El Diacrític

Constitucionalistes?

Amadeu Lleopart debuta a El Diacrític de Setembre amb un article on qüestiona el qualificatiu de 'constitucionalista' per a partits com Ciutadans o el PP

«Són espanyolistes i no se n'amaguen. Ben fet. Però el que em fa por és l'anticatalanisme»

Majoria republicana

| 22/12/2017 a les 16:09h
Arxivat a: El Diacrític, Constitució, constitucionalisme, espanyolisme, procés sobiranista, Inés Arrimadas, Ciutadans
Inés Arrimadas, en una compareixença recent a Brussel·les
Inés Arrimadas, en una compareixença recent a Brussel·les | Ciutadans
Aquesta notícia es va publicar originalment el 22/12/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Hi ha un adjectiu que, en les anàlisis polítiques, caldria començar a evitar: constitucionalista. ¿Que no hi estan d'acord, Junts per Catalunya, ERC i la CUP, en el procés constituent de la República Catalana? És evident que sí. Però el que els partits autoanomenats constitucionalistes defensen de totes totes és el marc de la Constitució Espanyola del 78 (els socialistes hi inclouen, sembla ser, el desig de reformar-la). Per tant, pensant en una constitució o una altra, podem considerar constitucionalistes les diverses organitzacions polítiques parlamentàries. 

A Ciutadans i el PP no crec que els escaigui l'adjectiu constitucionalistes. És un eufemisme, un engany. ¿Oi que hi ha forces polítiques catalanistes?, doncs a ells els hauria de correspondre el descriptor espanyolistes.

¿Vau veure com Arrimadas, Rivera i simpatitzants celebraven els resultats electorals? De nou, va ser una mostra ben clara del seu espanyolisme. Per exemple: als espectadors de TV3 ens va arribar el càntic de joia «¡Yo soy español, español, español!». Són espanyolistes i no se n'amaguen. Ben fet. Però el que em fa por és l'anticatalanisme. Vejam: l'espanyolisme no ha de comportar, necessàriament, anticatalanisme. De la mateixa manera que el catalanisme (parlo per mi) no comporta, necessàriament, antiespanyolisme. Però la deriva de Ciutadans és molt perillosa. De tota manera, tenen l'oportunitat –si bé requeriria molta voluntat– de corregir el rumb. I la llengua (i tot el que hi està relacionat: ensenyament, mitjans de comunicació, etc.) és un punt clau.

Em sembla que als líders de Ciutadans no els agrada que se'ls compari amb el lerrouxisme de fa cent anys. Però, de moment, la posen massa fàcil, aquesta comparació. Semblar d'esquerres i ser de dretes, disposar de suport econòmic important, i actuar contra els pals de paller de la identitat –per oberta que la vulguem– catalana. 
Tot el que experimenta un nadó quan neix és a través del cos: és el seu mitjà de comunicació i la seva principal font receptora d'estímuls
Tot el que experimenta un nadó quan neix és a través del cos: és el seu mitjà de comunicació i la seva principal font receptora d'estímuls
Alba Rosique
«De forma individual i col·lectiva, decidim quan els menors han de ser obedients i sobre què els permetem dir 'no'» | «Si ensenyo a respectar el propi cos des de l'estima, podré fer el mateix amb el dels altres?»
Aina Torres, autora de 'Dones rebels. Històries contra el silenci', després de la presentació del llibre a Vic
Aina Torres, autora de 'Dones rebels. Històries contra el silenci', després de la presentació del llibre a Vic | Sara Blázquez
Núria Farrés
«'Dones rebels' és un exercici de memòria, de reparació i de justícia» | «Com a dones necessitem tenir una història i saber d’on venim per poder ser»
Josep Anglada, al judici que se li va fer l'11 de juliol de 2017 a Vic
Josep Anglada, al judici que se li va fer l'11 de juliol de 2017 a Vic | Sara Blázquez
L’Audiència de Barcelona confirma tots els extrems de la primera condemna del Jutjat Penal de Manresa i desestima les al·legacions que havia presentat el polític xenòfob vigatà | La Junta Electoral de Zona ha resolt aquest dilluns eliminar la candidatura d'Anglada i Som Identitaris haurà de fer les butlletes noves sense el seu nom