Periodisme

Setembre, nova publicació digital crítica, social i cultural que edita la cooperativa Dies d'agost

Volem publicar allò que altres mitjans no publiquen, perquè no gosen, no poden o senzillament no volen

A Setembre tenim subscripcions de pagament perquè el periodisme que volem fer també té un preu, i si no el paguen les persones que el llegeixen, el poden acabar pagant uns tercers que possiblement no ens acabin d'agradar

273 mecenes han fet possible l'arrencada de Setembre

| 26/11/2016 a les 16:07h
Arxivat a: Setembre, periodisme, periodisme crític, periodisme social, periodisme cultural, periodisme d'investigació, Dies d'agost, Sara Blázquez, Josep Comajoan
Aquesta notícia es va publicar originalment el 26/11/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Aquest dimarts 29 de novembre ha nascut Setembre, una nova publicació digital crítica, social i cultural editada per la cooperativa de comunicació Dies d’agost. A través del periodisme reposat la nova publicació digital vol donar visibilitat a punts de vista i temàtiques que costa trobar en altres mitjans. Editada per la cooperativa de comunicació Dies d'agost, impulsada pels periodistes Sara Blázquez i Josep Comajoan, Setembre és una publicació pensada des de la proximitat, però sense imposar-se barreres, ni físiques ni mentals. 

Abans d’arrencar la nova publicació, Dies d’agost va impulsar una campanya de micromecenatge a Verkami per pagar el cost d’arrencada de la pàgina web. Inicialment demanaven 7.000 euros, i finalment es va arribar als 9.310 euros. La quantitat inicial de 7.000 euros es va cobrir el quart dia de campanya, i en total hi van participar 273 mecenes, la qual cosa és una mostra evident de l’interès que desperta aquest tipus de periodisme crític i independent.

Què farem a Setembre?

En una època de descrèdit creixent del periodisme, de fast food informatiu, de periodisme de declaracions i de la seva evolució natural a la baixa, el periodisme de tuits, s'imposa apostar altre cop pel periodisme reposat, o slow journalism, que prioritzi aportar punts de vista crítics i diferents als que pugnen dia a dia en la batalla per obtenir més clics que ningú. Ni tan sols parlem de periodisme d'investigació, perquè com deia Ramon Barnils, que potser n'hi pot haver d'altre? Creiem en el periodisme incòmode, el que aborda els temes amb profunditat, context i dades, contrastant les fonts i sense caure en el pamflet. 

Periodisme crític. Volem publicar allò que altres mitjans no publiquen, perquè no gosen, no poden o senzillament no volen. Dependre només de les subscripcions de les persones que ens llegeixen ens ho ha de permetre. Volem entrar a fons en qüestions de política i economia que acaben afectant a tothom, analitzar-ne les causes i posant-les en context, i anar més enllà del periodisme de declaracions i contradeclaracions. No volem que el periodisme dit d'investigació sigui l'excepció, sinó la norma.

Periodisme social. Volem presentar la societat on vivim des de diferents prismes. Ho farem publicant reportatges que promoguin alternatives i un model alternatiu a l'actual, tant social com econòmic. També per donar visibilitat a col·lectius invisibilitzats per molts mitjans, sobretot aquells que tenen més dificulats per fer sentir la seva veu, potenciant les pràctiques transformadores en l'àmbit econòmic, laboral, mediambiental i cultural. Donarem rellevància als temes relacionats amb el gènere, l'educació i la salut, eixos bàsics per fer d'aquest un món millor.

Periodisme cultural. Volem potenciar la cultura popular i de base, sobretot aquella menystinguda en els mitjans de comunicació hegemònics. Entenem la cultura com a expressió d'un grup, sigui un col·lectiu, un poble o tota una nació... Perquè com deia Montserrat Roig, la cultura és l'opció política més revolucionària a llarg termini. I no acotem la cultura només a la literatura o el cinema, per posar un cas, sinó a totes aquelles formes que tenim les persones de relacionar-nos entre nosaltres. Volem recuperar la memòria històrica, i sobretot la del passat cooperativista, associatiu i d'autogestió del poble català.

Un reportatge i una entrevista en profunditat a la setmana. No busquem competir en l'última hora ni ser exhaustius en el cobriment de totes les informacions. Preferim el periodisme més reposat. Amb tot, ens imposem la publicació d'un reportatge i una entrevista en profunditat a la setmana. Volem defugir dels tòpics que a internet no es pot fer periodisme d'investigació o que les peces han de ser curtes i, moltes hores, superficials. Aquests dos continguts estaran reservats unes hores a les persones que s'hagin subscrit a Setembre. Durant la setmana, però, es publicaran un reportatge i una peça d'anàlisi més en obert. També estaran en obert la secció 'En moviment', on se seguirà l'actualitat dels moviments socials de la comarca d'Osona, i la resta de peces d'opinió i anàlisi.

Un periodisme que té un preu. Setembre arribarà fins on vulguin arribar les persones que el llegeixin. Per això no renunciarem a aspectes qualitatius per oferir més quantitat. Però també és cert que arribarem tan enllà com ens ho permeti el nombre de subscripcions. D'aquí que basem el finançament del projecte en les subscripcions, perquè el periodisme que volem fer també té un preu, i si no el paguen les persones que el llegeixen, el poden acabar pagant uns tercers que possiblement no ens acabin d'agradar.

Una publicació pensada des de la proximitat. Setembre és una publicació editada per la cooperativa de comunicació Dies d'agost, que té la seu a Vic. No serà una publicació pròpiament de proximitat, nom modern del que abans se'n deia premsa comarcal. Però sí que serà una publicació pensada des de la proximitat. Per a nosaltres, la proximitat és un valor en el periodisme, que parla del que coneix, a poder ser de primera mà. Però no ens imposem fronteres, ni físiques ni mentals. Som a Vic, a Osona i als Països Catalans, i no ens tanquem a res.

La cooperativa Dies d'agost

La cooperativa de comunicació Dies d'agost es va constituir el passat mes de gener, a iniciativa dels periodistes Sara Blázquez i Josep Comajoan. Prèn el nom de Dies d'agost, la pel·lícula que Marc Recha va fer en record de Ramon Barnils, aquell periodista que "explicava històries que molts havien oblidat o que alguns no volien recordar", com se'l defineix en la pel·lícula.

Dies d'agost ja va néixer amb l'objectiu d'editar Setembre, una publicació crítica, social i cultural. Més enllà de Setembre, però, Dies d'agost també fa l'acompanyament en comunicació a entitats i empreses, prioritàriament de l' economia social i solidària, tercer sector i de producte cultural, ecològic i de proximitat . Som cooperativa sense ànim de lucre perquè creiem en els principis del cooperativisme i en una economia construïda a partir de l'equitat i la cooperació i no de la competitivitat.

A Dies d'agost funcionem assembleàriament, i a part de Sara Blázquez i Josep Comajoan, que hi participen com a sòcies treballadores, l'assemblea de Dies d'agost ara per ara també està formada per les següents 15 persones i entitats sòcies col·laboradores: Quim Capdevila, Carme Cara, Francesc Codina, Joan Coma,Llorenç Comajoan, Ignasi Costa, Mireia Franch, Toni Iborra, Roger Palà, David Palau, Anna Palou, Sergi Puig, Mercè Puntí, Quim Soler i Clownia Produccions.
Un agent rural pren mostres de la tuberia des d'on el ramader va fer l'abocament a la riera
Ferran Domènech
01/01/1970
La fiscalia i l'empresari manlleuenc Jacint Sala Fabregó també han pactat que pugui lliurar-se de la presó i se li permet pagar la multa en tres mensualitats de 1.100 euros | Els agents rurals es van desplaçar al lloc on el granger havia construït un tub de 88 metres per transportar el purí des de la bassa fins a una zona propera a la riera | El GDT lamenta que la justícia amb aquestes rebaixes de pena acabi «subvencionant» l'abocament de purins
Jordi Martí Font
01/01/1970
«Això és la Constitució del 78, un pacte entre elits per tal que l’elit franquista gaudeixi, encara avui, de total impunitat» | «A Espanya, l’exèrcit és garantia de la no dissolució de l’Estat i, per tant, nosaltres som el seu objectiu mortal. Sí, mortal. 1978» | «L’Estat espanyol no és un estat mantingut pel consens –construït o no- de la majoria dels seus habitants i és per això que són aquests cossos armats els veritables constitucionalistes, els que tenen encarregada la missió de mantenir el que hi ha i que mai res no canviï»
Montse Castañé encapçalant la manifestació contra les falses cooperatives del 6 de maig passat a Vic | Sara Blázquez
Montse Castañé
01/01/1970
Montse Castañé, número 22 a la llista de la CUP a les eleccions del 21-D, aposta per aprofitar les eleccions també per trencar amb el règim del 78 i conquerir nous guanys socials | «Ara utilitzen Catalunya com a cortina de fum de la seva corrupció i de les retallades socials: pensions, pobresa energètica, etcètera. La qüestió és empobrir cada vegada més la classe treballadora»