El Diacrític

Deu mesos de la nova llei de cooperatives i el frau continua

«És trist que s'aprovin lleis i ningú faci un seguiment per veure'n el grau de compliment»

«Tal com va dir una persona molt important en l'escalafó jeràrquic de l'empresa «per què hem de respectar nosaltres una llei catalana si no som una empresa catalana»

Treballadors de Le Porc Gourmet denuncien l'empresa en sentir-se coaccionats perquè es passin a una falsa cooperativa gallega

| 30/01/2018 a les 08:13h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, indústria càrnia, indústria agroalimentària, falses cooperatives, Le Porc Gourmet, Grupo Jorge
Treballadors a la sortida de la falsa cooperativa Clavial, el 16 de desembre passat a Vic
Treballadors a la sortida de la falsa cooperativa Clavial, el 16 de desembre passat a Vic | Marco S. Noferini
Aquesta notícia es va publicar originalment el 30/01/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ja són deu els mesos que s'han complert des que es va aprovar en el Parlamen, el 28 de març passat, la nova llei catalana de cooperatives. Deu mesos on l'esperança de milers de treballadores i treballadors de tantes falses cooperatives, de veure millorar les seves precàries condicions laborals i la seva escassa protecció social, s'ha tornat en una amarga decepció i en una total desconfiança cap al sistema, les institucions i aquells que suposadament els representen des dels seus escons, però poc o gens semblen voler fer per ells.

Que il·lusos que vam ser confiant que amb el canvi de la llei, tot i tenint clar que era un simple pegat, es millorarien les condicions laborals de molts treballadors i faria poc atractiu el famós frau de llei del fals cooperativisme, del que alguns han tret un bon benefici.

Com han d'estar rient els poderosos amos d'algunes importants empreses, càrnies i d'altres sectors, i els que són darrere de les cooperatives que tenen subrogats la major part dels diversos serveis de les mateixes en veure's lliures de l'obligat compliment d'una llei.

És descoratjador veure les condicions de treball, els escassos drets i les baixes retribucions de milers de treballadors que semblen haver estat despullats de la seva condició d'éssers humans per convertir-se i ser tractats com a meres eines substituïbles i prescindibles del procés productiu. És trist que s'aprovin lleis i ningú faci un seguiment per veure'n el grau de compliment. I no té lògica que l'administració (com podria ser la Inspecció de Treball) no posi fi al fals cooperativisme i sancioni a qui no compleixi amb la llei.

Però el tema no acaba aquí, ja que fa ja uns mesos que se sabia que el totpoderós Grup Jorge, grup empresarial que es troba darrere d'alguns dels escorxadors més importants de la comarca d'Osona, ja tenia preparat un pla B per si realment arribava el moment en el qual les cooperatives que li aporten la major part dels seus treballadors es veien en l'obligació d'haver de complir la llei, i amb això al reconeixement d'uns salaris i drets equivalents als dels treballadors regulats pel conveni carni. La solució trobada per l'empresa per evitar veure incrementats els costos repercutits per l'increment de salaris i cotitzacions, en haver de respectar les cooperatives la nova llei catalana, ha estat convidar a treballadores i treballadors de les cooperatives que fins ara els havien aportat la mà d'obra, algunes vegades pressionant-los, a acceptar un canvi de cooperativa a una altra amb seu lluny de Catalunya, atès que de quedar-se en les antigues cooperatives podrien perdre el treball vista la intenció de no renovar els contractes amb les seves cooperatives. I és per tot això que bona part de les treballadores i treballadors cooperativistes que presten els seus serveis en l'escorxador Le Porc Gourmet, del totpoderós Grup Jorge, estan sent recol·locats a Auga SCCL, una cooperativa amb seu a la província de Lugo. Tal com va dir una persona molt important en l'escalafó jeràrquic de l'empresa «per què hem de respectar nosaltres una llei catalana si no som una empresa catalana».

Així és com estan les coses, després de deu mesos d'haver-se aprovat la llei catalana de cooperatives. Però malgrat tot l'exposat, que alguns no cantin victòria abans d'hora, perquè des de Càrnies en Lluita, per molt que alguns se les vegin molt felices, seguirem donant guerra i ajudant als explotats i maltractats treballadors de la totpoderosa indústria càrnia, i no cessarem en la nostra obstinació fins a aconseguir que es compleixi la llei i s'equiparin les condicions laborals dels falsos cooperativistes amb les dels treballadors del sector on presten el seu servei. La lluita contínua.

I si voleu saber més dels excessos i pràctiques fraudulentes de la indústria càrnia no us perdeu el programa Salvados de la Sexta d'aquest diumenge.
Ramon Ripoll aguantant l'estelada de la capçalera en una manifestació de la Diada a Vic
Ramon Ripoll aguantant l'estelada de la capçalera en una manifestació de la Diada a Vic | Dolors Pena
Publiquem els textos que es van llegir en nom de Capgirem Vic, Unitat contra el Feixisme i el Racisme i Càrnies en Lluita a l’acte de comiat a Ramon Ripoll
Marta Salinas durant l'entrevista a la Fira Literal
Marta Salinas durant l'entrevista a la Fira Literal | Oriol Clavera | Fira Literal
Josep Comajoan
Entrevista a Marta Salinas, autora de la novel·la 'Aprendre bahasa és fàcil' a l'última Fira Literal | «Publicar s'ha convertit en una fita en sí mateixa en comptes d'anar a la recerca de la qualitat» | «'Aprendre bahasa és fàcil' gira entorn a les expectatives no complertes i el pes de la quotidianitat en la relació de parella»
Els cinc socis de la cooperativa Mas Les Vinyes amb els quatre infants amb qui formen els tres nuclis familiars que viuen i treballen a la masia Les Vinyes
Els cinc socis de la cooperativa Mas Les Vinyes amb els quatre infants amb qui formen els tres nuclis familiars que viuen i treballen a la masia Les Vinyes | Mas Les Vinyes
Núria Farrés
Mas Les Vinyes, una cooperativa de treball que gestiona un projecte de permacultura al Lluçanès | «Col·laborem i creem sinergies amb la gent d'aquí en molts aspectes, no només econòmics sinó també socials i culturals»