En moviment

Cineclub Vic projecta 'La mano invisible', una paràbola sobre la precarietat laboral

La pel·lícula, feta de forma cooperativa i autogestionària, ha tingut també bona acollida en els circuits comercials

La projecció es fa aquest dimarts dia 14 a 2/4 de 10 del vespre en col·laboració amb la cooperativa Dies d'agost

| 13/11/2017 a les 11:24h
Arxivat a: En moviment, cinema, Cineclub Vic, precarietat laboral, drets laborals, La mano invisible
Aquesta notícia es va publicar originalment el 13/11/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Aquest dimarts es projecta al Cineclub Vic La mano invisible, una pel·lícula cooperativa i autogestionada que inentat buscar alternatives al model de producció tradicional i es presenta com una paràbola de la precarietat en el món laboral interpel·lant-nos sobre si podríem treballar d'una altra manera. Dirigida per David Macián, La mano invisible es va estrenar el 2016, i tot i partir d'àmbits alternatius, ha aconseguit presència en sales comercials movent-se al marge dels circuits de distribució habituals. La projecció es fa amb la col·laboració de la cooperativa Dies d'agost, editora de Setembre.

La pel·lícula se situa en una nau industrials, on onze persones són contractades per fer la seva feina davant del públic: un paleta, un carnisser, una costurera, una teleoperadora, un cambrer, un mosso de magatzem, un mecànic, un informàtic i una netejadora. No saben si es tracta d’un projecte artístic, un experiment sociològic o un espectacle de fira.

Prenent com a punt de partida la novel·la del mateix nom d’Isaac Rosa, La mano invisible esdevé una paràbola sobre la precarietat al món laboral. L’objectiu del director era «situar l’espectador en un punt intermedi entre els protagonistes i el públic que paga per veure’ls cada dia, obligant-lo a qüestionar tot allò que hem après sobre el món de la feina i que no posem mai en dubte». El guió de la pel·lícula és del mateix Macián i de Daniel Cortázar, i entre els intèrprets principals hi ha Marta Larralde, Marina Salas, Josean Bengoetxea, José Luis Torrijo i Edu Ferrés.

La mano invisible va guanyar el premi del públic i el premi del jurat jove del REC Festival Internacional de Cinema de Tarragona, el premi a la millor direcció del Festival de Cinema Islantilla, el premi a la millor òpera prima del Festival du Film Espagnol de Tolosa de Llenguadoc i una menció especial del jurat del FEST New Directors New Films Festival. 

La pel·lícula es projecta aquest dimarts, dia 14, a 2/4 de 10 del vespre, a l'Espai ETC de Vic. El preu de l'entrada és de 5 euros (gratuït per als socis de Cineclub i 4 euros per als del VicJove).
 

 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Una imatge de 'Naharina', un documental de Sharin Hassan, Maria Recreo i Ferran Domènech coproduït per la Directa i Setembre
Una imatge de 'Naharina', un documental de Sharin Hassan, Maria Recreo i Ferran Domènech coproduït per la Directa i Setembre
El documental ha estat coproduït per la Directa i Setembre en col·laboració amb la Comuna de Cinema de Rojava. L'equip sobre el terreny l'han format Sherin Hassan, Maria Recreo i Ferran Domènech | S'estrenarà el 24 de gener al cinema cooperatiu Zumzeig de Barcelona
Xerrada a Sant Llorenç de Morunys.
Xerrada a Sant Llorenç de Morunys. | Anna Pujol Navarro
Anna Pujol Navarro
La plataforma Pirineu Viu ha programat un seguit d’activitats per aquest divendres 6 de desembre a la Seu d’Urgell | Durant les darreres setmanes hi ha hagut diverses xerrades i accions per denunciar el monocultiu turístic i la crisi de l’habitatge al territori
Un estri de color verd, però amb l'ombra ben fosca, com el que va rescatar-li a la Nel la «maleïda memòria» de tants anys de patiment
Un estri de color verd, però amb l'ombra ben fosca, com el que va rescatar-li a la Nel la «maleïda memòria» de tants anys de patiment
Josep Comajoan Colomé
Nel Pena comparteix sensacions i emocions reviscudes amb la sola visió d’un estri damunt una taula al cap de més de vint anys de separar-se del seu agressor | «Compartir és sanar i també una mostra de fortalesa en comunicar l’experiència viscuda i reviscuda. Quan sento la paraula ‘supervivent’ em molesta, em sento més ‘sobrevivent’»