Les darreres setmanes, el municipi de Sant Sadurní d'Osormort s'ha vist sacsejat per l'anunci de la Generalitat de Catalunya de permetre la construcció d'un parc de fauna salvatge de mil hectàrees. Es tracta d'una iniciativa privada que comptaria amb el suport de l'administració i del Zoològic de Barcelona. De la proposta inicial per acollir animals exòtics s'ha passat a un model d'animals autòctons, tot i que tampoc del tot locals. Diverses veïnes de Sant Sadurní han creat la plataforma Salvem les Guilleries per tal de donar-hi resposta. En parlem amb Anna Girbau, portaveu de la plataforma Salvem les Guilleries.

Com apareix la plataforma Salvem les Guilleries i quin conflicte vol abordar?

La plataforma bàsicament sorgeix pel neguit que provoca la incertesa d'un projecte que va sortint als mitjans de comunicació i del qual no tenim informació concreta. Pel poc que sabem, és un projecte que ens preocupa molt, tant per l'impacte ambiental que pugui tenir com per l'impacte en la gent que hi viu, perquè és d'una magnitud espectacular. S'està parlant d'un projecte que tindrà 1.050 hectàrees en un municipi de 3.000 hectàrees. Si fem la comparativa, Port Aventura té 52 hectàrees. Per tant, estem parlant d'un projecte de la mida de 20 vegades Port Aventura. És absolutament inimaginable que això es pugui fer en un entorn natural. Seria un parc més gran que la Reserva Africana de Sigean, a França, que té 350 hectàrees i més gran que Cabárceno, a Santander, que en té 750 i era una mica el mirall que tenien els impulsors del projecte.
 
Què s'hi vol fer en aquest espai?
 
Es ven com a parc natural quan en definitiva és un zoològic amb animals tancats. Creiem que l'educació ambiental ha d'anar per una altra via. Primer parlaven d'animals exòtics i després s'ha començat a parlar d'animals autòctons: el llop, el linx, la guilla, però fins i tot vaques salvatges,
això ja ho trobem a la natura, a l'aire lliure. Quina necessitat hi ha de tancar aquests animals perquè 30.000 persones a l'any els vinguin a veure? És destruir absolutament tot el territori, ens sembla descomunal.

Per què creieu que destruiria el territori?

Primer, per l'impacte ambiental: trencarà corredors ecològics, partirà la Riera Major... Una de les grans preguntes és com es faran les estructures necessàries pel funcionament, és a dir, d'on es treurà l'aigua per poder-ho mantenir, com es desaiguaran les aigües... Es tracta d'un municipi en què hi ha quaranta persones empadronades i una vuitantena de persones vivint-hi. L'arribada massiva de gent a visitar el parc tindrà un impacte sí o sí.
 
S'està parlant també que es crearan 100 llocs de treball...

100 llocs de treball ja és molt més de la gent que hi viu. Per tant, això tindrà uns efectes sobre el territori molt grans. A més, a nivell ambiental és obvi, quan tens animals tancats és molt més fàcil el contagi de malalties, la transmissió de virus, infeccions. Ho estem vivint ara amb el tema de la pesta porcina. I després, evidentment, la construcció de les infraestructures derivades del parc, els aparcaments, la contaminació dels cotxes. Hi ha molta gent que està dient que si es fa el parc marxaran de Sant Sadurní d'Osormort. Gent que porta tota la vida vivint allà.
 
Qui hi viu ja busca una cosa molt concreta: tranquil·litat, entorn natural...

Sí, està tot molt integrat i la gent que viu allà, el que valoren és això, un paratge natural. És clar, és un parc que, a més a més, tindrà un impacte en els 12 municipis que toca. El que també ens ha sorprès, tot i que també ho entenem, és que com que no hi ha un projecte concret, cap municipi s'ha volgut mullar. La resposta és que hi ha autonomia municipal, és a dir, que si Sant Sadurní d'Osormort ho veu bé, els altres municipis limítrofs no s'hi oposaran. Veurem quina reacció tindran si això tira endavant perquè, a més, hi ha el parc natural de les Guilleries-Savassona al costat.

Qui són els impulsors del projecte?

El projecte en sí són els dos germans de la casa Masferrer, ells tenen aquest terreny de mil hectàrees. Ja fa uns anys, van intentar fer una planta de biogàs a la zona, però la ciutadania ho va aturar. S'hi va oposar fermament i el projecte es va aturar, però ara proposen fer aquest parc. La veritat és que han treballat molt colze a colze amb les administracions públiques, que malauradament no ho han vist amb mals ulls.
 
L'administració hi està a favor?

Jo no diré que ho han vist amb bons ulls perquè pot ser que hi hagi discrepàncies internes
o que hi hagi valoracions a fer, però que d'entrada no s'ha vist del tot malament. Llavors, evidentment és un projecte que té unes finalitats econòmiques. El que fa és que, per una banda, els permet gestionar la neteja forestal i, per tant, hi ha una inversió econòmica que no han de fer en aquest sentit. Però, per altra banda, hi ha una finalitat lucrativa molt bèstia.
 
Quin volum d'ingressos es podria arribar a moure?

De fet, parlen que possiblement ja tindrien dos inversors. Nosaltres no sabem qui són. Fins i tot, ja per agafar-nos-ho rient, parlen que són inversors de Madrid, però que al parc es parlarà en català, com si aquest fos el gran problema. Però perquè us feu una idea, es parla d'uns 30.000 visitants a l'any. També s'està parlant de convenis amb la futura Universitat de Veterinària de la UVic. És a dir, a nosaltres una mica el que ens fa por és que ja està tot pensat. No diré lligat, perquè potser no està tan avançat com ens podem pensar, però sí que molt pensat. Hi entren en joc moltes administracions: la Cambra de Comerç, el Govern de la Generalitat, el Zoològic de Barcelona, la Universitat de Vic, etc.

I a Salvem les Guilleries, quanta gent hi participa?

Som unes 100 persones que estem en un grup de WhatsApp. De moment, encara ens estem organitzant a través del WhatsApp. Aquest dissabte a les 6 de la tarda, fem la primera trobada presencial a l'Ajuntament de Sant Sadurní. La idea és poder començar a crear grups de treball i plantejar accions concretes de mobilització.
 
Heu començat una recollida de suports, com està anant?

Estem rebent molt suport a través de la xarxa, gent que s'hi vol implicar, gent que es vol mobilitzar de la zona i fora de la zona. És a dir, és un projecte que a nivell ciutadà està tenint molt rebuig. La gent no entén com podem tenir una llei de protecció animal i després plantejar un parc d'aquestes característiques en un entorn com les Guilleries, a tocar d'un parc natural. Sorprèn moltíssim. De moment tenim l'Instagram bastant actiu, una pàgina web on es poden consultar les notícies que van apareixent i tot el que tenim. A la pàgina web també hi ha el manifest i l'opció d'adherir-s'hi. Ja portem unes 1.200 adhesions tant de persones particulars com d'entitats molt potents de la zona a nivell ambiental. Això també contrasta una mica amb el discurs que des del projecte deien que tenien el suport de diferents entitats ecologistes, però no deien noms. I nosaltres ens preguntàvem quines entitats ecologistes donaran suport a un projecte com aquest? Bàsicament hem vist que a l'adherir-se al manifest de la plataforma Salvem les Guilleries estem trencant una mica amb aquest discurs que es volia donar.
 
Per què creieu que han anunciat que entitats ecologistes els donen suport?
 
Jo crec que ells el que volen és blanquejar o donar una imatge positiva i fins i tot simpàtica del projecte. «Serà un projecte familiar perquè s'hi pugui passejar, es pugui gaudir de la natura, veient els animals»... no és així de cap manera. Estem parlant d'animals tancats que trenquen tot un territori, unes infraestructures, d'on es treurà tanta aigua com per abastir aquestes infraestructures.
És esperpèntic.
 
Heu tingut accés al projecte?

És veritat que no disposem del projecte perquè no s'ha fet públic i estem treballant sobre el que anem rebent a través dels mitjans. L'1 de juny s'ha convocat un ple extraordinari a l'Ajuntament de Sant Sadurní. Des de la plataforma aprofitarem per traslladar les inquietuds que ens provoca el projecte.

Què es us agradaria aconseguir com a plataforma?

L'objectiu és aturar el projecte; aturar-lo i que es retiri. No ens volem quedar a mitges tintes ni que es rebaixi. O, com ja s'ha fet, passar de parlar d'animals exòtics a animals autòctons. No, és que volem la retirada absoluta del projecte.

Han canviat el tipus d'animals que hi havia d'anar?

Abans eren exòtics, ara són més d'aquí, però tampoc són autòctons. Les guilles sí, però, per exemple, el linx, no, i l'os, no. I, a més, són animals que fan milers de quilòmetres per desplaçar-se d'un lloc a l'altre. Tancar-los en un espai, per molt que tinguin moltes hectàrees, no es allò ideal, per ells això és irrisori. I en comptes de dir-ne zoològic, en diem parc natural perquè quedi més suau.
 
Es parla molt d'educació ambiental. Avui en dia l'educació ambiental ha de passar per una altra conceptualització. Ja no podem portar els infants a veure micos al zoo. A més a més, creiem que hi ha altres espais, com són els santuaris animals o els centres de recuperació, que estan fent una feina extraordinària. Fundació Mona, Cram, el centre de Masquefa de recuperació d'animals, etc. Aquí les famílies poden visitar-ho i fer una aportació molt valuosa a aquestes fundacions. Poden veure realment la problemàtica del que són aquests animals que no es poden tornar a reintroduir a la natura i poden generar una consciència molt potent en la gent. Però ara es planteja un parc i tancar animals. No ho entenem.