EL DIACRÍTIC

Els llestos de les llistes (side B)

Segona part de l'article sobre llistes musicals amb el millor de l'any del músic Ferran Orriols, del grup osonenc Nyandú

«Vaig criticar això que es fa de publicar llistes del millor de l’any, però no vaig poder-me estar de fer la meva»

Els llestos de les llistes (side A)

| 30/05/2019 a les 09:00h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, Gaz Coombes, MGMT, Emma Louise, Villagers, John Prine, Arctic Monkeys, Damien Jurado, Neil Young, Rosalía, Nyandú, cultura, cançons, música, llista, Gorillaz, The Everly Brothers
La cantant Rosalía, que el 2018 va presentar el projecte 'El mal querer'
La cantant Rosalía, que el 2018 va presentar el projecte 'El mal querer' | Sony Music Spain
Aquesta notícia es va publicar originalment el 30/05/2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Déu vos guard. Si ja sabeu per on van els tiros us estalviaré feina: feu un bandersnatch (o una rayuela, per als romàntics) i aneu de dret als discos. Ara, si heu espetegat aquí i no sabeu d'on vinc, us ho resumeixo: en l'article anterior vaig criticar això que es fa de publicar llistes del millor de l'any, però no vaig poder-me estar de fer la meva. Tinc tant de fato que l'he partit en dos articles i encara me'n queda. Però no en gitaré més. Aquesta és la segona i última entrega. Gaudiu-la i agafeu-ne el que vulgueu.

Damien Jurado — The Horizon Just Laughed. Folk de fàcil digestió, malgrat pugui contenir traces de rock. La veu d'aquest senyor bressola i amansa. Les cançons són rius a mar en calma. Tot el disc té un reflex daurat, com el de la llum de tarda, de la pols flotant en l'aire, que l'embruta però la fa visible i bella.

Arctic Monkeys — Tranquility Base Hotel & Casino. Lounge music, ciència-ficció. Un gran encert d'una banda referent. Moviment consolidador. Després d'AM, l'encreuament els enviava a Can Radiohead o a Can Coldpaly, i han escollit el primer. Tendir a la marca o marcar tendència. Van en serio, han vingut a jugar i fan el que els dona la gana. Si hi entreu, ploureu ovacions.

Rosalía — El mal querer. Obra mestra del nostre temps. Poca cosa aportaré que no sapigueu ja, però, perquè quedi dit, ho escric. Quan semblava que les llegendes formaven part de temps passats i terres llunyanes, surt ella i ens permet de viure-ho en pròpia pell. Poseu-vos-la de dalt a baix, a poder ser amb el llibret al davant, sense pausa. Quan acabeu sereu una persona nova.

John Prine — The Tree of Forgiveness. Folk empolsinat de la tercera edat. Que em caigués aquest àlbum a les mans va ser una grata sorpresa. Música de la frontera, fora el porxo i cel rogent, amb una llauna de cervesa barata a la mà i el cigarro de liar mig-apagat-mig-ensalivat als morros.

Villagers — The Art of Pretending to Swim. Folk mutat a pop renovador. Aquest xicot m'agrada des del seu primer àlbum, i ja en van quatre. No falla. Cançons increïblement belles amb harmonies tenebroses que es dissimulen rere melodies plenes de llum. Un àlbum profund i molt més produït que els anteriors. Vast oceà de criatures desconegudes. Vinga, mulleu-vos!

Emma Louise — Lylac Everything. Soul agosarat. Patam! Una idea original emmotlla el disc: la cantant transforma la seva veu cap a greu, mitjançant aparatos moderns, i la dota amb un to masculí i sensual que retira a Jeff Buckley. Original, atrevit i meravellosament preciós. Se la juga i la clava.

MGMT — Little Dark Age. Psicodèlia. Cafè amb llet i tripi. Què? No els hem pas perdut encara, oi? Quan semblava que s'havien oblidat de les cançons, aventurats en terres de sons estrafolaris, van i troben deu joies sota les pedres. Era això el que estaven buscant? Equilibri perfecte entre àcids i sucres.

Gaz Coombes — World’s Strongest Man. Hip-Rock ultraproduït.
L'excantant de Supergrass rebenta caps amb aquest disc concebut, gravat i mesclat en total soledat. Ric i magistral. Hi trobareu engrunes de soul, rock-and-roll, hip-hop o psicodèlia, entre d'altres. Al tanto que genera addicció.

Gorillaz — The Now Now. Electrònica. Banda virtual. Viatjar al futur sense moure's de lloc. Fer que el cap balli i el cos senti. Damon Albarn és un geni, hòstia. 

The Everly Brothers — The Golden Hits of the Everly Brothers (1962). Manual de cançons perfectes. Elegància. Estimo les cançons d'aquest recopilatori. I això que odio els recopilatoris. Les van fer diversos compositors, però els senyors les interpreten amb una bellesa absoluta. Guitarres espetegant i melodies que fan crec-crec.

Cánovas, Rodrigo, Adolfo y Guzmán — Señora Azul (1974). Crosby, Stills and Nash a l'espanyola. Mal em fa que no se n'hagi parlat més, d'aquesta colla. Harmonies de veu espaterrants i, sobretot, molta fibra. No restreny gens ni mica.

Neil Young — Harvest (1972). Lectura sagrada. Música del profeta. El millor de Neil Young és el que transmet. Sempre hi he vist un pagès cantant-li a la terra i això arriba. Escoltar-lo és amorrar-se on neix el riu. Molta bellesa i rock-and-roll. Grans cançons governen el disc i, malgrat la càrrega elèctrica que guarden, sempre se'l pot veure a ell, harmònica i guitarra sobresortint, com déunostrusenyor o els camps daurats que emmurallen els pobles.

Com acostumo a fer, acompanyo l'article amb una llista de reproducció de Spotify. Hi trobareu els discos dels dos articles. Els d'aquest comencen a partir de l'onzena cançó. Si heu llegit fins aquí, tot això que sabreu. Si no, prou que ho trobareu igualment.


 
«Sé que puc tornar a recaure i llegint-me sabré que, deixant-me ajudar, podré tornar a alçar-me»
«Sé que puc tornar a recaure i llegint-me sabré que, deixant-me ajudar, podré tornar a alçar-me» | Leah Kelley
Raquel Coma Roura
Raquel Coma Roura comparteix en aquest article les sensacions viscudes arrel d'una depressió | «Tot el dolor que vius és contrarestat per una empatia preciosa, que enlloc de jutjar-te t’acompanya»
Un grup de dones denunciant els casos d'assetjament a l'escorxador Esfosa de Vic
Un grup de dones denunciant els casos d'assetjament a l'escorxador Esfosa de Vic | Aleix Auber
Roser Iborra
«El 17 de setembre va acabar una impunitat. Es va destapar la caixa dels trons, sí, però per tal de canviar les coses i aconseguir de mica en mica una societat millor. I el 22 de setembre, a la roda de premsa en què gairebé una vintena de grups de dones vam donar suport a les denunciants, va néixer una lluita»
El primer i tercers classificats, amb Les Truges de la Plana a l'entrega dels premis al Museu del Ter
El primer i tercers classificats, amb Les Truges de la Plana a l'entrega dels premis al Museu del Ter | Aleix Auber
L'escriptor osonenc va destacar el paper de la cultura en la denúncia de les injustícies socials i ambientals, entre les quals hi ha les originades per la industrialització del sector agrari | El segon premi del concurs de narracions distòpiques sobre la indústria porcina ha correspost a Maria Sevilla Paris i el tercer, a Javier García Lapiedra i Javier Martínez Aznar