Setembre Crític

​La justícia admet a tràmit el recurs contra el Pla Especial Urbanístic de la macroplanta de biogàs de la Sentiu de Sió

Entre moltes altres irregularitats, s’hi evidencia la manca d’anàlisi d’alternatives d’emplaçament reals i possibles en haver-se proposat tres alternatives d’ubicació inviables

Les entitats recurrents demanen a l’Ajuntament que no atorgui cap permís si no vol incórrer en futurs problemes legals

Només 88 ramaders figuren al Pla de gestió de La Sentiu Bionergy dels «centenars» anunciats

| 13/01/2026 a les 07:00h
Arxivat a: Setembre crític, La sentiu de sió, macroplanta de biogàs, biogàs, medi natural, TSJC, sentències, resolucions judicials, La Sentiu de Sió
Representants de la plataforma Pobles Vius mostrant algunes de les múltiples al·legacions que s'han presentat contra el macroprojecte
Representants de la plataforma Pobles Vius mostrant algunes de les múltiples al·legacions que s'han presentat contra el macroprojecte
Aquesta notícia es va publicar originalment el 13/01/2026 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit el recurs contenciós administratiu presentat contra l’aprovació definitiva del Pla especial urbanístic per la instal·lació de la macroplanta de biogàs a la Sentiu de Sió, segons ha informat en un comunicat la plataforma Pobles Vius, que s’oposa al projecte.

En concret, han estat les entitats Assemblea Pagesa de Catalunya, IPCENA i la Institució per a l’Estudi, Gestió i Recuperació dels Ecosistemes Lleidatans (EGRELL) que han fet públic que la Secció Segona de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJC ha dictat una diligència d’ordenació, admetent a tràmit el recurs contenciós administratiu interposat en impugnació del Pla especial urbanístic que permet la instal·lació en sòl no urbanitzable (SNU) de la macroplanta de biogàs al municipi de la Sentiu de Sió.

Així mateix, el TSJC ha requerit la Generalitat, com a administració demandada, perquè trameti l’expedient administratiu en un termini màxim de 20 dies.

Les entitats recurrents es mostren satisfetes amb l’admissió a tràmit del recurs, ja que comporta que l’acte administratiu d’aprovació del Pla especial urbanístic i el mateix contingut del Pla aprovat seran revisats pel TSJC, que haurà de pronunciar-se sobre la legalitat o il·legalitat del projecte aprovat.
Així mateix, les Entitats estan convençudes que amb la tramitació del procés judicial es demostrarà la il·legalitat de l’actuació urbanística i el que qualifiquen de nombroses irregularitats comeses durant la seva tramitació i aprovació. 

En especial, les entitats assenyalen, entre altres irregularitats del Projecte impugnat, la manca d’anàlisi d’alternatives d’emplaçament reals i possibles en haver-se proposat tres alternatives d’ubicació inviables; la naturalesa industrial de l’activitat i la improcedència d’instal·lar-la en sòl no urbanitzable, o la vulneració de la Llei d’espais agraris i del deure de preservar el sòl de valor agrícola. També, però, la incompatibilitat urbanística, les distàncies de bioseguretat insuficients respecte a explotacions ramaderes properes, l’afectació negativa a la connectivitat natural i a la permeabilitat del sòl afectat, els impactes ambientals negatius i significatius per l’espai de Xarxa Natura 2000 i d’espècies protegides no avaluats adequadament, o els accessos inadequats.
 

Recreació de com quedaria la macroplanta de biogàs, entre sòl agrari protegit i la serra de Bellmunt-Almenara, inclosa dins la Xarxa Natura 2000 Foto: Pobles Vius


Les entitats denuncien la il·legalitat de la implantació en sòl no urbanitzable d’especial valor agrícola de la macroplanta de biogàs amb l’ocupació per edificacions i instal·lacions industrials de més de 4’1 hectàrees i amb la previsió d’edificis tècnics principals de 2.994 metres quadrats i 16 metres d’alçada, l’edifici de post tractament de 5.150 metres quadrats i 15 metres d’alçada, els digestors primaris de 3.500 metres quadrats i 24 metres d’alçada, els digestors secundaris de 2.500 metres quadrats i 13 metres, la xemeneia de 60 metres, així com la planta solar prevista. Instal·lacions i edificacions que, segons les entitats recurrents, tenen naturalesa industrial i que haurien d’emplaçar-se en sòl urbanitzable d’ús industrial i no en el medi rural.

A criteri de les associacions recurrents, l’operació és un frau de llei, perquè no s'egigeix al promotor de l’actuació les cessions obligatòries pel sòl industrial, del 10% d’aprofitament urbanístic i la cessió de sòl per complir els estàndards d’espais lliures, zones verdes i equipaments públics.

Les entitats -que compten amb el suport d’ajuntaments de la zona i de nombrosos veïns que s’han oposat massivament al projecte durant tota la seva tramitació-, requereixen a l’Ajuntament de La Sentiu de Sió, que no atorgui cap llicència d’obres relativa a la planta de biogàs o a la subestació elèctrica, atès que, diuen, en cas d’anul·lació del Pla per part del TSJC, la corporació incorreria en responsabilitat patrimonial directa, en cas d'haver atorgat la llicència.
Sara Oubaha i Abdelbasset Kribea, dos dels testimonis de la campanya
Sara Oubaha i Abdelbasset Kribea, dos dels testimonis de la campanya
Josep Comajoan Colomé
La campanya del projecte Sense Filtres recull els testimonis de dues persones joves i de dues professionals que treballen en la defensa dels drets humans per denunciar la normalització de la discriminació | La Sara Oubaha explica el racisme que ha viscut des de petita pel fet de ser filla de persones migrants, mentre que l'Abdelbasset Kribea relata com una malaltia queel va portar a deixar Algèria per buscar tractament a Barcelona
Ràdio Clota a la Plaça de la Noguera
Ràdio Clota a la Plaça de la Noguera | Ràdio Clota
Programa emmarcat dins les Tardes d'estiu al carrer on Ràdio Clota va prendre la temperatura al barri del Remei a través de la conversa amb veïns de diferents edats, creences i procedències.
La consellera Esther Niubó escoltant les explicacions d'una alumna de Grau Bàsic de Serveis Auxiliars Administratius. Amb elles,  Montse Bover i Arnau Rovira
La consellera Esther Niubó escoltant les explicacions d'una alumna de Grau Bàsic de Serveis Auxiliars Administratius. Amb elles, Montse Bover i Arnau Rovira | Arnau Casals / elter.net
Josep Comajoan Colomé
La Fundació Albir ofereix itineraris formatius personalitzats a joves que han quedat desconnectats del sistema educatiu convencional, amb l'objectiu d'ajudar-los a construir el seu propi projecte de vida | La consellera d'Educació, Esther Niubó, ha visitat el centre, ha escoltat les experiències de l'alumnat i ha conegut el futur laboratori d'orientació professional, que utilitzarà el joc per acostar els joves als oficis