​Regala Setembre. Regala Periodisme

Setembre arribarà fins on vulguin arribar les persones que el llegeixin. Per això no renunciarem a aspectes qualitatius per oferir més quantitat. Però també és cert que arribarem tan enllà com ens ho permeti el nombre de subscripcions

El periodisme que volem fer té un preu, i si no el paguen les persones que el llegeixen, el poden acabar pagant uns tercers, amb uns objectius que possiblement no ens acabin d'agradar

Setembre, nova publicació digital crítica, social i cultural que edita la cooperativa Dies d'agost

| 23/12/2016 a les 18:54h
Arxivat a: Setembre, Setembre, periodisme, periodisme crític, periodisme social, periodisme cultural, Dies d'agost
Imatge il·lustrativa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 23/12/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Podeu fer la subscripció de Setembre en aquest enllaç.

Perquè ho hem dit des del primer dia. A Setembre estem disposats a fer el periodisme que ens demanin les persones que ens facin confiança amb la seva subscripció o fent-se sòcies de Dies d’agost, la cooperativa que edita Setembre. Però per a això ens fan falta precisament això, persones que se’n facin subscriptores.

Ho hem dit i ho repetim: Setembre arribarà fins on vulguin arribar les persones que el llegeixin. Per això no renunciarem a aspectes qualitatius per oferir més quantitat. Però també és cert que arribarem tan enllà com ens ho permeti el nombre de subscripcions. D'aquí que basem el finançament del projecte en les subscripcions, perquè el periodisme que volem fer també té un preu, i si no el paguen les persones que el llegeixen, el poden acabar pagant uns tercers, amb uns objectius que possiblement no ens acabin d'agradar.

Vam començar el 29 de novembre de 2016 amb més de 200 persones subscrites a Setembre, fruit de la campanya de micromecenatge a Verkami, i 17 persones sòcies de la cooperativa. Després se n'hi van subscriure encara més, però hauríem de poder ser encara unes quantes més. Per això us convidem a regalar, o a regalar-vos, Setembre. A regalar Periodisme. Per Nadal, els que ho vau fer, o tot l’any. I durant uns dies més, al mateix preu de promoció que vam fer durant el verkami. 

I, de moment, encara amb la bossa de Setembre de regal. Una bossa de tela negra amb un cita de la Montserrat Roig prou identificativa del que volem que sigui Setembre: "Les paraules no es poden tancar dins una gàbia. Volen soles". Són bosses de cotó 100% orgànic certificat per la SOIL Association, fabricades a la ciutat de Tirippur (Tamil Nadu, Índia) amb condicions laborals de comerç just, salaris dignes, mesures de seguretat, dret a sindicació de les persones treballadores i lliures d’explotació infantil (auditat per la Fair Wear Foundation), emprant només energies renovables, i amb processos de fabricació que redueixen un 90% l’ús d’aigua i un 95% les emissions de CO2 (certificat per The Carbon Trust).
 

La bossa de Setembre amb missatge de la Montserrat Roig


I, a part de donar suport a un projecte de comunicació crítica com el nostre, què inclou la subscripció a Setembre?

Accés immediat als continguts de subscripció (normalment, un mínim de dos a la setmana), que estaran tancats entre 24 i 48 hores per a la resta de persones. Seran bàsicament el reportatge i l'entrevista en profunditat de la setmana.

Subscripció al butlletí de periodisme crític, social i cultural, amb una selecció setmanal de continguts d'aquestes característiques de la premsa nacional i internacional, i que rebreu al vostre correu electrònic.

Participació prioritària en els actes del Club Setembre. Més enllà de la xarxa, també volem continuar fent comunitat entre aquelles persones que ens donen suport en el projecte. Estem pensant en trobades exclusives per a persones subscriptores, les festes de Setembre o altres tipus d'actes socials o culturals.

Formar part de la comunitat de persones subscriptores de Setembre, un projecte que s'ha de construir a partir de les opinions i aportacions de totes i tots vosaltres. Intercanviarem opinions i volem ser molt permeables a totes aquelles suggerències, idees de reportatges i, sobretot, crítiques que ens feu arribar.
Una de les antenes de la xarxa de telecomunicacions comunitària de Guifi.net
Una de les antenes de la xarxa de telecomunicacions comunitària de Guifi.net | Guifi.net
Núria Coromina Quintana
«Mesures com la imposició de taxes que fomenten la limitació de la cobertura i el desemparament de les zones rurals augmenten les desigualtats en l’accés a Internet i la fractura digital» | «El cas de Torelló té l’agreujant que pretén recaptar una taxa que repercuteix no pas en els veïns de Torelló sinó en els residents dels municipis veïns i per a un servei que no li ha costat res»
Pancarta per denunciar les condicions laborals de Le Porc Gourmet feta per alguns dels treballadors acomiadats per l'empresa, a la plaça Major de Vic
Pancarta per denunciar les condicions laborals de Le Porc Gourmet feta per alguns dels treballadors acomiadats per l'empresa, a la plaça Major de Vic
Roser Iborra
Roser Iborra fa una crítica al supremacisme excloent d'alguns sectors independentistes i al racisme espanyolista | «No blanquegem l’odi i l’exclusió en nom d’una identitat pretesament superior. Som catalans i catalanes, sí: vinguts d’arreu a una terra de pas. Amb costums diversos que ens enriqueixen»
Cua per comprar carbó durant la vaga de la Canadenca. La foto del Fons Brangulí que il·lustra la portada del llibre de Ferran Aisa
Cua per comprar carbó durant la vaga de la Canadenca. La foto del Fons Brangulí que il·lustra la portada del llibre de Ferran Aisa | Fons Brangulí
Jordi Martí Font
Jordi Martí Font recomana el llibre que acaba de publicar Ferran Aisa sobre la vaga de la Canadenca que fa 100 anys va permetre aconseguir la jornada de 40 hores setmanals | «És en la síntesi de lluita i tàctica, de pensament a llarg termini i pràctica resolutiva sense dubtar massa on podem situar els factors que determinaren que una vaga petita com totes les que comencen en la perifèria esdevingués general, revolucionària i aportés una millora de les condicions de la classe obrera que es manté fins a avui»