El Diacrític

Constitucionalistes?

Amadeu Lleopart debuta a El Diacrític de Setembre amb un article on qüestiona el qualificatiu de 'constitucionalista' per a partits com Ciutadans o el PP

«Són espanyolistes i no se n'amaguen. Ben fet. Però el que em fa por és l'anticatalanisme»

Majoria republicana

| 22/12/2017 a les 16:09h
Arxivat a: El Diacrític, Ciutadans, Inés Arrimadas, procés sobiranista, espanyolisme, constitucionalisme, Constitució
Inés Arrimadas, en una compareixença recent a Brussel·les
Inés Arrimadas, en una compareixença recent a Brussel·les | Ciutadans
Aquesta notícia es va publicar originalment el 22/12/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Hi ha un adjectiu que, en les anàlisis polítiques, caldria començar a evitar: constitucionalista. ¿Que no hi estan d'acord, Junts per Catalunya, ERC i la CUP, en el procés constituent de la República Catalana? És evident que sí. Però el que els partits autoanomenats constitucionalistes defensen de totes totes és el marc de la Constitució Espanyola del 78 (els socialistes hi inclouen, sembla ser, el desig de reformar-la). Per tant, pensant en una constitució o una altra, podem considerar constitucionalistes les diverses organitzacions polítiques parlamentàries. 

A Ciutadans i el PP no crec que els escaigui l'adjectiu constitucionalistes. És un eufemisme, un engany. ¿Oi que hi ha forces polítiques catalanistes?, doncs a ells els hauria de correspondre el descriptor espanyolistes.

¿Vau veure com Arrimadas, Rivera i simpatitzants celebraven els resultats electorals? De nou, va ser una mostra ben clara del seu espanyolisme. Per exemple: als espectadors de TV3 ens va arribar el càntic de joia «¡Yo soy español, español, español!». Són espanyolistes i no se n'amaguen. Ben fet. Però el que em fa por és l'anticatalanisme. Vejam: l'espanyolisme no ha de comportar, necessàriament, anticatalanisme. De la mateixa manera que el catalanisme (parlo per mi) no comporta, necessàriament, antiespanyolisme. Però la deriva de Ciutadans és molt perillosa. De tota manera, tenen l'oportunitat –si bé requeriria molta voluntat– de corregir el rumb. I la llengua (i tot el que hi està relacionat: ensenyament, mitjans de comunicació, etc.) és un punt clau.

Em sembla que als líders de Ciutadans no els agrada que se'ls compari amb el lerrouxisme de fa cent anys. Però, de moment, la posen massa fàcil, aquesta comparació. Semblar d'esquerres i ser de dretes, disposar de suport econòmic important, i actuar contra els pals de paller de la identitat –per oberta que la vulguem– catalana. 
Imatge il·lustrativa
Sara Blázquez Castells
La primera de nou rutes cooperatives combina la tradició industrial amb el paisatge i la gastronomia de la Catalunya Central | L’escapada s’atura en diferents projectes cooperatius i transformadors, com el primer supermercat cooperatiu de Catalunya, el Celler Cooperatiu d’Artés, Sambucus o Can Magi
Trini Molist a l'edifici de les Adoberies.
Trini Molist a l'edifici de les Adoberies. | Sara Blázquez Castells
Anna Pujol Navarro
«Hem de prendre consciència per sortir d’aquesta dinàmica de consum bèstia i ferotge» | «Cada segon, a escala internacional, s’aboca un camió ple de roba que no s’aprofita»
L'acte va incloure una lectura de poesia palestina traduïda al català
L'acte va incloure una lectura de poesia palestina traduïda al català
Roser Iborra
Crònica de Roser Iborra de l'acte organitzat dissabte a Manlleu pel Casal Boira Baixa | «No fa falta gaire res més: només la gent, transportant cossos o llegint, o escoltant, per dir que ja n’hi ha prou, que no volem formar part dels silencis còmplices que permeten el genocidi»