El Diacrític

L'experiència

Amadeu Lleopart reflexiona sobre el valor i el sentit de l'experiència en la docència i l'educació, però també en la literatura

«L’experiència, sens dubte, és una magnífica oportunitat d’aprenentatge, però pot haver-hi molts anys de vol i poc profit»

«De què serveixen anys i panys de conreu de la literatura, sota la llum postissa dels focus que enfoquen però no il·luminen, sense aconseguir, malgrat les aparences, ni un sol vers amb la textura del foc?»

Constitucionalistes?

| 02/01/2018 a les 08:00h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, educació, escola, ensenyament, literatura
Imatge il·lustrativa
Syd Wachs/Unsplash
Aquesta notícia es va publicar originalment el 02/01/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Quan algú em parla d’una mestra i em diu que té molta experiència en les tasques docents, acostumo a arrufar el nas. L’experiència, sens dubte, és una magnífica oportunitat d’aprenentatge, però pot haver-hi molts anys de vol i poc profit. L’important no és el temps –la quantitat de temps– de dedicació a l’ensenyament, sinó el que s’ha obtingut gràcies a l’experiència de què es disposa. Resulta evident que el que compta és si la mestra ha assolit cert coneixement. Em refereixo, és clar, a un coneixement provisional i modelable, de la naturalesa del fang, mai definitiu, que permeti avançar.

Quan algú em diu que tot el que sap del treball amb nenes i nens ho deu a l’experiència, també arrufo el nas. I em ve una pregunta als llavis: els llibres, els diaris, les xerrades i els cursos no serveixen, també, per aprendre? Ja que és evident que, en la construcció de coneixement, utilitzem materials molt diversos. Una recombinació magnífica de les observacions i reflexions pròpies amb les que, fins que les incorpores, pertanyen a altres agents, a altres actors. Per arribar a l’elaboració de l’únic discurs pedagògic possible: una mica discontinu i contradictori, sempre provisional, sempre modelable. Ho repeteixo: l’únic discurs pedagògic possible. Sigui embastat per investigadores, per mestres, per mares.

He fet referència a les persones que es dediquen a la docència –en un sentit ampli– i a l’educació (a casa, a les escoles, als instituts, als carrers, en els mitjans de comunicació...), perquè aquest món no em resulta pas aliè, al contrari! També podria parlar un xic dels escriptors. De què serveixen anys i panys de conreu de la literatura, sota la llum postissa dels focus que enfoquen però no il·luminen, sense aconseguir, malgrat les aparences, ni un sol vers amb la textura del foc?
Signatura del pacte de govern entre PSOE i Unides Podem
Signatura del pacte de govern entre PSOE i Unides Podem | Twitter Pablo Iglesias
David Palau i Zaidín
David Palau analitza, en aquest article, el pacte de govern entre el PSOE i Unides Podem | «En cada moviment tàctic com aquest, les esquerres hi perdem un llençol de dignitat i coherència, dues divises imprescindibles que ens han d’ajudar a desbrossar el camí de la regeneració política»
Laia Casadevall, llevadora i activista pel part respectat
Laia Casadevall, llevadora i activista pel part respectat | Sara Blázquez
Sara Blázquez
Entrevista a Laia Casadevall, llevadora i defensora del part respectat | «La violència obstètrica és l'apropiació dels processos reproductius de les dones per part dels professionals de la salut i, en definitiva, una pèrdua de control i del dret a decidir sobre les nostres pròpies maternitats»
Adolfo Fernández, 'Dolfu'
Adolfo Fernández, 'Dolfu' | Infolibre
Roser Iborra
Article de Roser Iborra sobre el procés contra Adolfo Fernández, 'Dolfu', veí de Gijón a qui la justícia demana sis mesos de presó o 4.320 euros de multa per no haver-se presentat a fer de vocal en una mesa electoral al·legant motius ideològics | Iborra hi recorda quan ella també va ser jutjada pels mateixos motius el 1995: «En vam dir «insubmissió a l’estat». La desobediència té moltes cares, però totes sumen»