Els instituts Comtat d'Osona, La plana i Jaume Callis, de Vic, han votat per majoria en contra de la nova mesura d'incorporar agents dels Mossos de paisà als claustres.

Les assemblees de centre respectives han demanat a la direcció posar el punt al claustre. I tres dels quatre centres vigatans afectats per la nova mesura del Departament d'Ensenyament (tots els centres públics de secundària de la ciutat) ja han fet claustre. Hi ha hagut unanimitat en votar en contra de la mesura. Sònia Zapata, portaveu del sindicat USTEC, majoritari al sector de l'educació, ha declarat que «el que reclamem és més educadors, més psicopedagogs, etc».

Una cinquantena de persones han participat aquest dimarts a la tarda a la concentració que havia convocat l'Assemblea de Docents d'Osona i el Lluçanès davant l'Institut de Vic, on també hi ha el Comtat d'Osona, en contra de la nova mesura d'introduir policies als centres d'ensenyament. A la concentració s'hi ha participat al crit de «Menys policia i més educació».

Una mesura aplicada a corre-cuita

Segons el Departament, el programa ja ha arrencat en alguns centres i durant la setmana faran la presentació del pla i facilitarà documentació. L’alerta es va disparar la setmana passada, quan algunes direccions van comunicar al professorat que dilluns 27 d’abril arrencava el pla pilot. Ho feien amb menys d’una setmana de marge, sense concretar les funcions i en un moment en què el sector reclama més educadores i integradores socials. També va haver-hi equips d’alguns centres, així com l’alumnat i les famílies, que se’n van assabentar per la premsa, arran de la filtració a El País.

L’anomenat Pla Integral per a la Seguretat i el Benestar a l’entorn educatiu (EDUSEG), promogut pels departaments d’Educació i Interior, preveu que agents de paisà i sense arma tinguin una presència estable als centres i es coordinin amb els equips directius i el professorat per fer tasques de prevenció i mediació.

Tots els instituts on s’ha d’implementar comparteixen el fet d’estar classificats com a centres de màxima complexitat: dos a l'Hospitalet de Llobregat, un a Sabadell, quatre de Vic, l’institut d’hoteleria de la Vall d’Aran, dos centres de Tàrrega, un a Bellpuig i un altre a Agramunt. Segons una nota breu que els serveis territorials del departament d’Educació van enviar a alguns dels centres inclosos al pla, un mateix agent de paisà es mourà entre els diferents centres d’una mateixa zona educativa.

A la nota, també apunten que, segons l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), «la meitat dels països desenvolupats compten amb programes similars de col·laboració entre l’escola i les forces de seguretat amb finalitats preventives». A escala estatal, afegeixen, «hi ha fins a nou comunitats autònomes que tenen projectes d’aquestes característiques, entre les quals Galícia, Navarra, Andalusia, Madrid o les Illes Balears».

Dubtes sobre la cobertura jurídica de la presència policial als instituts

La CUP ha enviat un requeriment al Govern de la Generalitat perquè aturi la prova pilot, un pas previ necessari per poder actuar per la via judicial. L’escrit denuncia que l’actuació no té cap cobertura jurídica.

El pla pilot arriba en un moment crític. El sector educatiu fa mesos que denuncia l’impacte negatiu que comporta reduir integradores i educadores als centres. El Departament ha justificat la retallada de 128 places perquè les estaven vinculades a un programa de fons europeus que ha finalitzat. A més, el sector també denuncia la precarització de les educadores socials i l'exclusió de funcions clau, tot i la necessitat reconeguda de la seva tasca.