Fonts del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya consultades per aquest mitjà expliquen que «s’hi van fer constar les marques oficials de les granges que el promotor va presentar voluntàriament, a més a més del codi ‘1111AA’ per als kg de nitrogen i volum de dejeccions necessaris per a arribar a la capacitat màxima de dejeccions a tractar del projecte». En aquest sentit, afegeixen que «posar un codi intern per tal d’identificar el volum màxim de dejeccions és un tema purament administratiu».
Els promotors de la planta asseguren que «com sempre passa en aquest tipus de procediments administratius, s’inclou una granja fictícia amb la quantitat de tones restants fins a arribar a la quantitat sol·licitada a gestionar»
L’equip de comunicació de La Sentiu Bioenergy assegura que «com sempre passa en aquest tipus de procediments administratius, s’inclou una granja fictícia amb la quantitat de tones restants fins a arribar a les 500.000 tones que és la quantitat sol·licitada a gestionar». «Aquesta granja fictícia i la quantitat se substitueixen i actualitzen amb les granges definitives que subministraran els purins a la planta, abans de la posada en marxa de l’activitat, que és el moment en el qual la Generalitat exigeix justificar la procedència dels purins, i no abans», afegeixen.
Recreació digital elaborada per la plataforma Pobles Vius, detallant l’impacte volumètric que tindrà la planta de biogàs sobre el municipi de la Sentiu de Sió
Gerard Batalla, pagès i membre de la plataforma Pobles Vius, ho considera «irregular» i denuncia que el Departament d’Òscar Ordeig «amb la seva actuació està sostenint un projecte especulatiu». A més, enumera altres aspectes que també considera irregulars i que s’estarien passant per alt. «En aquest cas, el projecte no està a la distància de bioseguretat que la llei exigeix a una granja de vedells. Es passen uns quaranta metres. A cap pagès li permetrien construir una granja si es passés cinc centímetres. Però aquí tenim al darrere del projecte els interessos de Naturgy, un fons d’inversió i empreses del sector porcí», detalla.
«A cap pagès li permetrien construir una granja si es passés cinc centímetres. Però aquí darrere tenim els interessos de Naturgy, un fons d’inversió i empreses del sector porcí», s’exclama Gerard Batalla, membre de Pobles Vius
El projecte ha completat la fase urbanística i l’autorització ambiental, però encara estan pendents els permisos d’obres i connexió, així com l’eixamplament del camí per arribar a la finca on s’alçarien els dipòsits i l’allargada xemeneia de la planta. «A escala pràctica serà un Vietnam per l’empresa, ja que el projecte està a cavall de dos termes municipals i el camí també. Bellcaire d’Urgell no vol concedir els permisos d’obres, per exemple, i ha suspès llicències. I la major part dels veïns no han volgut signar l’eixamplament del camí, cosa que obligaria l’empresa a expropiar-los part dels terrenys per entregar-los a l’Ajuntament de la Sentiu», explica Batalla.
En el PGA, a banda de la «granja fantasma», hi apareixen 88 explotacions ramaderes interessades en el projecte que sumen el 30% de la capacitat de la planta, malgrat que fonts de l’empresa promotora asseguren que ja tenen «350 contractes signats amb ramaders locals» que es detallaran quan la planta arrenqui l’activitat. Des de Pobles Vius adverteixen que es tracta d’un «engany» i calculen que la «bombolla del biogàs està inflant un 95% les necessitats reals de tractament de dejeccions ramaderes amb l’objectiu d’importar altres residus orgànics no locals, com cadàvers, fangs de paperera i de depuradora». Fins ara, han presentat recurs contra la tramitació urbanística i preveuen fer-ho amb l’ambiental. A més, des de Pobles Vius s’estan organitzant amb altres sis grups locals d’altres punts de Catalunya afectats per la mateixa problemàtica.
[Article publicat originàriament a la Directa]
