El Diacrític

L'experiència

Amadeu Lleopart reflexiona sobre el valor i el sentit de l'experiència en la docència i l'educació, però també en la literatura

«L’experiència, sens dubte, és una magnífica oportunitat d’aprenentatge, però pot haver-hi molts anys de vol i poc profit»

«De què serveixen anys i panys de conreu de la literatura, sota la llum postissa dels focus que enfoquen però no il·luminen, sense aconseguir, malgrat les aparences, ni un sol vers amb la textura del foc?»

Constitucionalistes?

| 02/01/2018 a les 08:00h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, educació, escola, ensenyament, literatura
Imatge il·lustrativa
Syd Wachs/Unsplash
Aquesta notícia es va publicar originalment el 02/01/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Quan algú em parla d’una mestra i em diu que té molta experiència en les tasques docents, acostumo a arrufar el nas. L’experiència, sens dubte, és una magnífica oportunitat d’aprenentatge, però pot haver-hi molts anys de vol i poc profit. L’important no és el temps –la quantitat de temps– de dedicació a l’ensenyament, sinó el que s’ha obtingut gràcies a l’experiència de què es disposa. Resulta evident que el que compta és si la mestra ha assolit cert coneixement. Em refereixo, és clar, a un coneixement provisional i modelable, de la naturalesa del fang, mai definitiu, que permeti avançar.

Quan algú em diu que tot el que sap del treball amb nenes i nens ho deu a l’experiència, també arrufo el nas. I em ve una pregunta als llavis: els llibres, els diaris, les xerrades i els cursos no serveixen, també, per aprendre? Ja que és evident que, en la construcció de coneixement, utilitzem materials molt diversos. Una recombinació magnífica de les observacions i reflexions pròpies amb les que, fins que les incorpores, pertanyen a altres agents, a altres actors. Per arribar a l’elaboració de l’únic discurs pedagògic possible: una mica discontinu i contradictori, sempre provisional, sempre modelable. Ho repeteixo: l’únic discurs pedagògic possible. Sigui embastat per investigadores, per mestres, per mares.

He fet referència a les persones que es dediquen a la docència –en un sentit ampli– i a l’educació (a casa, a les escoles, als instituts, als carrers, en els mitjans de comunicació...), perquè aquest món no em resulta pas aliè, al contrari! També podria parlar un xic dels escriptors. De què serveixen anys i panys de conreu de la literatura, sota la llum postissa dels focus que enfoquen però no il·luminen, sense aconseguir, malgrat les aparences, ni un sol vers amb la textura del foc?
Gent comprant al local de la cooperativa, ubicat al número 22 de la carretera de Torà
Gent comprant al local de la cooperativa, ubicat al número 22 de la carretera de Torà | Marcel·lí Sala
Dolors Pujols
En plena transició, la cooperativa de consum del Solsonès va oferir una alternativa al comerç convencional | La creació d’una panificadora que abaratia el pa va confrontar-los amb el gremi de forners
La masia del Puig dels Eixuts, on es faran les jornades, just després de ser «expropiada» a Caixa Bank la setmana passada
La masia del Puig dels Eixuts, on es faran les jornades, just després de ser «expropiada» a Caixa Bank la setmana passada | Twitter Truja Negra
Anna Pujol Reig
La nova Assemblea Truja Negra organitza aquest cap de setmana al Lluçanès les Primeres Jornades de Resistència Rural | Les jornades es fan a la masia del Puig dels Eixuts, propietat de Caixa Bank, que la Truja Negra va «expropiar» la setmana passada
Els deu membres del grup de música i cooperativa Txarango a l’estudi de gravació
Els deu membres del grup de música i cooperativa Txarango a l’estudi de gravació | Bernat Almirall
Núria Farrés
Reportatge sobre la conversió en cooperativa del conegut grup musical osonenc i ripollenc | «La cooperativa no és només un instrument sinó que també és una opció política»