Sociòleg, economista, cooperativista i professor universitari, Jordi Estivill és fundador de RIPESS-Europa, pol europeu de la xarxa intercontinental de promoció de l’economia social i solidària, i més entitats catalanes i europees d’economia social i solidària. Va dirigir la cooperativa Gabinet d’Estudis Socials i actualment és membre actiu de la Xarxa d’Economia Solidària (XES). També és professor de política social jubilat de la Universitat de Barcelona i des de l’any 2001 imparteix classes d’història i conceptes d’economia solidària a la Universitat de Lisboa. També fa deu anys que és professor del Postgrau d'Economia Social i Solidària - Estudis Cooperatius, coordinat per La Ciutat Invisible, l'Institut Metròpoli i La Tregua, on aquest dilluns li van retre homenatge. Expert en exclusió social, ha escrit nombroses publicacions sobre ESS i cooperativisme i ha fet una donació econòmica a la Fundació Roca Galés per poder editar una nova col·lecció de llibres al respecte. Segons Estivill, per a arribar a tothom, l’economia social i solidària ha de continuar-se implantant territorialment amb tiges que s’escampin com les de les maduixeres, generant molts sistemes locals d'ESS.

Dins de la teva trajectòria professional, quin va ser el moment en què vas conèixer i aprofundir en l’àmbit de l’economia social?

L’any 59, el meu treball de carrera va ser sobre l'autogestió a Iugoslàvia. Allà ja vaig començar a interessar-me per totes les formes de participació democràtica que existien i vaig anar descobrint el cooperativisme. La descoberta va ser lligada a la figura d'en Joan Reventós, que havia fet un llibre sobre la història del moment cooperatiu a Espanya i que va publicar l'any 1960. Dins del moviment socialista de Catalunya, vam fer un grup sobre cooperativisme. Llavors, l’any 67 vam crear l'Institut d'Estudis Laborals, on vam fer diversos estudis sobre cooperativisme. Llavors, al 73 vam crear el Gabinet d'Estudis Socials, on ens vam interessar pel sindicalisme i pel cooperativisme.

En els darrers quaranta anys, quins canvis més substancials hi ha hagut en el cooperativisme català? 

S'ha produït una maduració del moviment cooperatiu i de l'economia social i solidària. Perquè als anys vuitanta, si no ho recordo malament, estàvem patint les conseqüències de la crisi del 73. Per tant, era un moment relativament delicat pel moviment cooperatiu i al mateix temps era un moment de fluctuació. Actualment, hi ha una major presència de les dones en el cooperativisme, així com una major preocupació per l'ecologia, el clima, l'alimentació, les cures… Hi és més clara la idea de transformació social, que les cooperatives no únicament han de contribuir al benestar dels seus socis, sinó que han d'anar més enllà contribuint a la transformació del món. En l’àmbit de les finances també hi ha hagut un canvi, ja que abans la capitalització inicial havia de sortir sobretot de les aportacions dels socis i això portava certes preocupacions; ara, en canvi, hi ha sis o set fórmules de finances ètiques a Catalunya que donen la possibilitat de triar i de tenir capacitat financera. Finalment, les relacions amb l'administració pública també han canviat molt, perquè als vuitanta només hi havia una Direcció General de Cooperatives que feia el que podia i ara hi ha interlocució amb els ajuntaments, amb la Generalitat, amb diferents instàncies públiques que promouen el cooperativisme i l'economia social i solidària.
 
I, pel que fa a la distribució territorial de les cooperatives, quina evolució hi ha hagut en les darreres dècades?

Abans eren sobretot fenòmens molt barcelonins i metropolitans i ara ja podem dir que és un fenomen català. Amb els Ateneus Cooperatius, les Comunalitats, etc. s'ha anat creant una xarxa d'iniciatives d'economia social i solidària a tot arreu. La Xarxa d’Economia Solidària i l’editorial Pol·len hem publicat un seguit de llibrets anomenats Eines, i n’hi ha un sobre ruralitats, que també és un exemple de tot el que s’hi està movent

Podríem dir que l’economia social i solidària és una solució per a l’exclusió social? Per què i de quines maneres? 

Hi ha tres tipus d'estratègies. Les estratègies, diguem-ne, reproductores de l'exclusió social; les estratègies pal·liatives, que el que fan és lluitar contra els efectes de l'exclusió social, i després hi ha les estratègies emancipadores, on se situen les pràctiques de l’economia social i solidària. Això vol dir que, d'alguna manera, l'exclusió social i la pobresa, en molts països, es converteixen en el principal motor de l'economia solidària, tot i que a Europa no és tant així com a l’Amèrica Llatina, per exemple. L'economia solidària vol perseguir el bé comú i l'interès general. Situa la pobresa no en termes de caritat, sinó en termes de drets de la ciutadania. I això, per ara, podem dir que no arriba a tothom, perquè estem en un sistema capitalista que fa tot el possible perquè l'economia social i solidària no es reprodueixi i no avanci. Per ara, som illes en un mar hostil.

Com es pot arribar a tota la població?

Aquestes illes en un mar hostil tenen el perill de mirar-se al melic i de només acontentar-se amb el que són i no intentar incidir sobre la resta. I això passa. Però al mateix temps també n’hi ha que intenten eixamplar-se, que intenten irradiar… I això no és fàcil, perquè la gent viu en una òptica de consum i d'individualisme molt fort i, per tant, molts dels valors de l'economia solidària no són compartits per molta gent que està sotmesa a propaganda i publicitat que els porta cap a altres camins. En aquest context, l’estratègia que pot ser vàlida és l'estratègia de la maduixa, que es reprodueix amb tiges que van ocupant el territori. De fet, és el que s'està fent, sense dir-ho així, a Catalunya, ja que a poc a poc l’economia solidària es va implantant territorialment i va ocupant espais. Això dona lloc a sistemes locals d'ESS, on el conjunt de les persones i les organitzacions s'agrupen, es coordinen i actuen. A mi, em sembla que aquesta és la millor manera per arribar a més gent, tenint en compte que no és una tasca gens fàcil.
 
Als diversos estudis i publicacions, sols assenyalar que hi ha onades d’economia social i solidària que coincideixen amb les diverses crisis econòmiques. Ha passat sempre i ara també està passant?

Aquesta és una discussió interessant. Fins a quin punt l'economia social i solidària està connectada o articulada amb les conjuntures econòmiques? Això s’ha tractat en llibres, articles, etc. Sabem diverses coses, sobretot si mirem la història. Sabem que normalment l'economia social i solidària i el moviment cooperatiu són més resilients que les empreses capitalistes. Per exemple, en els estudis que vam fer als anys vuitanta, arribàvem a la conclusió que la natalitat era major i la mortalitat era menor a les empreses socials. També sabem que la gent que treballa a les cooperatives en una situació de crisi el primer que pensa és preservar el treball i no reivindicar majors salaris. Per tant, hi ha una major capacitat de fer front a la crisi econòmica. I això es demostra a molts països del món. L'altra cosa que sabem és que, d'alguna manera, una part important de l'economia social i solidària és una resposta a la crisi. És a dir, quan hi ha una crisi, les persones s'organitzen col·lectivament. Per exemple, sabem que el moviment dels indignats del 2015 va tenir una influència clara sobre la creació de les cooperatives i de les legislacions d'economia solidària posteriors.

En l’àmbit universitari, com a professor i tenint en compte l’alumnat, quin paper i importància creus que hi té l’ESS?

La universitat, en general, viu d’esquena a l’economia social i solidària, però hi ha algunes excepcions. En aquests moments, a Portugal hi ha estudis d'economia social i solidària a Coïmbra, Porto i Lisboa, les tres principals universitats. A Barcelona hi ha dos o tres postgraus que s'estan fent, i un altre a Mataró. En la meva experiència, entre estudiants, sempre em trobo en general més dones que homes, gent jove o molt jove, persones que ja treballen en l'economia social i solidària i que volen aprofundir els seus estudis, algú que ve de l'administració perquè li diuen que s’ha de començar a preocupar per aquestes coses… 

Vas ser en les reunions inicials per impulsar la Llei catalana d’economia social i solidària. Amb quins exemples us havíeu fixat, de l'àmbit europeu?

Ara per ara, l'única llei a escala europea que actualment incorpora la noció d'economia solidària és la francesa del 2012. La noció d'utilitat social a França ha sigut interessant. La creació de les SCIC, les societats cooperatives d'interès col·lectiu també és una fórmula bastant interessant en què col·labora la iniciativa privada i la pública a l'interior de les cooperatives. Després, els pols territorials i l'economia, també han sigut interessants a França, tot i que al mateix temps, també han suposat un formalisme que els ha portat a crear institucions que no saben res. Això sí, com a conclusió, tampoc hem d’esperar que una llei arregli les coses.

[Entrevista publicada en col·laboració amb la revista Cooperació Catalana]