El Diacrític

Constitucionalistes?

Amadeu Lleopart debuta a El Diacrític de Setembre amb un article on qüestiona el qualificatiu de 'constitucionalista' per a partits com Ciutadans o el PP

«Són espanyolistes i no se n'amaguen. Ben fet. Però el que em fa por és l'anticatalanisme»

Majoria republicana

| 22/12/2017 a les 16:09h
Arxivat a: El Diacrític, Constitució, constitucionalisme, espanyolisme, procés sobiranista, Inés Arrimadas, Ciutadans
Inés Arrimadas, en una compareixença recent a Brussel·les
Inés Arrimadas, en una compareixença recent a Brussel·les | Ciutadans
Aquesta notícia es va publicar originalment el 22/12/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Hi ha un adjectiu que, en les anàlisis polítiques, caldria començar a evitar: constitucionalista. ¿Que no hi estan d'acord, Junts per Catalunya, ERC i la CUP, en el procés constituent de la República Catalana? És evident que sí. Però el que els partits autoanomenats constitucionalistes defensen de totes totes és el marc de la Constitució Espanyola del 78 (els socialistes hi inclouen, sembla ser, el desig de reformar-la). Per tant, pensant en una constitució o una altra, podem considerar constitucionalistes les diverses organitzacions polítiques parlamentàries. 

A Ciutadans i el PP no crec que els escaigui l'adjectiu constitucionalistes. És un eufemisme, un engany. ¿Oi que hi ha forces polítiques catalanistes?, doncs a ells els hauria de correspondre el descriptor espanyolistes.

¿Vau veure com Arrimadas, Rivera i simpatitzants celebraven els resultats electorals? De nou, va ser una mostra ben clara del seu espanyolisme. Per exemple: als espectadors de TV3 ens va arribar el càntic de joia «¡Yo soy español, español, español!». Són espanyolistes i no se n'amaguen. Ben fet. Però el que em fa por és l'anticatalanisme. Vejam: l'espanyolisme no ha de comportar, necessàriament, anticatalanisme. De la mateixa manera que el catalanisme (parlo per mi) no comporta, necessàriament, antiespanyolisme. Però la deriva de Ciutadans és molt perillosa. De tota manera, tenen l'oportunitat –si bé requeriria molta voluntat– de corregir el rumb. I la llengua (i tot el que hi està relacionat: ensenyament, mitjans de comunicació, etc.) és un punt clau.

Em sembla que als líders de Ciutadans no els agrada que se'ls compari amb el lerrouxisme de fa cent anys. Però, de moment, la posen massa fàcil, aquesta comparació. Semblar d'esquerres i ser de dretes, disposar de suport econòmic important, i actuar contra els pals de paller de la identitat –per oberta que la vulguem– catalana. 
«El pitjor és que la burocràcia, ara,  ja no és ni palpable: si alguna cosa no és a l’ordinador, malament rai»
«El pitjor és que la burocràcia, ara, ja no és ni palpable: si alguna cosa no és a l’ordinador, malament rai»
Roser Iborra
«Si no tens cita prèvia, si t’ha arribat massa tard un avís, si no acabes de saber nedar entre tants anuncis traïdors... si en comptes de voler comprar alguna cosa et vols donar de baixa d’algun servei, la burocràcia se’t menjarà amb patates, i acabaràs parlant amb la paret: «Si vol ser atès en català... les operadores estan ocupades... provi-ho més tard»
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich practiquen el nudisme, ja no estan per tonteries!
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich practiquen el nudisme, ja no estan per tonteries! | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich practiquen el nudisme, ja no estan per tonteries! | Setembre tornarà amb nous continguts i noves vinyetes el mes de setembre, bon estiu!
El futur rei Joan Carles amb el dictador Francisco Franco
El futur rei Joan Carles amb el dictador Francisco Franco | AHN
Jordi Martí Font
«El Gobierno más progresista de la historia de España» (quin paper més galdós el de Podemos, perquè el PSOE sempre ho ha estat ple de lladres) ha pactat que la sangonera major se'n vagi sense passar per on passa qualsevol persona que roba un milió o mil milions de vegades menys del que ell ha robat» | «El cap de l'Estat, ara fugit per lladre, a banda de felicitar el Nadal per la tele, deien que era «campechano», queia bé i follava molt. I es veu que això fa com gràcia als súbdits i «humanitza» el poder»