Setembre Social

​'Maternitats congelades': quan ser mare als 40 deixa de ser una decisió estrictament personal

Anna Rebés converteix la seva experiència amb la reproducció assistida en un llibre que interroga les causes socials, laborals i econòmiques que porten a retardar la maternitat

Pol·len Edicions ha engegat una campanya de micromecenatge per publicar una obra que combina autobiografia, assaig, ficció i humor

Ariadna Seuba: «Si parlem de per què les dones posposen la maternitat, hem de parlar d'habitatge, de precarietat laboral, de conciliació, de cures, de xarxa i de suport»

| 29/09/2026 a les 18:43h
Arxivat a: Setembre social, Maternitats congelades, llibres, maternitats, Anna Rebés, Pol·len Edicions, campanyes de micromecenatge
Anna Rebés juga amb la nevera com a metàfora de les «maternitats congelades» que donen títol al seu primer llibre
Anna Rebés juga amb la nevera com a metàfora de les «maternitats congelades» que donen títol al seu primer llibre | Xevi Vilaregut
Per què tantes dones arriben a la ratlla dels quaranta plantejant-se una maternitat que durant anys han anat ajornant? I fins a quin punt és realment individual una decisió condicionada pels estudis, la feina, l'habitatge, les relacions afectives o la manca de temps i recursos per criar? Són algunes de les preguntes que travessen Maternitats congelades, el primer llibre d'Anna Rebés, que Pol·len Edicions prepara per publicar aquesta tardor mitjançant una campanya de micromecenatge.

Rebés parteix d'una experiència pròpia: als quaranta anys inicia un procés per intentar ser mare en solitari a través de la reproducció assistida. El que inicialment és un relat íntim acaba convertint-se en una reflexió sobre una experiència compartida per moltes dones de la seva generació i sobre els condicionants socials que hi ha darrere de l'anomenada maternitat tardana. 

El resultat és una obra que l'editorial defineix com una «novel·la assagística i autobiogràfica», amb elements de ficció i una important presència de l'humor. Una mena de road movie literària en què el temps i l'edat apareixen contínuament, però també les clíniques de reproducció assistida i unes protagonistes que Rebés converteix deliberadament en antiheroïnes. 

Què hi ha darrere de les «maternitats tardanes»?

El llibre desplaça així el focus de la fertilitat com a problema estrictament biològic per preguntar-se per les condicions materials en què les dones poden decidir ser mares.

«Vivim en un sistema que ens demana que retardem la maternitat perquè té altres plans per a nosaltres ara: formació, oci, treball», escriu Rebés. La qüestió que planteja és què succeeix quan aquest mateix sistema no proporciona després «un espai, ni un temps, ni un acompanyament» per prendre la decisió de ser mare. 

És en aquest punt on apareix la reproducció assistida. Rebés posa el focus en una realitat habitualment abordada des de l'àmbit mèdic o des de l'experiència privada de les persones que s'hi sotmeten i la situa també en el terreny polític i social: els camins individuals i els costos col·lectius de la reproducció assistida. 

La metàfora que dona títol al llibre és força literal. Les clíniques conserven òvuls, esperma i embrions congelats mentre les persones que hi ha al darrere intenten tirar endavant els seus projectes reproductius. Però les «maternitats congelades» de Rebés remeten també a maternitats ajornades mentre passen els anys i s'intenta encaixar la possibilitat de criar dins les exigències de la vida laboral i econòmica.

La mateixa autora explica que els últims deu anys de la seva vida han girat, amb intensitats diferents, al voltant de la voluntat de ser mare i dels intents per aconseguir-ho, sola, acompanyada o acompanyant l'Ari. Una experiència que, diu, ha acabat connectant-la «amb la meva generació i amb moltíssimes dones que han passat o estan passant pel mateix». 
 

La portada de 'Maternitats congelades', el primer llibre d'Anna Rebés


De la pel·lícula 'Mares' al llibre

Maternitats congelades manté una estreta relació amb el documental Mares, dirigit per la cineasta osonenca Ariadna Seuba, premi del públic del DocsBarcelona 2025 i nominat als Premis Gaudí de 2026. Pol·len presenta totes dues obres com a complementàries.

La connexió tindrà també una traducció a Osona. Una de les recompenses especials de la campanya permetrà assistir el 30 d'octubre a Can Grau, a les Masies de Roda, a «Descongelant les maternitats: de la pel·li al llibre», una conversa entre Anna Rebés i Ari Seuba a partir del llibre i el documental, acompanyada d'una proposta gastronòmica i una actuació sorpresa. 

Rebés té, a més, una vinculació estreta amb Osona. Politòloga de formació, ha treballat en l'activisme social i polític, la comunicació i la gestió cultural, especialment en els àmbits de la música i el cinema. Durant deu anys va formar part de la direcció del Festival Protesta de Vic, dedicat al cinema social i al pensament crític. Maternitats congelades representa el seu debut literari. 

Micromecenatge també per decidir quants llibres imprimir

Pol·len Edicions ha optat per una campanya a Verkami amb un objectiu de 3.000 euros, destinats principalment a finançar la impressió. La previsió és fer una primera tirada de 1.000 exemplars, de 120 pàgines, amb paper certificat FSC, enquadernació rústega cosida i llicència Creative Commons. La coberta és obra de la il·lustradora Olga Capdevila.

El micromecenatge té també una dimensió ambiental. Pol·len, editorial cooperativa especialitzada en pensament crític, defensa aquest sistema com una eina d'ecoedició, ja que permet aproximar la demanda abans d'imprimir i ajustar millor les tirades per reduir-ne l'impacte. 

Les aportacions comencen en els 20 euros, que inclouen el llibre i un punt de llibre, i hi ha recompenses que incorporen dos exemplars, una làmina d'Olga Capdevila o la participació en l'acte de Can Grau. Els llibres es preveuen lliurar durant els mesos d'octubre i novembre. 

La campanya es troba actualment en marxa a Verkami. Més enllà d'aconseguir els diners necessaris per portar Maternitats congelades a impremta, el projecte vol posar en circulació un debat que Rebés formula des de la pròpia biografia però que transcendeix el seu cas: què hi ha de decisió personal i què hi ha de condicionament social quan cada vegada més dones intenten encaixar la maternitat en els marges que els deixa la vida laboral, econòmica i afectiva.
Karina Gibert farà aquest divendres la conferència inaugural del cicle
Karina Gibert farà aquest divendres la conferència inaugural del cicle | Jordi del Temple
Anna Pujol Navarro
Karina Gibert inaugura divendres a Berga «Economies per al bé comú», quatre activitats que abordaran la tecnologia, els límits del model econòmic, el cooperativisme i l'organització col·lectiva | El cicle continuarà fins al novembre amb un taller sobre els usos i l'ètica de la IA, un debat sobre alternatives econòmiques i un documental sobre sindicalisme i cooperativisme
Protesta pel dret a l'habitatge a València, dissabte passat
Protesta pel dret a l'habitatge a València, dissabte passat | Jaume Ferrando / Directa
Laura Arau
«La disputa política és també una disputa cultural: qui posa nom a les coses, quins conflictes són visibles, quines veus són legítimes i quines alternatives podem arribar a imaginar» | «Autodefensar-nos no és només protegir-nos quan ens ataquen. És construir les condicions perquè puguem continuar actuant quan l'Estat, el mercat o la por intenten fer-nos recular. És poder resistir el càstig, però també impedir que el relat del càstig sigui l'únic que queda»
Una imatge de 'Nunkui', una de les pel·lícules que es projectaran a l'IndiFest
Una imatge de 'Nunkui', una de les pel·lícules que es projectaran a l'IndiFest
Josep Comajoan Colomé
El Festival de Cinema Indígena de Barcelona celebra la dinovena edició del 5 al 16 d'octubre amb la defensa del territori, els drets indígenes i la crisi ambiental entre els eixos de la programació | Activistes i cineastes indígenes de Guatemala, l'Amazònia brasilera i el poble wayuu participaran en els debats i col·loquis del festival