Setembre Crític

​La justícia admet a tràmit el recurs contra el Pla Especial Urbanístic de la macroplanta de biogàs de la Sentiu de Sió

Entre moltes altres irregularitats, s’hi evidencia la manca d’anàlisi d’alternatives d’emplaçament reals i possibles en haver-se proposat tres alternatives d’ubicació inviables

Les entitats recurrents demanen a l’Ajuntament que no atorgui cap permís si no vol incórrer en futurs problemes legals

Només 88 ramaders figuren al Pla de gestió de La Sentiu Bionergy dels «centenars» anunciats

| 13/01/2026 a les 07:00h
Arxivat a: Setembre crític, La sentiu de sió, macroplanta de biogàs, biogàs, medi natural, TSJC, sentències, resolucions judicials, La Sentiu de Sió
Representants de la plataforma Pobles Vius mostrant algunes de les múltiples al·legacions que s'han presentat contra el macroprojecte
Representants de la plataforma Pobles Vius mostrant algunes de les múltiples al·legacions que s'han presentat contra el macroprojecte
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit el recurs contenciós administratiu presentat contra l’aprovació definitiva del Pla especial urbanístic per la instal·lació de la macroplanta de biogàs a la Sentiu de Sió, segons ha informat en un comunicat la plataforma Pobles Vius, que s’oposa al projecte.

En concret, han estat les entitats Assemblea Pagesa de Catalunya, IPCENA i la Institució per a l’Estudi, Gestió i Recuperació dels Ecosistemes Lleidatans (EGRELL) que han fet públic que la Secció Segona de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJC ha dictat una diligència d’ordenació, admetent a tràmit el recurs contenciós administratiu interposat en impugnació del Pla especial urbanístic que permet la instal·lació en sòl no urbanitzable (SNU) de la macroplanta de biogàs al municipi de la Sentiu de Sió.

Així mateix, el TSJC ha requerit la Generalitat, com a administració demandada, perquè trameti l’expedient administratiu en un termini màxim de 20 dies.

Les entitats recurrents es mostren satisfetes amb l’admissió a tràmit del recurs, ja que comporta que l’acte administratiu d’aprovació del Pla especial urbanístic i el mateix contingut del Pla aprovat seran revisats pel TSJC, que haurà de pronunciar-se sobre la legalitat o il·legalitat del projecte aprovat.
Així mateix, les Entitats estan convençudes que amb la tramitació del procés judicial es demostrarà la il·legalitat de l’actuació urbanística i el que qualifiquen de nombroses irregularitats comeses durant la seva tramitació i aprovació. 

En especial, les entitats assenyalen, entre altres irregularitats del Projecte impugnat, la manca d’anàlisi d’alternatives d’emplaçament reals i possibles en haver-se proposat tres alternatives d’ubicació inviables; la naturalesa industrial de l’activitat i la improcedència d’instal·lar-la en sòl no urbanitzable, o la vulneració de la Llei d’espais agraris i del deure de preservar el sòl de valor agrícola. També, però, la incompatibilitat urbanística, les distàncies de bioseguretat insuficients respecte a explotacions ramaderes properes, l’afectació negativa a la connectivitat natural i a la permeabilitat del sòl afectat, els impactes ambientals negatius i significatius per l’espai de Xarxa Natura 2000 i d’espècies protegides no avaluats adequadament, o els accessos inadequats.
 

Recreació de com quedaria la macroplanta de biogàs, entre sòl agrari protegit i la serra de Bellmunt-Almenara, inclosa dins la Xarxa Natura 2000 Foto: Pobles Vius


Les entitats denuncien la il·legalitat de la implantació en sòl no urbanitzable d’especial valor agrícola de la macroplanta de biogàs amb l’ocupació per edificacions i instal·lacions industrials de més de 4’1 hectàrees i amb la previsió d’edificis tècnics principals de 2.994 metres quadrats i 16 metres d’alçada, l’edifici de post tractament de 5.150 metres quadrats i 15 metres d’alçada, els digestors primaris de 3.500 metres quadrats i 24 metres d’alçada, els digestors secundaris de 2.500 metres quadrats i 13 metres, la xemeneia de 60 metres, així com la planta solar prevista. Instal·lacions i edificacions que, segons les entitats recurrents, tenen naturalesa industrial i que haurien d’emplaçar-se en sòl urbanitzable d’ús industrial i no en el medi rural.

A criteri de les associacions recurrents, l’operació és un frau de llei, perquè no s'egigeix al promotor de l’actuació les cessions obligatòries pel sòl industrial, del 10% d’aprofitament urbanístic i la cessió de sòl per complir els estàndards d’espais lliures, zones verdes i equipaments públics.

Les entitats -que compten amb el suport d’ajuntaments de la zona i de nombrosos veïns que s’han oposat massivament al projecte durant tota la seva tramitació-, requereixen a l’Ajuntament de La Sentiu de Sió, que no atorgui cap llicència d’obres relativa a la planta de biogàs o a la subestació elèctrica, atès que, diuen, en cas d’anul·lació del Pla per part del TSJC, la corporació incorreria en responsabilitat patrimonial directa, en cas d'haver atorgat la llicència.
Edificis davant del pont Imad Moughniye de Beirut destrossats en múltiples bombardejos israelians
Edificis davant del pont Imad Moughniye de Beirut destrossats en múltiples bombardejos israelians | Núria Roma
Núria Roma
Núria Roma, osonenca resident a Orient Mitjà, analitza els motius del silenci de Hezbollah, un grup que s’autodefineix com a resistència contra Israel i que, sota aquest concepte, justifica el seu armament | «El silenci de Hezbollah davant les continues vulneracions de l’alto el foc israelianes no respon a una única causa, sinó a una combinació de factors militars, regionals, estratègics i interns»
Un grup participant d'una de les dinàmiques de les formacions de l'Escola d'Hivern de la XAC
Un grup participant d'una de les dinàmiques de les formacions de l'Escola d'Hivern de la XAC | Sara Blázquez Castells
Més d’un centenar de persones han participat en les sessions dissenyades per fer un salt endavant en l’especialització tècnica dels equips i en la seva coordinació i enxarxament | També s’hi ha fet el retorn a les jornades d’intercooperació sobre relleu cooperatiu i extensió del cooperativisme amb el moviment cooperatiu basc del mes de març passat a Lizarra​
Rafa Burgos, davant les torres negres de la Caixa a la Diagonal de Barcelona
Rafa Burgos, davant les torres negres de la Caixa a la Diagonal de Barcelona
Escrit pel periodista i historiador Rafa Burgos, ‘La Caixa. Una història mai no explicada’ dissecciona el poder real i les ombres de la institució financera més influent del país | Dilluns va començar una campanya de micromecenatge per recaptar 30.000 euros per impulsar el projecte