Setembre Crític

La misteriosa «granja fantasma» de la planta de biogàs a la Sentiu de Sió

L’empresa que impulsa la macroplanta de gas a partir de purins, atribueix el 70% de les dejeccions que arribarien a les seves instal·lacions a una explotació ramadera que no existeix

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació del govern català inclou l’explotació en un informe oficial

​La justícia admet a tràmit el recurs contra el Pla Especial Urbanístic de la macroplanta de biogàs de la Sentiu de Sió

| 12/02/2026 a les 18:10h
Arxivat a: Setembre crític, La Sentiu de Sió, La Sentiu Bioenergy, Pobles Vius, Gerard Batalla, planta de biogàs, medi natural, medi ambient
L'oposició a la planta de biogàs es pot veure en diferents punts de la comarca de la Noguera
L'oposició a la planta de biogàs es pot veure en diferents punts de la comarca de la Noguera
Aquesta notícia es va publicar originalment el 12/02/2026 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Pla de Gestió Agrària (PGA) del projecte de planta de biogàs La Sentiu Bioenergy que es vol construir al municipi de la Sentiu de Sió (la Noguera) inclou una granja que no existeix, però a la qual s’assignen el 70% dels purins que suposadament arribarien a les seves instal·lacions. El PGA és un dels documents tècnics obligatoris per tramitar i justificar la planta, que ha de garantir l’existència de «suficients subministraments locals i sostenibles». El fet que inclogui una «granja fantasma» està generant forta controvèrsia a la comarca. La plataforma Pobles Vius ho considera «d’una gravetat extrema» i ha denunciat que l’identificador 1111AA que apareix a l’informe no existeix en el Registre Oficial d’Explotacions Ramaderes de Catalunya.

Fonts del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya consultades per aquest mitjà expliquen que «s’hi van fer constar les marques oficials de les granges que el promotor va presentar voluntàriament, a més a més del codi ‘1111AA’ per als kg de nitrogen i volum de dejeccions necessaris per a arribar a la capacitat màxima de dejeccions a tractar del projecte». En aquest sentit, afegeixen que «posar un codi intern per tal d’identificar el volum màxim de dejeccions és un tema purament administratiu».

Els promotors de la planta asseguren que «com sempre passa en aquest tipus de procediments administratius, s’inclou una granja fictícia amb la quantitat de tones restants fins a arribar a la quantitat sol·licitada a gestionar»

L’equip de comunicació de La Sentiu Bioenergy assegura que «com sempre passa en aquest tipus de procediments administratius, s’inclou una granja fictícia amb la quantitat de tones restants fins a arribar a les 500.000 tones que és la quantitat sol·licitada a gestionar». «Aquesta granja fictícia i la quantitat se substitueixen i actualitzen amb les granges definitives que subministraran els purins a la planta, abans de la posada en marxa de l’activitat, que és el moment en el qual la Generalitat exigeix justificar la procedència dels purins, i no abans», afegeixen.
 

Recreació digital elaborada per la plataforma Pobles Vius, detallant l’impacte volumètric que tindrà la planta de biogàs sobre el municipi de la Sentiu de Sió


Gerard Batalla, pagès i membre de la plataforma Pobles Vius, ho considera «irregular» i denuncia que el Departament d’Òscar Ordeig «amb la seva actuació està sostenint un projecte especulatiu». A més, enumera altres aspectes que també considera irregulars i que s’estarien passant per alt. «En aquest cas, el projecte no està a la distància de bioseguretat que la llei exigeix a una granja de vedells. Es passen uns quaranta metres. A cap pagès li permetrien construir una granja si es passés cinc centímetres. Però aquí tenim al darrere del projecte els interessos de Naturgy, un fons d’inversió i empreses del sector porcí», detalla.

«A cap pagès li permetrien construir una granja si es passés cinc centímetres. Però aquí darrere tenim els interessos de Naturgy, un fons d’inversió i empreses del sector porcí», s’exclama Gerard Batalla, membre de Pobles Vius

El projecte ha completat la fase urbanística i l’autorització ambiental, però encara estan pendents els permisos d’obres i connexió, així com l’eixamplament del camí per arribar a la finca on s’alçarien els dipòsits i l’allargada xemeneia de la planta. «A escala pràctica serà un Vietnam per l’empresa, ja que el projecte està a cavall de dos termes municipals i el camí també. Bellcaire d’Urgell no vol concedir els permisos d’obres, per exemple, i ha suspès llicències. I la major part dels veïns no han volgut signar l’eixamplament del camí, cosa que obligaria l’empresa a expropiar-los part dels terrenys per entregar-los a l’Ajuntament de la Sentiu», explica Batalla.

En el PGA, a banda de la «granja fantasma», hi apareixen 88 explotacions ramaderes interessades en el projecte que sumen el 30% de la capacitat de la planta, malgrat que fonts de l’empresa promotora asseguren que ja tenen «350 contractes signats amb ramaders locals» que es detallaran quan la planta arrenqui l’activitat. Des de Pobles Vius adverteixen que es tracta d’un «engany» i calculen que la «bombolla del biogàs està inflant un 95% les necessitats reals de tractament de dejeccions ramaderes amb l’objectiu d’importar altres residus orgànics no locals, com cadàvers, fangs de paperera i de depuradora». Fins ara, han presentat recurs contra la tramitació urbanística i preveuen fer-ho amb l’ambiental. A més, des de Pobles Vius s’estan organitzant amb altres sis grups locals d’altres punts de Catalunya afectats per la mateixa problemàtica.

[Article publicat originàriament a la Directa]
Sara Oubaha i Abdelbasset Kribea, dos dels testimonis de la campanya
Sara Oubaha i Abdelbasset Kribea, dos dels testimonis de la campanya
Josep Comajoan Colomé
La campanya del projecte Sense Filtres recull els testimonis de dues persones joves i de dues professionals que treballen en la defensa dels drets humans per denunciar la normalització de la discriminació | La Sara Oubaha explica el racisme que ha viscut des de petita pel fet de ser filla de persones migrants, mentre que l'Abdelbasset Kribea relata com una malaltia queel va portar a deixar Algèria per buscar tractament a Barcelona
Ràdio Clota a la Plaça de la Noguera
Ràdio Clota a la Plaça de la Noguera | Ràdio Clota
Programa emmarcat dins les Tardes d'estiu al carrer on Ràdio Clota va prendre la temperatura al barri del Remei a través de la conversa amb veïns de diferents edats, creences i procedències.
La consellera Esther Niubó escoltant les explicacions d'una alumna de Grau Bàsic de Serveis Auxiliars Administratius. Amb elles,  Montse Bover i Arnau Rovira
La consellera Esther Niubó escoltant les explicacions d'una alumna de Grau Bàsic de Serveis Auxiliars Administratius. Amb elles, Montse Bover i Arnau Rovira | Arnau Casals / elter.net
Josep Comajoan Colomé
La Fundació Albir ofereix itineraris formatius personalitzats a joves que han quedat desconnectats del sistema educatiu convencional, amb l'objectiu d'ajudar-los a construir el seu propi projecte de vida | La consellera d'Educació, Esther Niubó, ha visitat el centre, ha escoltat les experiències de l'alumnat i ha conegut el futur laboratori d'orientació professional, que utilitzarà el joc per acostar els joves als oficis