor mentre donen visibilitat als col·lectius de l'entorn de la cultura popular i l'autoorganització.

Diferents músics de la comarca i membres de col·lectius manlleuencs en canten les estrofes. Entre elles destaquen Marta Roma, Mar Pujol, Àlex Pujols, exTxarango i actualment a Arribar i Ploure, Met, saxofonista de Juantxo Skalari, Clara Arrey, trombonista de Greska o els rapers Resiliència. La cançó ha estat gravada a la Coctelera Studio de Torelló per Ivan López.

En paraules d’Ariadna Masmitjà, una de les impulsores de la cançó «la nostra voluntat és mostrar el futur que volem», per això també parlen d'educació i sanitat públiques o remunicipalització de l'aigua. Pel que fa a la convivència, la cançó pretén aportar nous punts de vista al fet migratori. Una de les estrofes clama: «La nostra sort és compartir cultures, orgulloses de la memòria col·lectiva, de l'avi que va venir d'Andalusia i del que fuig de la pobresa en patera».