L'R3 no només transporta persones d'un punt a un altre. Durant gairebé un segle i mig, el seu traçat, les estacions i els serveis ferroviaris han condicionat com han crescut els municipis d'Osona, on s'han creat noves centralitats, les relacions entre pobles i ciutats i fins i tot el paisatge de la comarca. Aquesta és la mirada que proposa «Propera parada: Osona. R3, una línia que transforma el territori», la nova exposició temporal que el Museu del Ter inaugura aquest dijous, 8 d'octubre, a Manlleu.

La mostra parteix de la història de la línia però no pretén quedar-s'hi. La relació entre ferrocarril, territori, urbanisme i societat serveix també per plantejar què pot aportar l'R3 a la mobilitat del futur i a un model territorial més sostenible, connectat i equilibrat. 

L'exposició, comissariada per Arnau Comajoan Cara i Joan Solà Font, s'inaugurarà a dos quarts de vuit del vespre i es podrà visitar gratuïtament fins al 21 de febrer. Durant aquests mesos, el Museu del Ter l'acompanyarà d'un programa de conferències, visites i activitats que permetran aprofundir tant en la història ferroviària com en els problemes actuals de l'R3 i les reivindicacions per millorar-la. 

Quan l'estació transforma el poble

Un dels eixos de «Propera parada: Osona» és observar què va passar al voltant de cadascuna de les estacions. L'exposició analitza els casos de Sant Martí de Centelles, Centelles, Balenyà-Tona-Seva, Vic, Manlleu, Torelló i Sant Quirze de Besora per mostrar com la posició de l'estació i de les vies ha incidit en el desenvolupament urbanístic dels municipis. 

En alguns casos, l'estació va crear una nova centralitat; en altres, va orientar el creixement urbà o va reforçar determinats corredors territorials. Les vies també han pogut actuar com una frontera entre espais residencials i productius. La mostra estudia elements tan concrets com els carrers que condueixen fins a les estacions, els barris que s'han desenvolupat al seu voltant o les diferències entre les dues bandes de la via.

Fotografies aèries i imatges de dron permeten ampliar l'escala i veure com l'R3 travessa o voreja els nuclis urbans i com es relaciona amb el riu, les carreteres, les zones industrials, la topografia i els diferents teixits urbans. El ferrocarril apareix així no només com una línia que connecta punts en un mapa, sinó com una infraestructura capaç d'estructurar i ordenar el territori. 

La mostra coincideix, a més, amb dues efemèrides. El 2025 es van complir 150 anys de l'arribada del ferrocarril a Vic, mentre que aquest 2026 se celebra l'Any Cerdà, dedicat a l'enginyer centellenc Ildefons Cerdà, que va participar en els primers projectes de traçat de la línia. 

Una línia nascuda per transportar carbó

L'origen del ferrocarril que travessa Osona no s'explica inicialment pel transport de passatgers. La línia va néixer de la necessitat de portar fins a Barcelona el carbó extret de les mines d'Ogassa, un projecte que va necessitar dècades per materialitzar-se i en el qual van intervenir, entre altres, Cerdà i l'enginyer Manuel de Aramburu. 

De fet, l'actual R3 és el resultat de la suma de tres trams amb històries i motivacions diferents: la línia de Granollers cap a Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Ogassa; el tram entre Llerona i Sant Martí de Provençals, i el ferrocarril transpirinenc entre Ripoll i la Tor de Querol. 

El recorregut de l'exposició combina aquesta història amb l'enginyeria, l'urbanisme i la memòria social. També s'hi poden veure objectes originals relacionats amb la línia i el treball ferroviari, cedits temporalment per col·leccionistes, i fotografies d'elements que han acabat conformant un paisatge propi: vies, viaductes metàl·lics, senyals, catenàries, passos a nivell, terraplens, trinxeres, andanes o vestigis del transport de mercaderies. 

La mirada sobre el tren inclou també les persones que habitualment queden fora de la fotografia. Un dels àmbits està dedicat a maquinistes, caps d'estació, personal de manteniment, taquillers i altres treballadors imprescindibles per al funcionament quotidià del servei.

De l'R3 que tenim a la que voldríem tenir

Però l'exposició no acaba amb la història. La situació present de l'R3 i el debat sobre el seu futur ocupen una part important del recorregut.

Un audiovisual de tres pantalles recrea les finestres d'un vagó i dona veu a persones usuàries de l'R3 al seu pas per Osona, que expliquen experiències i punts de vista diferents sobre el servei. Un altre recurs recrea fictíciament un grup de WhatsApp de tècnics ferroviaris que discuteixen els reptes de mobilitat i sostenibilitat del territori. 

La mostra incorpora també la memòria de les mancances i els problemes denunciats durant anys pels usuaris i la posa en diàleg amb les seves propostes i expectatives. La pregunta deixa de ser, per tant, només com ha transformat l'R3 la comarca per passar a ser també com podria transformar-la una línia més fiable, accessible i útil. 

Aquest debat tindrà continuïtat més enllà de les sales. El 29 d'octubre, Arnau Comajoan parlarà sobre el passat i el futur del servei ferroviari de l'R3; el 5 de novembre, Joan Solà abordarà la relació entre ferrocarril i urbanisme, i el 25 de novembre, Mònica Carrera dedicarà una sessió a l'accessibilitat i l'experiència d'ús del tren. Al desembre hi haurà una trobada amb persones apassionades pel ferrocarril i, el 23 de gener, una trobada de plataformes reivindicatives de l'R3 reunirà col·lectius d'usuaris que treballen per millorar el servei. 

Abans, aquest diumenge 11 d'octubre, els mateixos comissaris oferiran una primera visita guiada coincidint amb les Jornades Europees de Patrimoni.

La mostra es podrà visitar fins al 21 de febrer, de dimarts a diumenge de 10 del matí a 2 del migdia, amb entrada gratuïta.