El Diacrític

Uns sindicats i una patronal sense escrúpols

«Fa dos anys, es va crear una Taula de càrnies amb els grans sindicats grocs i la patronal on discuteixen la jugada sense la presència d’altres sindicats petits i sense cap representant dels treballadors i treballadores afectats»

«La classe treballadora no ha de donar les gràcies a ningú pel fet de tenir feina; ben al contrari, són els treballadors i treballadores els qui generen els beneficis milionaris del sector carni»

El fred de Vic i l'escalfor de la lluita

| 20/02/2018 a les 21:24h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, indústria agroalimentària, indústria càrnia, falses cooperatives, explotació laboral, sindicats, lluita obrera, Montse Castañé, Càrnies en Lluita
Protesta de treballadors de Le Porc Gourmet després de la rua de cotxes reivindicativa de diumenge
Protesta de treballadors de Le Porc Gourmet després de la rua de cotxes reivindicativa de diumenge | Càrnies en Lluita
Aquesta notícia es va publicar originalment el 20/02/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
On hem arribat? Ara tenim vint-i vuit famílies al carrer i, a partir del dia 1 de març n’hi podem tenir cinc-centes més que, de fet, ja han rebut una notificació en aquest sentit.

I és que el senyor Jorge Samper, del Grupo Jorge, propietari de l’escorxador Le Porc Gourmet, escorxador de Santa Eugènia de Berga, a Osona, no vol complir la nova llei catalana de cooperatives que es va aprovar el mes de març de 2017 i que atorga als treballadors uns drets comparables als mínims dels treballadors i treballadores contractats.

Pel que fa als sindicats grocs de la vergonya, ja fa vint-i-tres anys que sabien què passava amb les falses cooperatives però mai no hi han fet res. Sense cap escrúpol, en comptes d’ajudar la classe treballadora sempre donen suport a la patronal. Juntament amb el govern corrupte de l’estat espanyol, aproven reformes laborals precàries, pensions miserables, etcètera. Per exemple, el Pacte de Toledo es carrega sense cap escrúpol el patrimoni de la seguretat social. També s’han carregat el sindicalisme, i arrasen amb tot. Qui en rep sempre les conseqüències és la classe treballadora. Només es belluguen quan es volen penjar les medalles d’una feina feta per altres persones o entitats i fer-se la foto.

La patronal diu que té un codi de bones pràctiques, però els seus fets només afavoreixen  una precarietat laboral tan extrema que de fet és un  esclavatge. S’ajuden entre ells i són els treballadors els qui en reben les conseqüències directes.

També sabem que, fa dos anys, es va crear una Taula de càrnies amb els grans sindicats grocs i la patronal on discuteixen la jugada sense la presència d’altres sindicats petits i sense cap representant dels treballadors i treballadores afectats. 

Nosaltres no tenim cap confiança en aquesta Taula de les càrnies. Creiem que no arreglarà  la situació extremadament precària de les treballadores i treballadors més vulnerables, ja que ni tan sols els dóna veu i vot.

I és que la classe treballadora no ha de donar les gràcies a ningú pel fet de tenir feina; ben al contrari, són els treballadors i treballadores els qui generen els beneficis milionaris del sector carni de què gaudeix aquesta patronal.

Si els integrants d’aquesta Taula sabessin què és treballar  jornades maratonianes amb un sou indigne i unes condicions d’esclavatge, potser es plantejarien treballar amb eficàcia. I això sense parlar de la situació d’extrema alarma social d’aquestes famílies que estan al carrer sense cobertura econòmica de cap mena.

Ara estan al carrer centenars de famílies vulnerables; però demà podem ser qualsevol de nosaltres, perquè el frau de llei dels falsos autònoms s’està estenent a altres sectors. Per tant, aquesta problemàtica ens toca de ple.

Justament, les treballadores i treballadors de Le Porc Gourmet, amb la seva lluita i dignitat, són un exemple per a tota la classe treballadora. Són la base d’aquesta república socialista i feminista que volem construir.

Ja n’hi ha prou que la classe treballadora continuï ajupida! Ja és hora que ens posem dempeus i sortim a lluitar pels drets que els nostres pares i mares, avis i àvies van aconseguir i que ens hem deixat prendre!

Quin futur tindran les nostres futures generacions, si no lluitem? Cap ni un! Lluitem ja per un treball digne!

Paralitzem el país i l’estat espanyol! Fem vaga general!

Visca la classe treballadora! Pits i collons!


Montse Castañé i Roque és membre de la COS i de Càrnies en lluita

 
Imatge il·lustrativa
Aleix Auber
Aleix Auber
Fotoreportatge d'Aleix Auber, aquest dissabte al matí, pels carrers de Banyoles, en ple confinament a causa del Covid19 | «Distància, però també complicitat, somriures davant de mirades desconfiades i poques paraules, són el resum perfecte d’aquest dia a dia»
Maria Saladich és cirurgiana a l'Hospital General de Vic, però és també il·lustradora. En ple confinament per la crisi del coronavirus enceta una col·laboració amb Setembre
Maria Saladich és cirurgiana a l'Hospital General de Vic, però és també il·lustradora. En ple confinament per la crisi del coronavirus enceta una col·laboració amb Setembre | Eudald Palma
Sara Blázquez
Entrevista a Maria Saladich, cirurgiana a l'Hospital General de Vic i il·lustradora | Aprofitem les facilitats que ofereixen les noves tecnologies i la seva setmana de reserva a la feina per parlar de la nova col·laboració amb Setembre, però també de la crisi del coronavirus, del sistema sanitari, de les xarxes de suport o de la importància de posar la vida al centre
El confinament ha enganxat a Pol Rifà, autor de la ressenya, llegint 'Serem Atlàntida', de Joan Benesiu (Edicions del Periscopi, 2019)
El confinament ha enganxat a Pol Rifà, autor de la ressenya, llegint 'Serem Atlàntida', de Joan Benesiu (Edicions del Periscopi, 2019) | Pol Rifà
Pol Rifà
Pol Rifà reflexiona des del confinament sobre 'Serem Atlàntida' (Edicions del Periscopi) i El meridià de París (Edicions Poncianes) | «A la novel·la es planteja que en la societat de l’espectacle tot és susceptible d’esdevenir un simulacre. En el sentit que la realitat es presenta com un decorat fruit de l’alienació i del consum generalitzat. Veient la situació actual m’aventuro a plantejar que el confinament també pot acabar convertint-se en un simulacre propi d’una societat de control»