ANTIFEIXISME

Jordi Borràs descriu la pluralitat de l'extrema dreta a ‘Tots els colors del negre’

El llibre conforma una extensa investigació de l’extrema dreta a l’Europa del segle XXI

L’Espai Canigó de la Muntanya de llibres es va omplir per acollir el fotoperiodista català

Presentació a Vic de 'Tots els colors del negre', el llibre de Jordi Borràs sobre l'extrema dreta a l'Europa del segle XXI

| 12/04/2022 a les 08:00h
Arxivat a: Setembre cultural, antifeixisme, tots els colors del negre, llibre, jordi borràs, periodisme, fotoperiodisme, muntanya de llibres
L'Espai Canigó de la Muntanya de llibres es va omplir, dijous passat, a la presentació de 'Tots els colors del negre', de Jordi Borràs
L'Espai Canigó de la Muntanya de llibres es va omplir, dijous passat, a la presentació de 'Tots els colors del negre', de Jordi Borràs | Aleix Auber
Aquesta notícia es va publicar originalment el 12/04/2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’Espai Canigó de la Muntanya de llibres es va omplir dijous amb la presentació de Tots els colors del negre (Ara Llibres), el darrer llibre del fotoperiodista català Jordi Borràs. Descriure la pluralitat de l’extrema dreta perquè arribi a un públic generalista és un dels objectius de l’obra, escrita a través d’una trama subterrània dibuixada amb tot allò que li ha passat a l’autor durant més de deu anys de documentació i investigació.

El llibre comença amb un fragment del diari d’un artiller de la Quinta del 41. Es tracta de l’avi de Borràs, que amb disset anys va anar a lluitar al front republicà a la Guerra Civil. «Va haver de disparar per sobre del seu poble, Gandesa. Li va tocar menjar guerra, exili, camps de concentració… Va ser un maqui urbà, va patir tortures, va sentir en carn pròpia què vol dir el feixisme, va ser un referent en una família de vençuts i lluitadors amb vocació de transformar la societat», explicava Borràs a l’inici d’un acte que va anar de la Terra Alta a milers de quilòmetres de distància, ja que Tots els colors del negre és una crònica de l’extrema dreta a l’Europa del segle XXI.

Segons l’autor, l’extrema dreta espanyola s’assembla més a les extremes dretes polonesa o hongaresa, perquè les tres comparteixen un substrat nacionalcatòlic evident i un anticomunisme fervent. Hi va haver un punt d’inflexió en la trajectòria periodística de Jordi Borràs en el qual va haver de deixar de cobrir l’extrema dreta espanyola per anar a investigar la d’altres països europeus, perquè patia amenaces constants. «Aquí se’m va posar cara, nom i cognom i em van començar a fer la vida impossible. Em van inhabilitar des del punt de vista professional i en aquell moment vaig fer la primera prova d’anar a treballar a l'estranger. Vaig començar per Alemanya, i em vaig sentir més segur cobrint un acte de neonazis allà, que una manifestació de suposats constitucionalistes a Barcelona», va afegir Borràs.
 

Segons l’autor, l’extrema dreta espanyola s’assembla més a les extremes dretes polonesa o hongaresa, perquè les tres comparteixen un substrat nacionalcatòlic evident i un anticomunisme fervent. Foto: Aleix Auber


Alemanya és la primera parada d’un recorregut que passa per Letònia, Polònia, França, Suècia, Grècia, Itàlia i Portugal. Un camí que no ha acabat, perquè Borràs ja pensa en el proper llibre. Així ho vam entendre quan va dir que va haver de tallar Tots els colors del negre quan portava un milió de caràcters picats. Tot i que són cinc-centes pàgines, es llegeixen ràpidament, perquè és un llibre de no-ficció escrit com una novel·la, amb una estructura conformada per capítols breus.

Per què el discurs d’extrema dreta arriba tant a la gent va ser la primera de les preguntes del públic, i Jordi Borràs va comparar-ho amb un estol de voltors, que quan veu un animal malalt o un xaiet, s’hi llença directe. «Quan l’extrema dreta detecta malestar social, actua. Proposa solucions molt simples a problemes molt complexos», va dir. Analitzant el caldo de cultiu que ha propiciat l’auge de l’extrema dreta a l’Estat espanyol, afavorit pel tractament dels mitjans de comunicació, les notícies falses i les xarxes socials, Borràs va explicar que un dels factors clau és «no haver entès que ja existia i apostava per votar partits que pròpiament no eren d’extrema dreta, però utilitzaven consignes d’extrema dreta. Per exemple, quan Ciutadans es presentava a la plaça Major de Vic, estava fent servir una estratègia de provocació pròpia de l’extrema dreta». La mateixa estratègia que utilitzaran diversos partits de cara a les pròximes eleccions municipals. I és que «ara, el panorama que tenim és més negre que la portada del llibre», va concloure Borràs, abans d’afegir que l’antifeixisme és més necessari que mai en una societat dita democràtica.
 
Dolors Marín considera que tenim «molt a aprendre dels moviments que han estat abans que nosaltres, perquè tenim una tradició i tot un patrimoni acumulat»
Dolors Marín considera que tenim «molt a aprendre dels moviments que han estat abans que nosaltres, perquè tenim una tradició i tot un patrimoni acumulat» | Josep Comajoan
Josep Comajoan
Especialista en moviments socials i la formació de la cultura llibertària a Catalunya, també ha estudiat els espais afins d'alguns d'aquests moviments, com ateneus o cooperatives, o el feminisme incipient de les dones espiritistes del primer terç del segle XX | «El jovent va emigrar del camp a la ciutat, i va tenir la necessitat de crear noves famílies, i les va trobar a l’entorn d’ateneus i cooperatives»
Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya, el 9% de la població de més de 15 anys té depressió
Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya, el 9% de la població de més de 15 anys té depressió
Núria Barnolas
Documentada anàlisi de Núria Barnolas sobre fins a quin punt la població més empobrida, especialment dones i infants, corren el risc de patir més problemes de salut mental | L'article apunta algunes possibles actuacions en matèria d'habitatge o ensenyament, començant per l'administració municipal, per pal·liar la situació
D'esquerra a dreta Eva López, Jordi Balcells i Anna Larios
D'esquerra a dreta Eva López, Jordi Balcells i Anna Larios | Ràdio Clota
Aprofitant les Festes del barri del carrer de la Riera, Ràdio Clota va parlar amb dos dels projectes socials que més el remouen