El Diacrític

​República, sí; autonomisme, mai més!

«Tenim República i tenir-ne cura, defensar-la i fer-la créixer és cosa de totes i tots, però és més que clar que aquesta defensa no passa per continuar mentalment colonitzats tal com alguns i algunes podria semblar que encara estan»

«No m'estranyaria que alguns i algunes optessin per presentar-se a les eleccions autonòmiques d'Espanya en territori de la República Catalana»

El respecte per la justícia

| 29/10/2017 a les 12:38h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, 155, República, independentisme, independència
Mostres d'alegria per la proclamació de la República entre les persones congregades entorn del parc de la Ciutadella
Mostres d'alegria per la proclamació de la República entre les persones congregades entorn del parc de la Ciutadella | Víctor Serri
Aquesta notícia es va publicar originalment el 29/10/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Allargada pel Govern de Puigdemont fins a l'extrem de proposar i reproposar i tornar a proposar algun tipus de mediació amb l'Estat, la declaració d'independència posterior a la votació en referèndum d'autodeterminació per crear la República Catalana va tenir lloc divendres 27 d'octubre de 2017. Ho vam celebrar a carrers i places de Catalunya però també de molts altres indrets. I ho van celebrar perquè feia temps que ho esperàvem, concretament 78 anys, des que l'exèrcit feixista de Franco va destruir la possibilitat de República en territori de l'Estat espanyol després de fer un cop d'estat tres anys abans.

Immediatament, o fins i tot alhora, l'Estat espanyol d'ara ha tingut una gran rapidesa a l'hora de reaccionar. I ho ha fet d'una manera brillant, de la manera més brillant que recordo dels darrers cops que li ha tocat sortir a l'arena pública sobre aquest tema. Rajoy ha suspès l'autonomia de facto via article 155 de la Constitució, s'ha autoconvertit en virrei espanyol després de dissoldre el Parlament català, i immediatament li ha donat totes les seves atribucions com a virrei a Soraya Sáenz de Santamaría. I amb aquesta senyora, per dir-li alguna cosa, com si fos presidenta de la Generalitat arribarem a la següent estació d'aquesta cosa que passa i que ara mateix no té nom a no ser que ho anomenem amb dues paraules oposades que estan passant alhora. D'una banda, República; de l'altra, cop d'estat.

La brillantor de la resposta, però, no és que aquests subjectes passin a manar sense passar per cap urna després de fer desaparèixer un Parlament on el seu partit sempre aconsegueix una misèria de resultats. La brillantor la trobo en el fet que, tenint clar que molt possiblement el seu govern damunt les administracions catalunyeses toparà amb múltiples desobediències, al cop d'estat hi han afegit una convocatòria d'eleccions autonòmiques pel 21 de desembre.

Què en pot sortir d'aquestes eleccions autonòmiques? Doncs un Parlament autonòmic de la Comunitat Autònomica de Catalunya, un ens que la votació de divendres al Parlament (70 vots pel sí, 10 pel no i 2 abstencions) va deixar enrere. Des de divendres, Catalunya és una República i cap virrei espanyol té poder segons les normes escrites per convocar-hi eleccions de cap mena.

Sembla senzill però no ho és tant si tenim en compte que alguns diputats i diputades de la majoria independentista van exigir que la votació de proclamació de la República fos secreta, una decisió que a aquestes alçades del partit és totalment ridícula però deixa clar que n'hi ha que no s'acaben de creure el moment en què ens trobem. I dic que no se'l creuen perquè si se'l creguessin tindrien clar que només posant el cos, sense violència per part nostra però tenint clar que els altres potser n'exerciran, i assumint que serem milions a defensar-la podem albirar algun tipus de manteniment de la República acabada de néixer. És per això que no m'estranyaria que alguns i algunes optessin per presentar-se a les eleccions autonòmiques d'Espanya en territori de la República Catalana.

Si arribéssim a aquest punt i alguns optessin per aquesta opció, no torneu a parlar d'«alta política» ni de «genialitat». Totes sabem que del que estaríem parlant seria de tota una altra cosa i de facto suposaria l'acceptació que tot això del Parlament de divendres no va deixar de ser una obreta de teatre de poca volada.

Tenim República i tenir-ne cura, defensar-la i fer-la créixer és cosa de totes i tots, però és més que clar que aquesta defensa no passa per continuar mentalment colonitzats tal com alguns i algunes podria semblar que encara estan. Els gestos ara són més que importants, ho són gairebé tot, i assumir que l'Estat espanyol pot fer eleccions a Catalunya després de dissoldre el Parlament seria un gest de vassallatge absolut que ens faria recular de forma clara.

Defensem la república, no deixem que ens la prenguin i fem possible l'obertura del procés constituent, única garantia de sumar ara mateix en aquesta cursa cap a la construcció d'un poder popular que, més enllà de les urnes, decideixi des del carrer com ha de ser la societat catalunyesa del futur pròxim. Som-hi i felicitats, República. Som-hi i felicitats, gent d'arreu que ens hem alçat per no deixar-nos xafar mai més.
Representants de les tres entitats organitzadores de l'Escola del Col·lapse, amb el cartell del cicle
Representants de les tres entitats organitzadores de l'Escola del Col·lapse, amb el cartell del cicle | Sara Blázquez
L'Escola del Col·lapse és un espai de pensament i creació col·lectiu impulsat per la Comunalitat de Vic, conjuntament amb El Refugi i l'Associació Terra Fèrtil | La primera sessió de l’Escola del Col·lapse és farà el diumenge 26 de maig a l’espai El Refugi de la Guixa i pretén ser una sessió introductòria, sota el títol «Davant del col·lapse, escenaris futurs»
Helena González, Karla Castellón, Clara Cusó i Ramon Galí, fent balanç dels dos primers anys de Comunalitat
Helena González, Karla Castellón, Clara Cusó i Ramon Galí, fent balanç dels dos primers anys de Comunalitat | Josep Comajoan Colomé
Josep Comajoan Colomé
Les activitats de la Comunalitat en els dos primers anys han arribat a més de 3.000 persones | La Comunalitat ha fet en aquests dos anys gairebé mil hores d’acompanyament a projectes
Pont Lo Passador, a Sant Jaume d’Enveja, on acaba la nostra ruta cooperativa per les Terres de l’Ebre
Pont Lo Passador, a Sant Jaume d’Enveja, on acaba la nostra ruta cooperativa per les Terres de l’Ebre | Àlex Espuny
Neus Barberà Homedes
La segona de nou rutes cooperatives combina paisatge, cultura i sostenibilitat a les Terres de l’Ebre | Una escapada que ens descobreix projectes cooperatius com l’Agrícola Sant Isidre, La Segona Volta, el Racó o el Vora Bar