Més de 200 periodistes i un ampli conjunt d'entitats, mitjans i organitzacions periodístiques dels Països Catalans han llençat el manifest «Sense periodisme no hi ha democràcia». El Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB), juntament amb el Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC), el Sindicat de Periodistes de les Illes Balears, la Unió de Periodistes Valencians, l'Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC) i el Col·lectiu Ciutadella fan un clam contra els atacs de l’extrema dreta i en defensa del periodisme com a pilar de la democràcia. 

Mònica Terribas, Júlia López, Xavier Grasset, Txell Feixas, Manel Alias, Laura Rosel, Vicent Partal, Roger Escapa, Núria Cadenes, Agnès Marquès o Empar Marco són alguns dels periodistes que subscriuen el text,  que està obert a noves adhesions. També el signen els exdegans del Col·legi de Periodistes Salvador Alsius i Josep Maria Martí.  

Una ofensiva sistemàtica contra el periodisme

El manifest parteix d'un diagnòstic compartit: l'extrema dreta s'ha instal·lat en la quotidianitat política i mediàtica dels Països Catalans i ha fet de l'atac als mitjans de comunicació una estratègia central. A través de les xarxes socials, els pseudomitjans i els discursos de determinats líders polítics i activistes, s'han organitzat campanyes sistemàtiques d'assetjament digital, intimidació i assenyalament de periodistes i empreses periodístiques, tant públiques com privades.

Els signants identifiquen els principals vectors d'aquesta ofensiva: acusacions de silenciar determinades opinions, de ser venuts a poders polítics o econòmics, o de caure en suposats relats que amagarien casos de corrupció o delictes comesos per col·lectius vulnerables. L'objectiu d'aquestes campanyes, assenyala el manifest, no és el debat legítim sinó soscavar el rol social dels mitjans i alimentar la desconfiança dels ciutadans amb el periodisme.

El text també tracta un fenomen específic: les crítiques de l'extrema dreta a les polítiques públiques de suport als mitjans en català. Els signants recorden que aquestes polítiques responen a una necessitat objectiva: el català és una llengua minoritzada que opera en un context de competència desigual amb els mitjans en castellà. Qüestionar-les forma part de la mateixa estratègia de deslegitimació.

El manifest no defuig l'autocrítica. Reconeix que el periodisme no és infal·lible, que els professionals i les empreses periodístiques no són perfectes, i que la professió necessita més autoexigència, atreviment, transparència i independència dels poders. Però deixa clar que aquesta autocrítica necessària i l'aspiració de millora no fan el periodisme menys imprescindible per a la democràcia, i que el corporativisme no ajuda cap causa.

Tres demandes concretes

Davant d'aquest context, el manifest fa una crida a defensar la feina periodística com una eina fonamental per a la construcció de societats lliures, crítiques i ben informades. Alhora, exigeix a les institucions que articulin mecanismes efectius de protecció contra l'assetjament digital i que exigeixin responsabilitat a les plataformes tecnològiques que amplien i monetitzen aquests discursos d'odi. Afrontar-ho, conclou el text, és una responsabilitat compartida de tota la societat.

El manifest tanca amb tres crides que resumeixen l'esperit de la iniciativa: determinació davant les amenaces, front comú contra els atacs de l'extrema dreta i periodisme compromès amb la societat enfront de les mentides i l'odi.

Un front ampli i representatiu

La iniciativa ha aconseguit articular una resposta sense precedents en el sector. Entre les entitats i mitjans signants destaquen la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, VilaWeb, La Directa, Públic, El Temps, Crític, el Consell Professional d’Informatius de TV3, el Consell Professional d’informatius i Esports de Catalunya Ràdio, el Consell Professional de l’ACN, el Consell d’Informatius d’À Punt, Catorze, dBalears, Sàpiens, Som Garrigues, Ràdio Arrels o Setembre, entre d’altres. També les principals organitzacions de la societat civil com són Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i l'Obra Cultural Balear, hi donen suport.

El manifest es pot llegir i subscriure a la pàgina web del Grup Barnils.