«- Veig al teu usuari que tens endometriosi». «-No, vaig anar al Centre d’Atenció Primària perquè necessitava una baixa pel procés in vitro i la doctora me la va donar per endometriosi». Aquesta podria ser una conversa habitual entre una dona embarassada per un procés in vitro en un control de ginecologia que posa en evidència una cosa: el dret laboral no recull totes les necessitats relacionades amb la maternitat o la paternitat. 

L’ampliació del permís de naixement

Aquest ha estat un estiu de canvis al permís de naixement a l’Estat espanyol que ha passat de 16 a 19 setmanes retribuïdes. El permís de naixement és ara de 17 setmanes per a cada progenitor i en el cas de famílies monoparentals és de 32 setmanes. Les altres dues setmanes que hi falten per arribar a les 19 mencionades, corresponen a una excedència per cura del menor que es pot allargar fins a vuit setmanes prevista des del juny del 2023, però de les quals a partir d’ara se’n retribueixen dues.

Per una banda, amb aquests canvis el Govern espanyol busca complir amb la Directiva Europea sobre la cura dels menors evitant així una multa de 43.000 euros diaris que hauria començat a pagar a partir del mes d’agost. Malgrat que aquestes millores la conciliació continua sent un gran repte, les famílies es veuen obligades a agafar vacances, compactar el permís de lactància o fins i tot a agafar excedències no remunerades per poder cuidar els infants. 

D’aquestes noves mesures i de com abordar els permisos i baixes necessàries en parlem amb una advocada social i una sindicalista que coincideixen a dir que hi ha molt camp, per recórrer. L’advocada Andrea Alvarado Vives de la cooperativa d’advocats IACTA creu que fa falta una mirada més extensa: «L’ampliació del permís de naixement i cura del menor és una mesura que aïllada és insuficient, el que ha de fer la ciutadania és exigir que els poders públics adoptin mesures estructurals per conciliar la vida laboral, familiar i personal».
 
Una altra crítica és la de la CGT, que porta pràcticament una dècada apropant la perspectiva de gènere a les propostes de dret laboral. Troben que és precisament això, la perspectiva de gènere el què li falta a l’ampliació del permís de naixement posant sobre la taula una vella pregunta: per què no hi ha una baixa mèdica per a la recuperació del part i la recuperació s’ha de fer durant el permís de naixement?

«No es tenen en compte les diferències biològiques o les necessitats de recuperació de les persones que han estat embarassades», apunta Montse Sánchez, secretària general de CGT Catalunya. «És a dir, hi ha dones que tenen complicacions en el part i durant els primers dies o setmanes necessiten recuperar-se i no poden atendre el menor. Quan això passa no hi ha la possibilitat d’una baixa mèdica, t’has d’agafar el permís», afegeix. Un clar exemple és la recuperació després d’una cirurgia com la cesària que no s’hi atribueix cap baixa i és l’únic cas de cirurgia on passa això. 

Una altra crítica de la CGT a les noves mesures del govern de Sánchez és el que titllen de «popurri» entre el permís de naixement i l’excedència de cura del menor. Es vol donar a entendre que el permís s’ha allargat tres setmanes de forma retribuïda, però en realitat una part és el permís que es pot utilitzar fins que el nounat té dotze mesos i una altra és l’excedència que es pot fer servir fins que l’infant té vuit anys. 

Dol perinatal, la desigualtat entre progenitors

Més enllà del naixement d’un nadó i la seva cura, hi ha moltes altres casuístiques vinculades a la maternitat i a la paternitat que necessiten respostes des de l’àmbit dels drets laborals que no estan cobertes ni per l’Estatut dels Treballadors ni per la Seguretat Social. Una d’elles és precisament la mort perinatal.

L’advocada de IACTA detalla les diferències entre els dos progenitors quan es viu aquesta situació: «Ara mateix només la persona gestant pot acollir-se al permís de naixement de cura del menor si la mort gestacional s’ha produït a partir dels 180 dies d'embaràs. L’altre progenitor no té aquest dret.»

Qui ho coneix bé és Daniel Bonabia, terapeuta especialitzat en dol perinatal i vicepresident de l’associació Petits amb llum que reuneix pares, mares i familiars que han patit la mort d’un fill, considera el tracte en l’àmbit laboral és insuficient i desigual. «El fet que només es reconegui la persona gestant i a partir d’una setmana concreta de gestació, invisibilitza moltes realitats i deixa fora a l'altre progenitor. Això provoca una doble desautorització: el dolor íntim per la mort del fill o filla i, alhora, la manca de reconeixement social i laboral d’aquest dol», detalla.
 
En aquests casos un recurs habitual és utilitzar baixes encobertes que depenen del metge de capçalera o recórrer a les vacances per a tenir dies per a recuperar-se del dol. Bonabia explica casos que han arribat a l’associació: «Coneixem mares que, després de la mort gestacional, han hagut de reincorporar-se a la feina l'endemà mateix, sense temps per assimilar el xoc i el dolor. En el cas dels pares, encara és més habitual que no tinguin cap dia reconegut: sovint han de recórrer a vacances o baixes encobertes, i fins i tot són qüestionats quan demanen temps per fer dol».

Una de les seves demandes és l’existència d’un permís específic de dol gestacional que inclogui ambdós progenitors, que no depengui del moment de la gestació i amb una durada mínima de dues setmanes retribuïdes, flexible i adaptat a les necessitats de cada família. «El temps per sanar ha de ser real, adaptat i suficient per poder reincorporar-se a les rutines vitals sense sentir-se tan trencats», conclou Bonabia.

Treballar durant el procés de reproducció assistida

A l’Estat espanyol cada any neixen al voltant de 40.000 infants mitjançant tècniques de reproducció assistida (segons dades de la Societat Espanyola de Fertilitat) i el nombre de processos, que no tots acaben amb èxit, és molt superior. Això vol dir que hi ha desenes de milers de dones que viuen aquest procés i ho fan sense poder tenir una baixa laboral específica. 

Tal com passa amb el dol perinatal, els metges de capçalera busquen la manera de poder donar aquestes baixes en moments com el de l’estimulació ovàrica o extracció dels òvuls, però també al moment de la implantació, conegut com la betaespera, quan la gestant ha d’evitar fer els esforços i l’estrès. Endometriosi o dolor abdominal, poden ser algunes de les excuses mèdiques vinculades a aquestes baixes i que encobreixen el procés real.
 
Consultant de nou a IACTA quina és la cobertura laboral en aquests casos, l’Estatut dels Treballadors no contempla cap permís específic per aquest tipus de processos, però sí que ho fan alguns convenis col·lectius accentuant les diferències entre treballadors. Un clar exemple són els treballadors de l’administració pública que sí que poden absentar-se de la feina per sotmetre’s a tècniques de reproducció assistida.

Des de la CGT Montse Sánchez posa un nou element sobre la taula, no només no hi ha permisos específics generalitzats, sinó que tampoc estan regulats els riscos. «Tot queda en la responsabilitat que la treballadora expliqui a l’empresa que està en aquest procés i que l’empresa valori els riscos. Però ni les empreses tenen la formació adequada ni les treballadores expliquen aquest procés que habitualment es porta amb intimitat».

És indiscutible que en la darrera dècada s’ha avançat en els drets laborals vinculats a la maternitat i a la paternitat, especialment pel que fa a la durada del permís de naixement. Però les necessitats d’aquest procés, a vegades complex, posen en evidència que hi ha molts altres aspectes que s’haurien de regular i que difícilment formen part de l’agenda política.