Periodisme de proximitat

Periodisme de proximitat, però sense barreres

Farem periodisme de proximitat, que no sempre és el mateix que periodisme local

La proximitat és un valor del periodisme, no tant la proximitat física com la proximitat amb els fets que s'expliquen

| 26/11/2016 a les 22:19h
Arxivat a: Setembre, periodisme de proximitat, periodisme, Setembre
Imatge presa per Mary Ellen Mark al Central Park l'any 1967
Imatge presa per Mary Ellen Mark al Central Park l'any 1967 | Mary Ellen Mark
Aquesta notícia es va publicar originalment el 26/11/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Durant els mesos de preparació de Setembre, entre les persones que els explicàvem el projecte, poques ens demanaven dubtes sobre la nostra visió del periodisme crític, social o cultural, sobre el periodisme que volem fer, i farem, a Setembre. La pregunta, amb diferència, que més persones ens plantejaven era tipus: però serà local? La resposta no era fàcil del tot, perquè també en això volem desmarcar-nos del que s’ha vingut fent, amb algunes excepcions, fins ara.

Nosaltres no diem que farem periodisme de proximitat, que és com de fa un temps ençà se li diu a vegades al que abans se li’n deia periodisme local o comarcal. Nosaltres diem que farem periodisme pensat des de la proximitat, que és una mica diferent. El matís entre periodisme de proximitat i periodisme pensat des de la proximitat no és petit.

Per nosaltres, la proximitat és un valor del periodisme. No la proximitat amb el lloc on hi ha la redacció o on viu i conviu la persona que escriu. Sinó la proximitat amb els fets, les situacions, les vivències que s’expliquen en el periodisme. No ens agrada el periodisme de segona mà, aquell que té per font principal o massa vegades única, una agència o un comunicat de premsa amb vés a saber quins interessos (a vegades ben legítims, però al cap i a la fi, interessats, i massa vegades ben poc interessants).

Volem explicar allò que vivim en primera persona, o allò que les nostres fonts han viscut en primera persona. Per nosaltres, això és la proximitat. Però és clar, també és cert que vivim, i convivim, en una realitat concreta, en uns espais determinats, i la proximitat física també acabarà marcant, vulguem o no, el que publicarem a Setembre. Físicament, nosaltres som a Vic, a Osona, als Països Catalans, en una raconada de la Mediterrània, i aquests són els nostres hàbitats físics, com ho són els hàbitats socials, generacionals i de gènere. Tots ells també marquen la nostra proximitat.

Per tant, sí que farem periodisme de proximitat en el sentit que li donem nosaltres, i moltes vegades acabarà sent sinònim de periodisme local, però no sempre ni obligatòriament, perquè no volem imposar-nos fronteres, ni físiques ni mentals. No ens agraden les barreres, i en tot cas, som més de les que ens agrada saltar-nos-les.
Laia Hernández, de la cooperativa La Fera Ferotge, presentant les línies mestres de la Comunalitat. Al seu costat, Xavier Farrés
Laia Hernández, de la cooperativa La Fera Ferotge, presentant les línies mestres de la Comunalitat. Al seu costat, Xavier Farrés | Josep Comajoan Colomé
Josep Comajoan Colomé
La Comunalitat enceta la segona edició del programa amb la vista posada en el foment de l’autoorganització i les xarxes de suport i en l’impuls de les relacions público-comunitàries | En aquesta segona convocatòria l’àmbit d’actuació de la Comunalitat ja no és només als barris del sud de Vic, sinó a tota la ciutat
Moment de la roda de premsa de presentació.
Moment de la roda de premsa de presentació. | ADBerguedà
El nou Pla Estratègic 2024-2030, desenvolupat de manera participativa, busca transformar l’economia del Berguedà tot prioritzant el benestar de les persones i la sostenibilitat mediambiental | Teixit productiu, comunitari i administracions públiques han estat treballant durant més de dos anys per construir la Taula d’Entitats de l’Economia Social i Solidària del Berguedà
Foto de família davant L'Harmonia durant la presentació de la celebració dels deu anys de la gestió ciutadana del centre
Foto de família davant L'Harmonia durant la presentació de la celebració dels deu anys de la gestió ciutadana del centre
Des del 2014 la Federació d’Entitats Socioculturals i de Lleure de Sant Andreu de Palomar gestiona de forma comunitària l’Ateneu | La Plataforma de Gestió Ciutadana (PGC), formada per equipaments de proximitat de Barcelona, com l’Ateneu L’Harmonia, ha denunciat les condicions econòmiques ofertes per l'Ajuntament en la renovació de convenis