Setembre Social

​Què vol dir viure bé? Una recerca de la UAB busca alternatives als imaginaris dominants de benestar

L'estudi analitza cooperatives d'habitatge i cohabitatge sènior, iniciatives agroecològiques i neorurals i comunitats espirituals i monàstiques de Catalunya

Tres de les investigadores presentaran dijous a Manlleu els primers plantejaments del projecte en l'acte inaugural del Mes de l'Economia Social i Solidària de l'alTERna't

Les empreses d'economia social d'Osona ja tenen un catàleg per facilitar la compra responsable a les administracions públiques

| 15/09/2026 a les 17:02h
Arxivat a: Setembre social, bona vida, Mar Griera, UAB, alterna't
L'estudi ha analitzat, entre altres, algunes experiències d'iniciatives agroecològiques
L'estudi ha analitzat, entre altres, algunes experiències d'iniciatives agroecològiques | Anna Jordana
Què entenem avui per una bona vida? Tenir una feina estable, una casa en propietat i formar una família continuen sent els principals ingredients amb què imaginem una vida satisfactòria? I què passa quan les condicions materials fan cada vegada més difícil complir aquestes expectatives o quan, directament, hi ha persones i col·lectius que decideixen buscar altres maneres de viure?

Aquestes són algunes de les preguntes que hi ha darrere de «Visions d'una bona vida: entre el present que vivim i el futur que imaginem», un projecte de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que estudia com es construeixen actualment els imaginaris sobre el benestar i, sobretot, què passa quan s'intenten convertir en formes concretes de vida.

Tres de les investigadores del projecte, Mar Griera, Almodis Cebrià i Laia Garcia, seran aquest dijous 17 de setembre a Manlleu per presentar i debatre la recerca. La xerrada, a les set del vespre al Casal Popular Boira Baixa, servirà per inaugurar el Mes de l'Economia Social i Solidària de l'alTERna't, que culminarà amb la fira del 27 de setembre a l'Embarcador del Ter.

Quan el futur deixa de ser una promesa

El punt de partida de la investigació és que la idea d'una bona vida no respon únicament a desitjos individuals. Allò que una societat considera benestar, èxit o realització personal depèn també de les condicions materials, dels valors compartits i de les expectatives que existeixen sobre el futur.

La precarietat, la crisi ecològica i una creixent incertesa sobre les trajectòries vitals han erosionat, segons plantegen les investigadores, algunes de les promeses que durant dècades havien estructurat les expectatives socials: el progrés continuat, l'estabilitat laboral o la possibilitat d'ascens social.

La pregunta deixa de ser aleshores purament filosòfica. Es tracta de veure com es poden construir i sostenir vides considerades significatives quan el futur ja no es percep com una promesa assegurada.

La recerca no estudia aquesta qüestió només a partir dels discursos de les persones, sinó que observa experiències que ja intenten organitzar la vida quotidiana a partir de criteris diferents dels dominants.

Habitatge, treball i cures

El projecte, desenvolupat a Catalunya entre 2025 i 2026, estudia tres grans tipus d'experiències: cooperatives d'habitatge i projectes de cohabitatge sènior; iniciatives agroecològiques i de neoruralisme; i comunitats espirituals i monàstiques.

Són realitats molt diferents entre elles, però la selecció respon a una característica compartida. D'una manera o altra, introdueixen desplaçaments respecte de tres pilars que les investigadores associen a l'statu quo capitalista: l'habitatge concebut com a propietat privada, el treball com a element central de la supervivència i de la identitat personal, i la família com a única garant de les cures.

Això permet que l'estudi s'interrogui sobre qüestions que tenen una connexió directa amb algunes de les pràctiques de l'economia social i solidària. Què canvia quan l'habitatge s'organitza col·lectivament? Quines altres relacions amb el treball apareixen en projectes que busquen maneres diferents de produir i sostenir-se? Com es poden repartir les cures més enllà de l'àmbit estrictament familiar?

L'interès no rau només a identificar experiències alternatives, sinó a comprovar fins a quin punt aquestes alternatives són realment possibles i sostenibles.
 

Imaginar una altra vida no significa poder viure-la

Una de les idees centrals de la recerca és precisament la distància entre desitjar una forma de vida diferent i tenir les condicions necessàries per fer-la realitat. «Imaginar una altra vida no equival a poder-la viure», assenyalen les investigadores en la presentació del projecte. Per materialitzar els nous imaginaris calen temps, recursos, espais, vincles i formes d'organització que els facin possibles.

L'estudi vol detectar, per tant, no només les potencialitats d'aquestes experiències, sinó també les tensions, els límits i les possibles exclusions que apareixen quan les aspiracions es traslladen a la vida quotidiana.

Per fer-ho, l'equip utilitza una metodologia qualitativa que combina entrevistes biogràfiques, grups de discussió i observació. Això permet confrontar allò que les persones imaginen com una bona vida amb les pràctiques quotidianes, les relacions socials i les condicions materials que poden facilitar-la o dificultar-la.

La mostra busca, a més, diversitat d'edats i gèneres i incorpora projectes amb diferents graus de consolidació i formes de convivència.

Del present que vivim al futur que imaginem

El projecte està encapçalat per Mar Griera i en formen part també Laura Moreno González, Laia Garcia Muñoz i Almodis Cebrià Salvador, a més d'Alex Puente Requena com a estudiant en pràctiques. La recerca està finançada pel programa ICREA Acadèmia de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).

Entre els seus objectius hi ha entendre com es construeixen les visions contemporànies d'una bona vida en un context d'incertesa, com es tradueixen en formes d'organització quotidiana i quines condicions socials, materials i relacionals en faciliten o en dificulten la continuïtat. La recerca també vol contribuir al debat més ampli sobre els imaginaris de futur, el benestar i les transformacions socials.

La xerrada de dijous a Manlleu permetrà traslladar aquestes preguntes fora de l'àmbit universitari i posar-les en diàleg amb l'economia social i solidària. «Visions d'una bona vida. Entre el present que vivim i el futur que imaginem» començarà a les 7 del vespre al Casal Popular Boira Baixa.
L'estudi ha analitzat, entre altres, algunes experiències d'iniciatives agroecològiques
L'estudi ha analitzat, entre altres, algunes experiències d'iniciatives agroecològiques | Anna Jordana
Josep Comajoan Colomé
L'estudi analitza cooperatives d'habitatge i cohabitatge sènior, iniciatives agroecològiques i neorurals i comunitats espirituals i monàstiques de Catalunya | Tres de les investigadores presentaran dijous a Manlleu els primers plantejaments del projecte en l'acte inaugural del Mes de l'Economia Social i Solidària de l'alTERna't
El nou consell rector de la Federació de Cooperatives de Treball
El nou consell rector de la Federació de Cooperatives de Treball
Josep Comajoan Colomé
Laia Bonastra continua al capdavant d'un Consell Permanent majoritàriament format per dones, que incorpora la diversitat i la interseccionalitat entre les mirades transversals del nou mandat | La Federació es proposa reforçar la representativitat del cooperativisme de treball, la seva implantació territorial i sectorial i la capacitat d'incidència política i social
Oriol Gès, secretari d'Organització d'AC, entrant de forma provocativa a l'acte que van fer a la biblioteca de Vic, fortament custodiada pels Mossos
Oriol Gès, secretari d'Organització d'AC, entrant de forma provocativa a l'acte que van fer a la biblioteca de Vic, fortament custodiada pels Mossos | Josep Comajoan Colomé
Jordi Martí Font
«Votar AC a qualsevol comtessa electoral és votar feixisme. Ells mateixos ens ho han explicat, tot i que ja sabeu que si els ho dius, com que la paraula encara no l’han feta seva positivitzant-la , no s’atreveixen a usar-la però cada cop que el feixisme treu la poteta ells s’hi agafen com un nàufrag s’agafaria a un tros de fusta enmig de l’oceà»