El Diacrític

Constitucionalistes?

Amadeu Lleopart debuta a El Diacrític de Setembre amb un article on qüestiona el qualificatiu de 'constitucionalista' per a partits com Ciutadans o el PP

«Són espanyolistes i no se n'amaguen. Ben fet. Però el que em fa por és l'anticatalanisme»

Majoria republicana

| 22/12/2017 a les 16:09h
Arxivat a: El Diacrític, Ciutadans, Inés Arrimadas, procés sobiranista, espanyolisme, constitucionalisme, Constitució
Inés Arrimadas, en una compareixença recent a Brussel·les
Inés Arrimadas, en una compareixença recent a Brussel·les | Ciutadans
Aquesta notícia es va publicar originalment el 22/12/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Hi ha un adjectiu que, en les anàlisis polítiques, caldria començar a evitar: constitucionalista. ¿Que no hi estan d'acord, Junts per Catalunya, ERC i la CUP, en el procés constituent de la República Catalana? És evident que sí. Però el que els partits autoanomenats constitucionalistes defensen de totes totes és el marc de la Constitució Espanyola del 78 (els socialistes hi inclouen, sembla ser, el desig de reformar-la). Per tant, pensant en una constitució o una altra, podem considerar constitucionalistes les diverses organitzacions polítiques parlamentàries. 

A Ciutadans i el PP no crec que els escaigui l'adjectiu constitucionalistes. És un eufemisme, un engany. ¿Oi que hi ha forces polítiques catalanistes?, doncs a ells els hauria de correspondre el descriptor espanyolistes.

¿Vau veure com Arrimadas, Rivera i simpatitzants celebraven els resultats electorals? De nou, va ser una mostra ben clara del seu espanyolisme. Per exemple: als espectadors de TV3 ens va arribar el càntic de joia «¡Yo soy español, español, español!». Són espanyolistes i no se n'amaguen. Ben fet. Però el que em fa por és l'anticatalanisme. Vejam: l'espanyolisme no ha de comportar, necessàriament, anticatalanisme. De la mateixa manera que el catalanisme (parlo per mi) no comporta, necessàriament, antiespanyolisme. Però la deriva de Ciutadans és molt perillosa. De tota manera, tenen l'oportunitat –si bé requeriria molta voluntat– de corregir el rumb. I la llengua (i tot el que hi està relacionat: ensenyament, mitjans de comunicació, etc.) és un punt clau.

Em sembla que als líders de Ciutadans no els agrada que se'ls compari amb el lerrouxisme de fa cent anys. Però, de moment, la posen massa fàcil, aquesta comparació. Semblar d'esquerres i ser de dretes, disposar de suport econòmic important, i actuar contra els pals de paller de la identitat –per oberta que la vulguem– catalana. 
'Tot era massa fràgil' descriu dos escenaris, el de 2025, precol·lapse ecològic, i el de 2045, on Catalunya viu sota un règim totalitari
'Tot era massa fràgil' descriu dos escenaris, el de 2025, precol·lapse ecològic, i el de 2045, on Catalunya viu sota un règim totalitari | Carme Cara
Jordi Martí Font
Crítica de Jordi Martí Font de la novel·la 'Tot era massa fràgil', de Rubèn Suriñach | «Ara toca pensar-hi i parlar-ne perquè el que ens conta Rubèn Suriñach en aquestes pàgines no és, desgraciadament, només una novel·la de ficció»
Un moment de la rua pel centre de Torelló
Un moment de la rua pel centre de Torelló
Susanna Mary
Susanna Mary s'estrena a Setembre amb una crònica de l'acte de divendres a Torelló contra els assassinats masclistes | «El patriarcat té arrels profundes, el dolor també. La ràbia, també»
«La por que ens feia la bruixa, ara ens la pot fer la immigració que volen que identifiquem com l’esca dels nostres mals»
«La por que ens feia la bruixa, ara ens la pot fer la immigració que volen que identifiquem com l’esca dels nostres mals» | Asmus Koefoed
Carme Brugarola
«L'extrema dreta vol que retornem a l’esgarriada edat mitjana on els homes benaurats torturaven les estigmatitzades dones malèfiques» | «La simplicitat dels missatges de l’extrema dreta activen la por ancestral que ens paralitza: no es fan preguntes, no es pensa»