L’acció massiva impulsada per Revoltes de la Terra al Bages ha marcat un punt d’inflexió en la mobilització contra l’empresa israeliana ICL, antiga Iberpotash, amb milers de participants en una gran acampada, cercaviles i accions de desobediència que han tingut lloc durant el cap de setmana entre Sallent, Santpedor i Callús. Entre les accions, hi ha hagut centenars de persones que han pujat al runam salí del Cogulló (Sallent), d'altres han desmuntat trams de les vies del tren que transporta material de la mina de Súria al Port de Barcelona, i també hi ha hagut una marxa lenta per tallar les carreteres c-16 i c-25.

Les protestes han posat el focus en els greus impactes ambientals de la mineria de potassa, especialment la salinització dels rius i la degradació del territori, així com en els vincles de l’empresa amb l’Estat d’Israel. A les taules rodones de dissabte, sobre sindicalisme i ecologisme, mineria, extractivisme i herència colonial, les diverses veus del territori insistien a situar el conflicte al centre del debat polític per forçar canvis reals. Assenyalaven també les importants subvencions públiques rebudes per la companyia al llarg dels anys, en una mostra de complicitat institucional amb el model extractiu. «S'ha de crear una comissió científica amb universitats que investigui alternatives pel runam, que ja ocupa 65 milions de tones», demanava Jep Ribera, de la plataforma Prou Sal.
 

La caminada per pujar dalt del Cogulló des del campament va ser de més de vint quilòmetres. Foto: Revoltes de la Terra

Precisament, les paraules «prou sal», juntament amb el símbol de Revoltes de la Terra, van conformar el mosaic humà fet pel miler d’activistes que van pujar al Cogulló, el runam salí a Sallent, convertit en la segona muntanya més alta del Bages. Segons l'organització, aquesta columna buscava assenyalar que la muntanya de residus s’ha de gestionar abans no sigui massa tard.

Máximo de la Corte, exminer d'ICL Iberia i membre de la CGT, denunciava que qui hauria de legislar «perquè l’empresa no contamini o perquè regeneri no està fent absolutament res». Les entitats també demanen la renacionalització de l'empresa, després que l'empresa israeliana pagui per tot el que ha contaminat i regeneri. Revoltes de la Terra i Boicot ICL insten la Generalitat i ICL com a «responsables de la devastació territorial», a posar tots els «recursos necessaris per impulsar processos de regeneració definits per tots els actors afectats, que serveixin per refer els vincles comunitaris i amb el territori, i que garanteixin vides dignes».
 

Resultat de l'acció a les vies del tren que va de Súria al Port de Barcelona. Foto: Revoltes de la Terra

Defensa del territori

Revoltes de la Terra neix de les trobades de lluites en defensa dels territoris dels Països Catalans amb la intenció de crear sinergies per passar a l’acció; decidir col·lectivament quines són les amenaces més urgents per aturar-les massivament; i construir espais on poder viure. Segons membres de l'entitat, aquest cap de setmana «hem recollit el llegat de lluita històrica i obrera de la comarca, i partint d’aquesta, obrirem un procés debat amb treballadores, veïnes i pagesia, sobre quina comarca construïm per deixar enrere la dependència amb aquesta empresa genocida i per abordar com gestionem el desastre dels runams».
 

L'acampada, situada al terme de Callús, va comptar amb milers de persones durant tot el cap de setmana. Foto: Revoltes de la Terra

Segons el seu manifest, l'organització pren com a referència «l'articulació històrica de lluites col·lectives que, aquí i arreu, han confrontat i confronten les arrels, els impactes i les conseqüències del mal entès progrés del nord global». A més, indiquen que la seva acció pot esdevenir-se a qualsevol territori on la resistència organitzada s'oposi a l'«amenaça ecocida».